Vicente Martín i Soler (1754-1806)
EL TUTOR BURLAT
Òpera bufa
Llibret de Filippo Livigni, basat en La finta semplice ossia Il Tutore Burlato de Pasquale Mililotti
Traducció i adaptació musical al valencià d’Enedina Lloris
Personatges:
VIOLANTE, jove òrfena però rica, pupil·la de Don Fabrizio
DON FABRIZIO, tutor de Violante. Pretén la seua fortuna per matrimoni PIPPO, enamorat de Violante
EL CAVALLER Don Lelio, noble enamorat i pretendent de Violante MENICA, filla de Don Fabrizio
ANSELMO, criat del Cavaller
L’acció es situa a Marino, localitat de la província de Roma.
Cantat
Recitat sobre la música
ACTE I
Escena I. Anselmo i el Cavaller
ANSELMO
Són les deu senyor, si us sembla,
el camí podem prosseguir…
EL CAVALLER
Sí, t’escolte, ja són hores,
però el cor no vol seguir-me vol per sempre restar ací.
ANSELMO
Senyor meu, cal preparar-se…
EL CAVALLER
Quina pena! No tinc ànim! No, no vull anar-me’n, restaria sempre ací…
ANSELMO
Embolic, segur, ja s’acosta… Senyor meu…
EL CAVALLER
Ja n’hi ha prou!
No t’ho penses, no t’ho cregues, jo d’ací no he de partir.
ANSELMO
Quina pena! Quin desastre!
Sembla que s’ha tornat boig!
ANSELMO
Però senyor,
es pot saber el motiu pel qual no podem marxar?
EL CAVALLER
Ai, Anselmo, l’amor…
ANSELMO
L’amor? Déu meu!
Mentre anem cap a Velletri per presentar-vos a la vostra esposa, us enamoreu ara d’una altra?
EL CAVALLER
Ai, Anselmo, per amor tot és possible. Ella és una fada que m’ha ferit el cor… el seu nom és Violante.
ANSELMO
Per això, digueu-me, estem ací tres dies? Ai, senyor meu,
recupereu el seny d’un cavaller com cal, i no penseu…
EL CAVALLER
Ah, ja n’hi ha prou!
L’has de conéixer
i després condemna l’amor meu, si és que ho pots fer… (Anselmo se’n va)
Escena II. El Cavaller i Fabrizio
FABRIZIO
Violante, però com pots ser contrària al matrimoni? És cert que és una mica ingènua…
Dins la xarxa pot caure, si tinc paciència, però siga com vulga, amb mi s’ha de casar. Soc el seu tutor i estic “pelat”,
de cap manera vull renunciar al dot de Violante… Qui veig!
EL CAVALLER
Ah! Don Fabrizio!
FABRIZIO
Salut, Cavaller!
Què feu per Marino?
EL CAVALLER
Un afer importantíssim resoldre m’agradaria. Coneixeu, per ventura, una bella donzella de Frascati? Li diuen Violante i viu en eixa casa.
FABRIZIO
Dimonis! I tant que la conec!
EL CAVALLER
Ai, amic meu, estic bojament enamorat d’ella!
FABRIZIO
Doncs, senyor, bon profit!
Sí, sí. Però ella té un tutor que és prou gelós
i és home de caràcter més bé laudable.
EL CAVALLER
Serà una bèstia!
Li trencaré la crisma!
FABRIZIO
(Mare! Quina desgràcia!)
Disculpeu, em sembla que és un bon home…
EL CAVALLER
Serà un moniato!
FABRIZIO
(I m’ho solta a la cara!)
EL CAVALLER
Ja el tinc travessat i no el conec…
FABRIZIO
(Doncs sí que estic perdut!)
EL CAVALLER
Fabrizio, benvolgut,
parla-li de mi, narra-li l’amor meu. Jo matrimoni desitge,
i si el tutor vol resistir-se li diràs de part meua,
que resposta tindrà per tal ofensa. (se’n va)
Escena III
FABRIZIO
Dimonis! Quin desastre!
I ara hauré de fer de Celestí amb la meua Violante! Què faré?
Me’n vaig a passejar…
Per millor decidir, he de pensar… (se’n va)
Escena IV
VIOLANTE
Candoroses jovenetes que voleu provar l’amor.
Ai, xiquetes, feu-vos llestes
que l’amor us la farà!
I qui casca dins la xarxa diu adeu a la llibertat.
Visca la llibertat!
Ai, com m’agrada sentir-me en pau, sentir-me en calma…
M’estic fent la ingènua per esquivar el meu tutor que intenta regalar-me el seu amor.
Escena V. Pippo i Violante
PIPPO
La primera dona que em va enamorar era una bella jove genovesa.
La primera cosa que em va demanar: sabates blaves, a la francesa.
Ha, ha, ha…
Ai, les dones… quan m’enamoren fins els peus em fan besar.
Ah, que bella donzella!
VIOLANTE
Qui em crida?
PIPPO
Soc jo!
VIOLANTE
I què voleu?
PIPPO
Per què no em mireu?
VIOLANTE
Girar- me? No, no!
Si voleu saber de mi alguna cosa parleu-me com estic jo mateixa.
PIPPO
Parlar així? D’esquena?
VIOLANTE
Sí, sí…
PIPPO
Aquesta sí que és bona! És una moda?
Escolteu-me, senyora…
VIOLANTE
(És graciós.)
PIPPO
I… el vostre nom?
VIOLANTE
Violante, i el vostre?
PIPPO
Em diuen Pippo Papera.
VIOLANTE
Si gireu la cara me n’aniré.
PIPPO
Però, com heu pogut veure que m’estava girant?
VIOLANTE
Jo també m’estava girant, ho he fet sense voler…
PIPPO
Doncs millor quedar-se així, colometa…
VIOLANTE
Què vol dir colometa? (Estic perduda…)
No em parleu així!
PIPPO
No, no, no entreu en còlera! Volia dir “moneta”.
VIOLANTE
Així millor…
PIPPO…
(Està boja, sens dubte!) I d’on veniu?
VIOLANTE
Gireu-vos i us diré tot el que vulgueu.
PIPPO
(És graciosa la jove!) Ací estic!
VIOLANTE
Jo soc de Frascati
i als set anys vaig vindre a Roma, quan el meu pare va morir…
PIPPO
Jo també soc de Frascati, fill d’un artesà.
Ell em va fer fora de casa i ací vaig vindre a servir
a un ramader de cabres i ovelles. En fi, per parlar clar,
a fer la feina del pastor. El meu patró, al morir,
em va deixar tota la seua fortuna i ara soc ric sense dir ni pruna.
Digueu-me, teniu algun pretendent?
VIOLANTE
Com?
PIPPO
Què és això?
Em voleu deixar coix?
VIOLANTE
No vull cap pretendent!
Jo no soc amiga del fals cupido. En pau i en llibertat viu el meu cor.
PIPPO
Però si sou la vuitena meravella! (Aquesta me la fa.)
VIOLANTE
Alguna cosa més?
PIPPO
On aneu?
(Ara provaré a fingir… qui sap?)
Jo tampoc vull saber res de dones.
VIOLANTE
Ah, sí?
PIPPO
No m’interessen.
VIOLANTE
(I si és aquest…?)
Vos podeu acostar, però una miqueta.
PIPPO
(Ja ha caigut en la trampa.)
Sí, sí. Ja fa temps vaig buscant una dona valenta,
que desdenya i se’n riu de tots els homes
per estimar-la sempre, mentre jo visca.
VIOLANTE
Doncs ja l’has trobat.
Però ho lamente
perquè estimar-te jo tampoc podria. Potser no sent amor,
però sent pietat al cor.
PIPPO
Sí, ja ho he entès
jo no busque una altra cosa que pietat.
VIOLANTE
Doncs bé, pots mirar-me, però una miradeta de pietat.
PIPPO
Certament, de pietat, preciosa meua!
VIOLANTE
Sí, sí, ànima meua!
Només és pietat, no te n’oblides.
PIPPO
Com podria oblidar…?
Tu segueix sempre
amb aquesta pietat sense malícia.
VIOLANTE
(Quin jove encantador.)
PIPPO
(Quina jove encantadora.) Ai, ja he caigut!
VIOLANTE
Ah!
PIPPO
Això és un sospir?
VIOLANTE
Sospire per pietat, ja t’ho he dit.
PIPPO
Ah sí, se m’ha oblidat, ànima meua! Em dones la maneta?
VIOLANTE
No, això no!
PIPPO
Per pietat, ja s’entén, per pietat.
VIOLANTE
Pren-la un moment, per pietat només.
PIPPO
Quin foc!
No puc més!
Escena VI. Pippo i Fabrizio
PIPPO
Jo estic estupefacte, meravellosa pietat! Si ella és així, sempre tan piadosa, amb aquesta pietat
la voldria com a esposa sense dubtar.
FABRIZIO
Quin embolic!
Ah, Pippo, benvingut!
PIPPO
Bon dia, Don Fabrizio!
He vist una bella jove de Frascati, li diuen Violante.
Ah! Don Fabri…, quins ulls!
FABRIZIO
Ah, si? Conteu-me…
PIPPO
Amb quatre paraules,
li he dit que m’agrada, i ella…
FABRIZIO
Supose que no t’ha dit res.
PIPPO
Però què dius? No saps…
Ella m’ha donat la maneta.
FABRIZIO
(Pocavergonya!)
PIPPO
Esteu bé? Què teniu?
FABRIZIO
No res, jo celebre la teua bona sort. (Mala pècora!)
Però si ho arriba a saber el seu tutor, et farà cosquerelles…
PIPPO
Eixe tutor, si gosa oposar-se,
amb quatre bastonades li obriré el cap, no seran cosquerelles el que rebrà! (se’n va)
FABRIZIO
Però quina poca vergonya! I aquesta era la gata moixa que fugia dels homes!
Escena VII. Menica i Fabrizio
MENICA
On aneu, senyor pare?
Em sembla que esteu furiós…
FABRIZIO
Més que furiós! Vine ací.
Tu has vist la Violante parlar amb algú?
MENICA
No, no, amb ningú!
FABRIZIO
No l’has vist tu enlloc, festejant?
MENICA
Senyor, què esteu dient?
Ella ni mira, ni parla amb ningú.
FABRIZIO
Mentida! Mentidera!
O em dius de veritat amb qui ha parlat, o et deixe el cos baldat a bastonades.
MENICA
(Mare! Quina por! Inventaré alguna cosa per lliurar-me del bastó.) Ara vos diré la veritat,
però sense bastonades.
FABRIZIO
(I si tot resulta ser cert?) Parla, dimoni!
MENICA
A la vesprada, un dia, parlava a un foraster. També a l’apotecari, l’he vist fer-li l’ullet;
i alguna miradeta graciosa i picarona sí, se li ha escapat, sí, se li ha escapat. (se’n va)
Escena VIII. Fabrizio, Pippo, i després Violante
FABRIZIO
Desvergonyida! Anem a buscar-la!
Trobaré la manera d’escarmentar-la.
PIPPO
Ah! Senyor Don Fabrizio…
La meua Violante m’ha cobert d’afalacs, fins i tot m’ha convidat a dinar amb ella.
FABRIZIO
(Serà atrevida!)
Això no pot ser de cap manera!
Jo sé de bona font que parlar a cap home li està prohibit pel tutor,
i Violante és una bona xiqueta.
PIPPO
Sí, boníssima xiqueta…
Si ho vols comprovar tu mateix, amaga’t ací darrere i et divertiràs.
FABRIZIO
(Sí, divertir-me…)
VIOLANTE
Ai, no sé què tinc…
Voldria sempre estar
al costat d’eixe pastor que em fa perdre la calma. Ai, pastoret meu!
T’han agradat les cosetes que t’acabe d’enviar?
PIPPO
Moltíssim, perla meua! (Estàs al cas?)
FABRIZIO
Sí, sí!
(Soc de pedra!)
VIOLANTE
Te les he enviat
perquè sent més pietat per tu que pel meu tutor.
FABRIZIO
(Pocavergonya!)
PIPPO
T’agrada, Don Fabrizio?
FABRIZIO
I tant que li agrade! (Ja no puc mes!) Servidor, senyoreta…
VIOLANTE
Ai, mare meua!
PIPPO
On te’n vas? Queda’t! No tingues por!
Aquest senyor és amic meu, no és veritat? Eres tu qui l’ha espantat amb tantes carasses… No pots ocultar l’enveja!
Ara et vull emprenyar!
Et tinc malícia a tu i a la bèstia del tutor. Vine amb mi, colometa, parlem d’amor! (se’n va)
Escena IX. Fabrizio i Violante
FABRIZIO
Ah, dona hipòcrita, falsa, traïdora! Què fas?
Són aquestes les ordres que t’he donat?
Per què vas d’amagat
a donar-li desdejuni a eixe pastor?
VIOLANTE
Si jo li ho done només per pietat, perquè soc boníssima persona.
FABRIZIO
Quantes voltes t’he dit
que la teua pietat és perillosa?
VIOLANTE
No us enfadeu més.
Si voleu, torneu-me a dir què he de fer, i jo ho faré.
FABRIZIO
Escolta’m bé, i escolta’m d’una vegada! Si algú s’acosta a parlar-te,
insulta’l, maltracta’l,
fins i tot, li pots tirar una pedra!
Així, mai més cap atrevit vindrà a rondar-te, i a emprenyar-me!
Escena X. Violante, Cavaller, Pippo, Fabrizio i Menica.
PIPPO
Ah, traïdora, mala entranya! Quina barra, quina tonya!
Vas tancar-me la finestra a la cara i amb un colp!
VIOLANTE
No senyor, no he fet tal cosa.
Però d’ara endavant
no torneu a incomodar-me. No us vull veure mai més!
FABRIZIO
Ha, ha, ha!
Del goig de riure puc morir en veritat…
PIPPO
Goig de riure! Sí, sí, ja ho veig!
VIOLANTE
I no has vist una altra cosa que faré ara mateix.
PIPPO
Quina cosa?
FABRIZIO
Ha, ha, ha!
PIPPO
Riu-te, riu-te, fals amic! Tu allà dalt i tu ací baix. Atrevida! Mala entranya!
Ai, cruel, se’m trenca el cor.
VIOLANTE
Però encara estàs ací? Borinot, animalot!
Parles com un ignorant.
FABRIZIO
Goig de riure! Ha, ha, ha, ha!
PIPPO
Mira…
VIOLANTE
Espera, tarambana,
i agafa el regalet que jo mateixa et llançaré…
FABRIZIO
Jo esclate ja de riure! Ha, ha, ha, ha, ha, ha!
PIPPO
Que t’has tornat boja? Llançar-me una pedra! I a tu et fa molta gràcia,
també has perdut el cap?
Amic mala entranya, et vull bastonejar!
FABRIZIO
Capaç no seràs…
PIPPO
Ací hi ha una carta. Eh? Què serà?
FABRIZIO
Sí, sí, una carta…
Com que és vergonyosa insulta per escrit i ara veuràs tot el que t’ha de dir…
Ha, ha, ha, ha, ha, ha!
PIPPO
La carta em crema… llegeix tu mateix…
FABRIZIO
Per gust no ho faria, ho faig per pietat.
VIOLANTE
(M’agrada l’escena, serà divertit…)
FABRIZIO
“Cor de la meua vida…” Però… ara què diu?
PIPPO
És bona…
VIOLANTE
(Canvia de cara… s’haurà avergonyit…)
PIPPO
Amic estimadíssim… La part més divertida segur que ara vindrà… Llegeix, afanya’t!
FABRIZIO
“Vull dir que aquesta pedra que acabe de llançar-te… ho he fet perquè el tutor… així m’ho ha ordenat…”
PIPPO
(A veure si rebenta!) Ah, sí? Segueix llegint…
FABRIZIO
“…i jo, ànima meua, que el cor ja t’he donat, només t’estime a tu!..” uh, uh, uh, uh, uh, uh!
PIPPO
Quina joia! No rius? I per què?
FABRIZIO
No tinc ganes de riure, voldria rebentar!
Si no te’n vas d’ací, arribaré a les mans,
no em queda més remei!
VIOLANTE
(Me’n vaig sense piular i poc a poc, abans que comencen les mans a parlar…)
PIPPO
Un goig que no coneixia desborda del meu cor.
EL CAVALLER
Aquest és el pastor, el meu rival en amor.
PIPPO
“El cor ja t’he donat… només t’estime a tu…” Ai, Violante meua…
EL CAVALLER
(La carta era d’ella.) Indigne! Dus ací!
PIPPO
Què passa?
EL CAVALLER
Ves, tarambana,
o ací t’arrenque l’ànima, i fins que acabe amb tu, no, no, no tindré pietat!
PIPPO
Ai, quina mala bèstia! Quin home malcarat! Haurà perdut el cap!
FABRIZIO
Què faré? Ai, quina pena! He perdut la meua vida… No tinc força, no tinc pau…
MENICA
Germaneta, on t’has ficat? No serà que l’han robat?
I Déu sap si està bé…
o és aquella que apareix?
FABRIZIO
Calla, calla, amaguem-nos
i observem una miqueta el que fan.
VIOLANTE
Retira’m la mirada,
que al mirar-me em crema el cor. He perdut la pau per tu…
PIPPO
Dolça imatge, dolça estrella, és per tu que el cor batega… Només tu el fas bategar…
FABRIZIO
Quina ràbia! Jo esclataré!
MENICA
Senyor pare, deixa-la, deixa-la…
PIPPO
Don Fabrizio, ací t’espere… ja pots riure i no parar…
VIOLANTE
Don Fabrizio (que m’embolique!) Ho he fet només per pietat.
MENICA
Senyor pare, deixa-la anar…
FABRIZIO
Descarada, que poca vergonya, dimoni! Tu vols fer-me rebentar!
MENICA
Calma, calma senyor pare, deixa-la…
EL CAVALLER
Ah, vergonya! Jo esclataré…
VIOLANTE
De dolçor el meu cor s’inunda, ah, Pippo. Quina emoció!
PIPPO
De dolçor el meu cor s’inunda, ah, Violante. Quina emoció!
EL CAVALLER
Ah, dona ingrata, desvergonyida! I tu, pocatraça, no tens por de mi?
PIPPO
Oh, gran Cavaller, on has arribat!
VIOLANTE
Quin goig, quina joia ja m’ompli el cor!
MENICA
Escolta, senyor pare, escolta l’amor!
EL CAVALLER
De ràbia i de pena em sent desmaiar!
PIPPO
Quin goig, quina joia ja m’ompli el cor!
FABRIZIO
De ràbia i de pena em sent desmaiar!
ACTE II
Escena I. Violante i Pippo
VIOLANTE
Ací està el traïdor… (millor me’n vaig!)
PIPPO
No sé què fer, trobar-me-la de cara… (me’n vaig d’ací.)
VIOLANTE
Vividor!
Ves, ves a ocupar-te dels dos fills que tens… La família t’espera…
PIPPO
Què? Què dius?
Aquesta sí que és bona… que jo tinc fills?
VIOLANTE
Tens valor de negar-ho ara que ja ho sé tot?
PIPPO
Falsa! Ves, corre,
que t’espera Don Pompeo Tiritappa…
VIOLANTE
Qui és eixe Tiritappa?
Ves, corre tu també, tarambana, amb Checca Pallottola…
PIPPO
Què dius?
Tu que t’has casat, traïdora,
amb Don Pompeo Tiritappa, el teu tutor, i vens a parlar-me d’eixa Pallottola?
VIOLANTE
Què dius?
Jo casada amb el meu tutor Don Pompeo Tiritappa? Qui t’ho ha dit?
PIPPO
Un cavaller que no és un mentider.
I a tu qui t’ha dit que jo m’he casat amb eixa tal Pallottola?
VIOLANTE
A mi m’ho ha dit el meu tutor.
PIPPO
Això no m’ho crec.
VIOLANTE
Ni jo a tu tampoc.
PIPPO
Mira!
Ara s’acosta, precisament, qui m’ho ha dit i davant d’ell no ho podràs negar.
Escena II. Pippo, Violante i Fabrizio
PIPPO
Vine, amic meu, vine ací
i jura’m davant d’aquesta poca-solta que farà una mitja hora
s’ha casat amb Don Pompeo Tiritappa, el seu tutor…
VIOLANTE
I jura’m també a la cara
que ell és el marit de Checca Pallottola i que ja té dos fills…
FABRIZIO
(Sí que l’he fet bona!)
PIPPO
I això t’ho ha dit ell?
VIOLANTE
Sí, senyor!
Precisament ell és el meu tutor.
PIPPO
Bon dia a la vostra senyoria, ja ho he entés tot…
FABRIZIO
(M’han descobert!)
PIPPO
O em negues el que has dit
o amb aquesta navalla et faré xixines!
FABRIZIO
Déu meu! Escolta’m…
PIPPO
Violante meua perdona’m, ja veig que tot és fals,
que aquest embolicador
ho ha fet tot només per emprenyar-me…
VIOLANTE
Perdona’m tu també, Pippo meu.
FABRIZIO
Ràbia!
Amb ella, vulga o no vulga, m’he de casar.
VIOLANTE
(Ja ho crec!)
PIPPO
Aniràs a casar-te al cementiri.
Ella es casarà amb mi, vulgues o no vulgues.
FABRIZIO
Dimonis! Això ho he d’arreglar… Ja no puc fer res fins a la nit… la tancaré en una casa
per tal que aquest mamarratxo no la puga trobar i després, de nit fosca, tornaré
i a la meua Violante m’emportaré… (se’n va)
Escena III. El Cavaller i Violante
EL CAVALLER
Violante, ànima meua, per fi et trobe.
VIOLANTE
I de mi què voleu? No us estime,
mil vegades al dia ho he repetit… és llandosa la vostra insistència!
EL CAVALLER
Ingrata, no comprenc per què em tractes així!
VIOLANTE
No teniu, senyor meu, res que m’agrade. (marxa)
Escena IV. Anselmo i el Cavaller
ANSELMO
Senyor…
EL CAVALLER
Parla…
ANSELMO
Ah, feu-me cas,
quan es tracta de dones…
EL CAVALLER
Quina insolència!
Un servidor que li dona consell al senyor? Si parles d’això una altra volta,
o t’escolte jo raonar amb algú,
si jo ho sospite o ho arribe a saber, et trenque els ossos!
ANSELMO
Ai, quin mal geni tenim… quin orgull insuportable!
Estic fart de servir… que dimonis!
Jo soc un home manyós, feina no em faltarà… i un senyor per servir, sempre hi haurà…
Ja m’ho va dir la iaia quan jo set anys tenia:
Creu-me, servir no porta només que maldecaps. (se’n va)
Escena V
EL CAVALLER
No trobaré la calma
fins que la meua Violante
un fil d’esperança, un senyal em donarà. Vull confiar… a mi, ella vindrà…
No sé si l’esperança unida va a l’engany,
sé que li dona vida a l’infeliç, almenys. Ara sofrir em toca,
però podré un dia domar l’ànima d’aquella que el cor em fa penar. (marxa)
Escena VI. Violante, Fabrizio i Pippo
VIOLANTE
Però, on m’esteu portant?
FABRIZIO
Calla i no crides més, ja hem arribat.
VIOLANTE
Senyor, en un lloc tan fosc no pensareu deixar-me? Voleu fer-me perdre el cap?
PIPPO
I ara què fa?
Què vol dir tal cerimònia? Portar-la a un lloc així…
Quina bestiesa!
FABRIZIO
Dins d’eixa casa et vas a quedar perquè no vull
que et torne a veure el maleït pastor.
PIPPO
(Serà desgraciat!)
FABRIZIO
Aquesta nit jo tornaré a buscar-te
per marxar lluny d’ací, no tingues dubte.
VIOLANTE
Déu meu!
Ací dins jo sola, sou capaç de deixar-me? No teniu compassió…
FABRIZIO
Només serà una estona, no plores, preciosa…
És hora d’acabar aquesta història!
Entra, afanya’t, no tingues temor… que jo com un gat ací amagat,
vigila la presa, d’ací no me’n vaig. Alegra eixa cara,
serà poca estona que et vas a quedar. Tu pensa, preciosa,
que si ara jo et deixe, et deixe també amb tu
l’amor meu fins que jo tornaré. Alegra eixa cara,
no tingues temor
que si ara jo et deixe, et deixe el meu cor fins que jo tornaré.
Escena VII. Pippo i Violante
PIPPO
Violante, Violante!
VIOLANTE
Pippo meu! Què fas ací? Quin goig, quina alegria!
PIPPO
Ara ja ho he entés…
Jo estava amagat i he pogut escoltar…
Ànima meua et vull treure d’ací, en mi confia…
VIOLANTE
De veritat?
PIPPO
Sí, conec un passadís per baix terra que arriba fins la casa;
un dia, buscant les cabres, l’he descobert…
VIOLANTE
Respire…
PIPPO
Per burlar en Fabrizio,
vull deixar un pastor amic meu vestit igual que tu. Ara me’n vaig a buscar al pastor i després torne…
VIOLANTE
Ves, ves, a tu m’encomane!
PIPPO
Amb el teu, tot sencer resta el meu cor.
VIOLANTE
I amb el teu cor, l’esperança em deixes. (marxa)
Escena VIII. Pippo, Violante i Menica
PIPPO
Vine, desvergonyida, no faces la gata moixa
que sembles una “madama” de taverna…
VIOLANTE
Què veig!
Benvinguts! Quina pinta porteu!
PIPPO
Perla meua, tu eres una fada, i aquesta sembla una harpia…
Au, afanyeu-vos, ja us podeu preparar…
VIOLANTE
Pippo meu, ja estic a punt!
PIPPO
Dona Menica farà l’espia
i si veu a Don Fabrizio ens avisarà abans d’eixir.
MENICA
Aneu tranquils, que jo vigilaré.
PIPPO
(al pastor disfressat de Violante) I tu, m’has escoltat bé?
Posa’t a la finestra amb la cara coberta, sense parlar…
que si tot va bé… et recompensaré.
Escena IX. QUINTET Violante, Fabrizio, Cavaller, Pippo i Menica
FABRIZIO
Porta oberta… ací l’entrada… Poca-solta, ara veurem,
tu i el noble Cavaller, com resteu bocabadats.
EL CAVALLER
Quina angoixa! Jo tremole!
Sense dubte, serà eixa casa… Acostem-nos silenciosos,
tu l’escala deixa ací.
Just Amor, una esperança dona a aquest cor infeliç
per a eixir d’aquest embolic.
VIOLANTE
Tenebrós l’aire em sembla Pippo meu, el cor se’m gela, ja comence a tremolar.
PIPPO
Calma, calma, joia meua! Allunya cap temor,
del tutor no tingues por.
MENICA
Sí, anem ja a amagar-nos?
PIPPO
Amaguem-nos ací dins
i observem com va el negoci, mirarem i no ens veuran.
EL CAVALLER
Dolça escala,
tu m’acostes ara
al cel on regna l’amor.
PIPPO
A la forca és on t’acosta i penjat has de restar.
VIOLANTE
Mala entranya, pocatraça, i em volies enganyar…
MENICA
Mamarratxo! Malcarat!
FABRIZIO
Violante, falsa, pocavergonya! Ja se t’acaba la impunitat.
PIPPO
Tutor que arriba, gresca a la vista. Serà bona de contar!
FABRIZIO
Soroll s’escolta…
EL CAVALLER
Vine traïdor!
Solta la jove que és el meu cor, si no vols caure mort ací!
FABRIZIO
Amics, ajuda, per caritat!
PIPPO
Ara comença un bon cacau!
VIOLANTE I MENICA
El cor m’esclata, fugim d’ací…
FABRIZIO
S’ha fet el silenci, ja torna la calma,
Déu meu! Jo tremole… no sé què vol dir…
MENICA I PIPPO
I ara el meu/teu pare que ve cap a ací.
VIOLANTE
Deixeu els temors, jo li posaré remei…
FABRIZIO
I tu, desvergonyida, ara me la pagaràs.
VIOLANTE
Ara ve el meu remei…
FABRIZIO
I això què és? Espanyols també ací?
MENICA I PIPPO
S’ha espantat de veritat.
VIOLANTE
(parlant una llengua rara) “De este contorno,
que quiere este loco, borrico, ladrón y más picarón
del Diablo, va a hacerse ahorcar.”
FABRIZIO
La cosa es complica, comence a tremolar…
PIPPO
O acaba la trama, o es pot tornar boig… “Tu pirpe mariole attesate fola
tartaine priccone con queste pistone far potte, forcono te fol sputellar.”
VIOLANTE
“Monsieur agréable allez vous au diable.”
PIPPO
Ves-te’n d’ací! Desapareix, desapareix!
VIOLANTE
“O con l’epè ti lasso le coeur.”
PIPPO
O a fer punyetes t’enviaré!
MENICA
Ara em fa pena, pobret!
PIPPO
“Petit fri puon alè sciantè
ma schier sciantè necregnè pà.”
VIOLANTE
I ara què vols que cante?
PIPPO
Canta el que t’abellisca.
VIOLANTE
Doncs una seguidilla que m’ha vingut al cap. “Inocentita y niña
vengo de Italia
a tratar con los chuscos aquí en España.
¿Qué será de mí? ¡Ay!
¿Si me perderé? ¡Qué!
¿Si me engañarán? ¡No!
¿Si yo engañaré? ¡Pues! Mas que se arrime alguno, que yo se lo diré.”
FABRIZIO
Quin vituperi, jo reste atònit.
Són espanyols? Són alemanys? O són francesos? O romanesos?
Cosa estrambòtica! Ja no puc més!
EL CAVALLER
Eh!
Qui va?
VIOLANTE, MENICA I PIPPO
Ah, què veig?
EL CAVALLER
Ah, Violante, dolcíssim tresor.
FABRIZIO
Dues Violantes es troben ací! Ah, traïdora, mala entranya, dona pèrfida, poca-solta!
Així tractes al teu tutor…
EL CAVALLER I PIPPO
Respecteu la meua estimada, no hi falteu al seu honor.
FABRIZIO
Fora!
Fora, mamarratxo! Fora, mala bèstia!
Jure que et destrossaré!
VIOLANTE
La por l’ànima em gela, la veu, el cor i el cap!
MENICA
Bastant embolicada la cosa ha d’acabar!
EL CAVALLER
S’acosta una tempesta, Déu sap si escamparà!
PIPPO
El preu de la enganyifa ben car l’has de pagar!
FABRIZIO
I tu, Violante falsa, dimoni emplomat, hauràs d’escarmentar!
ACTE III
Escena I
VIOLANTE
No puc amb la meua ànima!
I ara les forces ja m’abandonen… Déu meu!
Permet que puga amb el son retornar a l’esperit la calma…
I com podré trobar-la
amb tantes desgràcies i desventures?
Només l’afecte, només l’amor podria donar-me la pau i l’alegria.
Son i somnis, dolçament, donareu confort
a l’ànima afligida…
Escena II. El Cavaller i Anselmo
EL CAVALLER
Però on s’haurà amagat? Benvolgut Anselmo,
busquem a Violante per tot arreu,
tu ves per allà, que jo aniré per ací… és un tresor per a mi,
Anselmo, hem de trobar-la!
Escena III. Fabrizio, Menica i Violante
FABRIZIO
Violante! No és possible… On ha anat a parar? Violante!
VIOLANTE
Déu meu!
FABRIZIO
Quin fàstic que el fanal se m’ha apagat, amb aquesta foscor
no sé on pose els peus. Faré atenció…
VIOLANTE
Ai de mi! El tutor!
MENICA
Tornem a casa!
FABRIZIO
Seguiré buscant a Violante per terra i per mar. I si la trobe…
Ai, si arribe a trobar-la…
No la salva ni Déu d’una bastonada!
VIOLANTE
(Ai de mi!
Què faré per lliurar-me?)
Escena IV. Pippo i Violante
PIPPO
Violante meua!
VIOLANTE
Estic ací…
PIPPO
Gràcies a Déu que t’he trobat! Reina, no perdem temps…
Si és cert que tu m’estimes i com a espòs em desitges,
dona’m la mà com a esposa, així podríem d’una vegada burlar als nostres enemics.
VIOLANTE
Ah, si tu fores fidel… jo… ho faria.
Ja som esposos, pren la meua mà!
PIPPO
Ara, esposa meua, feliç seré per sempre
Quin goig que m’ompli el cor!
VIOLANTE
Angoixes i temors s’allunyen del meu cor.
L’amor la pau em dona unida a l’estimat!
PIPPO I VIOLANTE
Vine himeneu amable,
que el nostre cor s’inflame!
A l’ànima, la joia
per sempre regnarà!
Escena FINAL.
Pippo, Violante, el Cavaller, Fabrizio, Anselmo i Menica
EL CAVALLER
Qui va?
VIOLANTE
Què voleu Cavaller?
PIPPO
Senyor, què voleu d’ella?
FABRIZIO
Ah, quin dimoni!
Al remat t’he trobat!
VIOLANTE
Feu-vos enrere,
jo no dec a ningú obediència. Soc de Pippo esposa.
FABRIZIO
Què dius?
EL CAVALLER
Tu, amb Pippo, casar-te?
PIPPO
Sí senyor, ens hem fet una promesa.
EL CAVALLER
Ah, que desvergonyida!
FABRIZIO
El que s’ha fet ja no té remei… Ara ho veig clar…
Tan de bo me n’haguera adonat abans per no errar que l’astuta
per ingènua s’ha fet passar!
PIPPO
Ben amada, joia meua! Preparem-nos per a les noces!
VIOLANTE
Ja tothom coneix la nova: que era amor, no era pietat!
EL CAVALLER
Mala entranya!
Consol no troba aquest cor ferit d’amor.
FABRIZIO
Torna, filla,
al cor d’un pare
que no et vol deixar anar.
ANSELMO
Està bé, si bé acaba! Regna la felicitat!
MENICA
Un marit per Meniqueta la Fortuna portarà!
TOTS JUNTS
El plaer i l’alegria mentre duren gaudirem!
Fi de l’òpera
