Il tutore burlato

Cantants del Centre Plácido Domingo

Orquestra de la Comunitat Valenciana

Amable, jovial i fresca com el paisatge del camp romà on ocorre la seua trama, aquesta comèdia primera de Vicent Martín i Soler evoluciona des de la crítica vetlada a les fèrries normes socials establides a mitjan segle XVIII cap a la defensa de la llibertat i l’amor per damunt de la convenció i la conveniència, al mateix temps que exposa amb cordial clarividència el nou posicionament social de la dona en els anys previs a la Revolució Francesa.

El compromís de les Arts amb la cultura valenciana continua, entre altres projectes, amb la recuperació per a l’escena de les òperes de Vicente Martín i Soler. Després de les produccions anteriors de L’arbore di Diana i Una cosa rara, aquesta temporada el Teatre Martín i Soler acull les representacions d’Il tutore burlato, la primera i l’única òpera que el compositor va escriure a Espanya abans de partir a Nàpols per a emprendre la seua carrera europea. Serà dirigida escènicament pel valencià Jaume Policarpo al capdavant d’una nova producció de les Arts, que tindrà novament la col·laboració del mestre valencià Cristóbal Soler com a director musical.

L’acció se situa a la localitat de Marino, prop de Roma.

Acte I

El cavaller Don Lelio confessa al seu criat Anselmo que ha quedat corprés de la jove Violante. Ignorant que és la pupil·la del seu amic Fabrizio, li pregunta per ella, però el tutor la defineix com a ingènua i reticent al matrimoni, perquè pretén que la jove siga la seua esposa per a no perdre així la seua fortuna. El cavaller li demana ajuda per a cortejar Violante, i Fabrizio hi accedeix de mala gana.

Violante manifesta el seu menyspreu per l’amor i pels intents de Fabrizio per a conquistar-la. Arriba Pippo, pastor adinerat que resulta ser de la mateixa opinió que Violante pel que fa als enamoriscaments, i a més oriünd del seu mateix poble. Encara que al principi la conversa entre els dos és tibant, finalment ella accedeix a donar-li la mà ‘per pietat’.

Fabrizio ha de mossegar-se la llengua quan coneix per Pippo el seu flirteig amb Violante, que li ha donat el seu esmorzar ‘per pietat’. Davant de l’enuig del tutor, Violante fingeix obediència, tirant al pastor una pedra embolicada amb un paper. En llegir Fabrizio el paper, confirma que Violante estima Pippo i s’encén d’ira. Apareix el cavaller, que ataca Pippo en confirmar-lo com el seu rival, i l’escena acaba en confusió.

Acte II

Fabrizio ha enganyat Violante dient-li que Pippo té dona i fills, i el pastor amb la notícia del matrimoni d’ella amb el seu tutor, Pompeo Tiritappa. Quan els dos es troben s’enreden en retrets, però finalment les mentides queden al descobert i Fabrizio ha d’admetre davant Pippo que ell és el tutor de Violante i que només vol casar-se amb la jove, per a la qual cosa ordeix un nou pla: confinar-la en una casa d’un bosc apartat.

El cavaller intenta de nou cortejar Violante, però ella el rebutja i el jove es lamenta de la seua mala sort.

En un bosc, Fabrizio tanca Violante en una casa perquè no puga veure Pippo, però el pastor els ha seguits i ofereix la solució al problema: per un passadís secret la pupil·la escaparà i Menica, la filla de Fabrizio, ocuparà el seu lloc per a enganyar el tutor. Quan el cavaller apareix per a cortejar Violante, la situació es precipita i la pupil·la i el pastor fingeixen ser estrangers i no comprendre el que ocorre, però Fabrizio acaba per descobrir l’engany.

Acte III

Fugint de la còlera de Fabrizio, Violante s’ha perdut al bosc. El cavaller i el tutor la busquen cada un pel seu compte, però és Pippo qui la troba i els dos es declaren units en matrimoni. Quan els altres apareixen han de rendir-se a l’evidència i canten al triomf de l’amor.