llibret EL TUTOR BURLAT - Les Arts

llibret EL TUTOR BURLAT

 

 

Vicente Martín i Soler (1754-1806)

EL TUTOR BURLAT

Òpera bufa

Llibret de Filippo Livigni, basat en La finta semplice ossia Il Tutore Burlato de Pasquale Mililotti

Traducció i adaptació musical al valencià d’Enedina Lloris

Personatges:

VIOLANTE, jove òrfena però rica, pupil·la de Don Fabrizio

DON FABRIZIO, tutor de Violante. Pretén la seua fortuna per matrimoni PIPPO, enamorat de Violante

EL CAVALLER Don Lelio, noble enamorat i pretendent de Violante MENICA, filla de Don Fabrizio

ANSELMO, criat del Cavaller

L’acció es situa a Marino, localitat de la província de Roma.

Cantat

Recitat sobre la música

ACTE I

Escena I. Anselmo i el Cavaller

ANSELMO

Són les deu senyor, si us sembla,

el camí podem prosseguir…

EL CAVALLER

Sí, t’escolte, ja són hores,

però el cor no vol seguir-me vol per sempre restar ací.

ANSELMO

Senyor meu, cal preparar-se…

EL CAVALLER

Quina pena! No tinc ànim! No, no vull anar-me’n, restaria sempre ací…

ANSELMO

Embolic, segur, ja s’acosta… Senyor meu…

EL CAVALLER

Ja n’hi ha prou!

No t’ho penses, no t’ho cregues, jo d’ací no he de partir.

ANSELMO

Quina pena! Quin desastre!

Sembla que s’ha tornat boig!

ANSELMO

Però senyor,

es pot saber el motiu pel qual no podem marxar?

EL CAVALLER

Ai, Anselmo, l’amor…

ANSELMO

L’amor? Déu meu!

Mentre anem cap a Velletri per presentar-vos a la vostra esposa, us enamoreu ara d’una altra?

EL CAVALLER

Ai, Anselmo, per amor tot és possible. Ella és una fada que m’ha ferit el cor… el seu nom és Violante.

ANSELMO

Per això, digueu-me, estem ací tres dies? Ai, senyor meu,

recupereu el seny d’un cavaller com cal, i no penseu…

EL CAVALLER

Ah, ja n’hi ha prou!

L’has de conéixer

i després condemna l’amor meu, si és que ho pots fer… (Anselmo se’n va)

Escena II. El Cavaller i Fabrizio

FABRIZIO

Violante, però com pots ser contrària al matrimoni? És cert que és una mica ingènua…

Dins la xarxa pot caure, si tinc paciència, però siga com vulga, amb mi s’ha de casar. Soc el seu tutor i estic “pelat”,

de cap manera vull renunciar al dot de Violante… Qui veig!

EL CAVALLER

Ah! Don Fabrizio!

FABRIZIO

Salut, Cavaller!

Què feu per Marino?

EL CAVALLER

Un afer importantíssim resoldre m’agradaria. Coneixeu, per ventura, una bella donzella de Frascati? Li diuen Violante i viu en eixa casa.

FABRIZIO

Dimonis! I tant que la conec!

EL CAVALLER

Ai, amic meu, estic bojament enamorat d’ella!

FABRIZIO

Doncs, senyor, bon profit!

Sí, sí. Però ella té un tutor que és prou gelós

i és home de caràcter més bé laudable.

EL CAVALLER

Serà una bèstia!

Li trencaré la crisma!

FABRIZIO

(Mare! Quina desgràcia!)

Disculpeu, em sembla que és un bon home…

EL CAVALLER

Serà un moniato!

FABRIZIO

(I m’ho solta a la cara!)

EL CAVALLER

Ja el tinc travessat i no el conec…

FABRIZIO

(Doncs sí que estic perdut!)

EL CAVALLER

Fabrizio, benvolgut,

parla-li de mi, narra-li l’amor meu. Jo matrimoni desitge,

i si el tutor vol resistir-se li diràs de part meua,

que resposta tindrà per tal ofensa. (se’n va)

Escena III

FABRIZIO

Dimonis! Quin desastre!

I ara hauré de fer de Celestí amb la meua Violante! Què faré?

Me’n vaig a passejar…

Per millor decidir, he de pensar… (se’n va)

Escena IV

VIOLANTE

Candoroses jovenetes que voleu provar l’amor.

Ai, xiquetes, feu-vos llestes

que l’amor us la farà!

I qui casca dins la xarxa diu adeu a la llibertat.

Visca la llibertat!

Ai, com m’agrada sentir-me en pau, sentir-me en calma…

M’estic fent la ingènua per esquivar el meu tutor que intenta regalar-me el seu amor.

Escena V. Pippo i Violante

PIPPO

La primera dona que em va enamorar era una bella jove genovesa.

La primera cosa que em va demanar: sabates blaves, a la francesa.

Ha, ha, ha…

Ai, les dones… quan m’enamoren fins els peus em fan besar.

Ah, que bella donzella!

VIOLANTE

Qui em crida?

PIPPO

Soc jo!

VIOLANTE

I què voleu?

PIPPO

Per què no em mireu?

VIOLANTE

Girar- me? No, no!

Si voleu saber de mi alguna cosa parleu-me com estic jo mateixa.

PIPPO

Parlar així? D’esquena?

VIOLANTE

Sí, sí…

PIPPO

Aquesta sí que és bona! És una moda?

Escolteu-me, senyora…

VIOLANTE

(És graciós.)

PIPPO

I… el vostre nom?

VIOLANTE

Violante, i el vostre?

PIPPO

Em diuen Pippo Papera.

VIOLANTE

Si gireu la cara me n’aniré.

PIPPO

Però, com heu pogut veure que m’estava girant?

VIOLANTE

Jo també m’estava girant, ho he fet sense voler…

PIPPO

Doncs millor quedar-se així, colometa…

VIOLANTE

Què vol dir colometa? (Estic perduda…)

No em parleu així!

PIPPO

No, no, no entreu en còlera! Volia dir “moneta”.

VIOLANTE

Així millor…

PIPPO…

(Està boja, sens dubte!) I d’on veniu?

VIOLANTE

Gireu-vos i us diré tot el que vulgueu.

PIPPO

(És graciosa la jove!) Ací estic!

VIOLANTE

Jo soc de Frascati

i als set anys vaig vindre a Roma, quan el meu pare va morir…

PIPPO

Jo també soc de Frascati, fill d’un artesà.

Ell em va fer fora de casa i ací vaig vindre a servir

a un ramader de cabres i ovelles. En fi, per parlar clar,

a fer la feina del pastor. El meu patró, al morir,

em va deixar tota la seua fortuna i ara soc ric sense dir ni pruna.

Digueu-me, teniu algun pretendent?

VIOLANTE

Com?

PIPPO

Què és això?

Em voleu deixar coix?

VIOLANTE

No vull cap pretendent!

Jo no soc amiga del fals cupido. En pau i en llibertat viu el meu cor.

PIPPO

Però si sou la vuitena meravella! (Aquesta me la fa.)

VIOLANTE

Alguna cosa més?

PIPPO

On aneu?

(Ara provaré a fingir… qui sap?)

Jo tampoc vull saber res de dones.

VIOLANTE

Ah, sí?

PIPPO

No m’interessen.

VIOLANTE

(I si és aquest…?)

Vos podeu acostar, però una miqueta.

PIPPO

(Ja ha caigut en la trampa.)

Sí, sí. Ja fa temps vaig buscant una dona valenta,

que desdenya i se’n riu de tots els homes

per estimar-la sempre, mentre jo visca.

VIOLANTE

Doncs ja l’has trobat.

Però ho lamente

perquè estimar-te jo tampoc podria. Potser no sent amor,

però sent pietat al cor.

PIPPO

Sí, ja ho he entès

jo no busque una altra cosa que pietat.

VIOLANTE

Doncs bé, pots mirar-me, però una miradeta de pietat.

PIPPO

Certament, de pietat, preciosa meua!

VIOLANTE

Sí, sí, ànima meua!

Només és pietat, no te n’oblides.

PIPPO

Com podria oblidar…?

Tu segueix sempre

amb aquesta pietat sense malícia.

VIOLANTE

(Quin jove encantador.)

PIPPO

(Quina jove encantadora.) Ai, ja he caigut!

VIOLANTE

Ah!

PIPPO

Això és un sospir?

VIOLANTE

Sospire per pietat, ja t’ho he dit.

PIPPO

Ah sí, se m’ha oblidat, ànima meua! Em dones la maneta?

VIOLANTE

No, això no!

PIPPO

Per pietat, ja s’entén, per pietat.

VIOLANTE

Pren-la un moment, per pietat només.

PIPPO

Quin foc!

No puc més!

Escena VI. Pippo i Fabrizio

PIPPO

Jo estic estupefacte, meravellosa pietat! Si ella és així, sempre tan piadosa, amb aquesta pietat

la voldria com a esposa sense dubtar.

FABRIZIO

Quin embolic!

Ah, Pippo, benvingut!

PIPPO

Bon dia, Don Fabrizio!

He vist una bella jove de Frascati, li diuen Violante.

Ah! Don Fabri…, quins ulls!

FABRIZIO

Ah, si? Conteu-me…

PIPPO

Amb quatre paraules,

li he dit que m’agrada, i ella…

FABRIZIO

Supose que no t’ha dit res.

PIPPO

Però què dius? No saps…

Ella m’ha donat la maneta.

FABRIZIO

(Pocavergonya!)

PIPPO

Esteu bé? Què teniu?

FABRIZIO

No res, jo celebre la teua bona sort. (Mala pècora!)

Però si ho arriba a saber el seu tutor, et farà cosquerelles…

PIPPO

Eixe tutor, si gosa oposar-se,

amb quatre bastonades li obriré el cap, no seran cosquerelles el que rebrà! (se’n va)

FABRIZIO

Però quina poca vergonya! I aquesta era la gata moixa que fugia dels homes!

Escena VII. Menica i Fabrizio

MENICA

On aneu, senyor pare?

Em sembla que esteu furiós…

FABRIZIO

Més que furiós! Vine ací.

Tu has vist la Violante parlar amb algú?

MENICA

No, no, amb ningú!

FABRIZIO

No l’has vist tu enlloc, festejant?

MENICA

Senyor, què esteu dient?

Ella ni mira, ni parla amb ningú.

FABRIZIO

Mentida! Mentidera!

O em dius de veritat amb qui ha parlat, o et deixe el cos baldat a bastonades.

MENICA

(Mare! Quina por! Inventaré alguna cosa per lliurar-me del bastó.) Ara vos diré la veritat,

però sense bastonades.

FABRIZIO

(I si tot resulta ser cert?) Parla, dimoni!

MENICA

A la vesprada, un dia, parlava a un foraster. També a l’apotecari, l’he vist fer-li l’ullet;

i alguna miradeta graciosa i picarona sí, se li ha escapat, sí, se li ha escapat. (se’n va)

Escena VIII. Fabrizio, Pippo, i després Violante

FABRIZIO

Desvergonyida! Anem a buscar-la!

Trobaré la manera d’escarmentar-la.

PIPPO

Ah! Senyor Don Fabrizio…

La meua Violante m’ha cobert d’afalacs, fins i tot m’ha convidat a dinar amb ella.

FABRIZIO

(Serà atrevida!)

Això no pot ser de cap manera!

Jo sé de bona font que parlar a cap home li està prohibit pel tutor,

i Violante és una bona xiqueta.

PIPPO

Sí, boníssima xiqueta…

Si ho vols comprovar tu mateix, amaga’t ací darrere i et divertiràs.

FABRIZIO

(Sí, divertir-me…)

VIOLANTE

Ai, no sé què tinc…

Voldria sempre estar

al costat d’eixe pastor que em fa perdre la calma. Ai, pastoret meu!

T’han agradat les cosetes que t’acabe d’enviar?

PIPPO

Moltíssim, perla meua! (Estàs al cas?)

FABRIZIO

Sí, sí!

(Soc de pedra!)

VIOLANTE

Te les he enviat

perquè sent més pietat per tu que pel meu tutor.

FABRIZIO

(Pocavergonya!)

PIPPO

T’agrada, Don Fabrizio?

FABRIZIO

I tant que li agrade! (Ja no puc mes!) Servidor, senyoreta…

VIOLANTE

Ai, mare meua!

PIPPO

On te’n vas? Queda’t! No tingues por!

Aquest senyor és amic meu, no és veritat? Eres tu qui l’ha espantat amb tantes carasses… No pots ocultar l’enveja!

Ara et vull emprenyar!

Et tinc malícia a tu i a la bèstia del tutor. Vine amb mi, colometa, parlem d’amor! (se’n va)

Escena IX. Fabrizio i Violante

FABRIZIO

Ah, dona hipòcrita, falsa, traïdora! Què fas?

Són aquestes les ordres que t’he donat?

Per què vas d’amagat

a donar-li desdejuni a eixe pastor?

VIOLANTE

Si jo li ho done només per pietat, perquè soc boníssima persona.

FABRIZIO

Quantes voltes t’he dit

que la teua pietat és perillosa?

VIOLANTE

No us enfadeu més.

Si voleu, torneu-me a dir què he de fer, i jo ho faré.

FABRIZIO

Escolta’m bé, i escolta’m d’una vegada! Si algú s’acosta a parlar-te,

insulta’l, maltracta’l,

fins i tot, li pots tirar una pedra!

Així, mai més cap atrevit vindrà a rondar-te, i a emprenyar-me!

Escena X. Violante, Cavaller, Pippo, Fabrizio i Menica.

PIPPO

Ah, traïdora, mala entranya! Quina barra, quina tonya!

Vas tancar-me la finestra a la cara i amb un colp!

VIOLANTE

No senyor, no he fet tal cosa.

Però d’ara endavant

no torneu a incomodar-me. No us vull veure mai més!

FABRIZIO

Ha, ha, ha!

Del goig de riure puc morir en veritat…

PIPPO

Goig de riure! Sí, sí, ja ho veig!

VIOLANTE

I no has vist una altra cosa que faré ara mateix.

PIPPO

Quina cosa?

FABRIZIO

Ha, ha, ha!

PIPPO

Riu-te, riu-te, fals amic! Tu allà dalt i tu ací baix. Atrevida! Mala entranya!

Ai, cruel, se’m trenca el cor.

VIOLANTE

Però encara estàs ací? Borinot, animalot!

Parles com un ignorant.

FABRIZIO

Goig de riure! Ha, ha, ha, ha!

PIPPO

Mira…

VIOLANTE

Espera, tarambana,

i agafa el regalet que jo mateixa et llançaré…

FABRIZIO

Jo esclate ja de riure! Ha, ha, ha, ha, ha, ha!

PIPPO

Que t’has tornat boja? Llançar-me una pedra! I a tu et fa molta gràcia,

també has perdut el cap?

Amic mala entranya, et vull bastonejar!

FABRIZIO

Capaç no seràs…

PIPPO

Ací hi ha una carta. Eh? Què serà?

FABRIZIO

Sí, sí, una carta…

Com que és vergonyosa insulta per escrit i ara veuràs tot el que t’ha de dir…

Ha, ha, ha, ha, ha, ha!

PIPPO

La carta em crema… llegeix tu mateix…

FABRIZIO

Per gust no ho faria, ho faig per pietat.

VIOLANTE

(M’agrada l’escena, serà divertit…)

FABRIZIO

“Cor de la meua vida…” Però… ara què diu?

PIPPO

És bona…

VIOLANTE

(Canvia de cara… s’haurà avergonyit…)

PIPPO

Amic estimadíssim… La part més divertida segur que ara vindrà… Llegeix, afanya’t!

FABRIZIO

“Vull dir que aquesta pedra que acabe de llançar-te… ho he fet perquè el tutor… així m’ho ha ordenat…”

PIPPO

(A veure si rebenta!) Ah, sí? Segueix llegint…

FABRIZIO

“…i jo, ànima meua, que el cor ja t’he donat, només t’estime a tu!..” uh, uh, uh, uh, uh, uh!

PIPPO

Quina joia! No rius? I per què?

FABRIZIO

No tinc ganes de riure, voldria rebentar!

Si no te’n vas d’ací, arribaré a les mans,

no em queda més remei!

VIOLANTE

(Me’n vaig sense piular i poc a poc, abans que comencen les mans a parlar…)

PIPPO

Un goig que no coneixia desborda del meu cor.

EL CAVALLER

Aquest és el pastor, el meu rival en amor.

PIPPO

“El cor ja t’he donat… només t’estime a tu…” Ai, Violante meua…

EL CAVALLER

(La carta era d’ella.) Indigne! Dus ací!

PIPPO

Què passa?

EL CAVALLER

Ves, tarambana,

o ací t’arrenque l’ànima, i fins que acabe amb tu, no, no, no tindré pietat!

PIPPO

Ai, quina mala bèstia! Quin home malcarat! Haurà perdut el cap!

FABRIZIO

Què faré? Ai, quina pena! He perdut la meua vida… No tinc força, no tinc pau…

MENICA

Germaneta, on t’has ficat? No serà que l’han robat?

I Déu sap si està bé…

o és aquella que apareix?

FABRIZIO

Calla, calla, amaguem-nos

i observem una miqueta el que fan.

VIOLANTE

Retira’m la mirada,

que al mirar-me em crema el cor. He perdut la pau per tu…

PIPPO

Dolça imatge, dolça estrella, és per tu que el cor batega… Només tu el fas bategar…

FABRIZIO

Quina ràbia! Jo esclataré!

MENICA

Senyor pare, deixa-la, deixa-la…

PIPPO

Don Fabrizio, ací t’espere… ja pots riure i no parar…

VIOLANTE

Don Fabrizio (que m’embolique!) Ho he fet només per pietat.

MENICA

Senyor pare, deixa-la anar…

FABRIZIO

Descarada, que poca vergonya, dimoni! Tu vols fer-me rebentar!

MENICA

Calma, calma senyor pare, deixa-la…

EL CAVALLER

Ah, vergonya! Jo esclataré…

VIOLANTE

De dolçor el meu cor s’inunda, ah, Pippo. Quina emoció!

PIPPO

De dolçor el meu cor s’inunda, ah, Violante. Quina emoció!

EL CAVALLER

Ah, dona ingrata, desvergonyida! I tu, pocatraça, no tens por de mi?

PIPPO

Oh, gran Cavaller, on has arribat!

VIOLANTE

Quin goig, quina joia ja m’ompli el cor!

MENICA

Escolta, senyor pare, escolta l’amor!

EL CAVALLER

De ràbia i de pena em sent desmaiar!

PIPPO

Quin goig, quina joia ja m’ompli el cor!

FABRIZIO

De ràbia i de pena em sent desmaiar!

ACTE II

Escena I. Violante i Pippo

VIOLANTE

Ací està el traïdor… (millor me’n vaig!)

PIPPO

No sé què fer, trobar-me-la de cara… (me’n vaig d’ací.)

VIOLANTE

Vividor!

Ves, ves a ocupar-te dels dos fills que tens… La família t’espera…

PIPPO

Què? Què dius?

Aquesta sí que és bona… que jo tinc fills?

VIOLANTE

Tens valor de negar-ho ara que ja ho sé tot?

PIPPO

Falsa! Ves, corre,

que t’espera Don Pompeo Tiritappa…

VIOLANTE

Qui és eixe Tiritappa?

Ves, corre tu també, tarambana, amb Checca Pallottola…

PIPPO

Què dius?

Tu que t’has casat, traïdora,

amb Don Pompeo Tiritappa, el teu tutor, i vens a parlar-me d’eixa Pallottola?

VIOLANTE

Què dius?

Jo casada amb el meu tutor Don Pompeo Tiritappa? Qui t’ho ha dit?

PIPPO

Un cavaller que no és un mentider.

I a tu qui t’ha dit que jo m’he casat amb eixa tal Pallottola?

VIOLANTE

A mi m’ho ha dit el meu tutor.

PIPPO

Això no m’ho crec.

VIOLANTE

Ni jo a tu tampoc.

PIPPO

Mira!

Ara s’acosta, precisament, qui m’ho ha dit i davant d’ell no ho podràs negar.

Escena II. Pippo, Violante i Fabrizio

PIPPO

Vine, amic meu, vine ací

i jura’m davant d’aquesta poca-solta que farà una mitja hora

s’ha casat amb Don Pompeo Tiritappa, el seu tutor…

VIOLANTE

I jura’m també a la cara

que ell és el marit de Checca Pallottola i que ja té dos fills…

FABRIZIO

(Sí que l’he fet bona!)

PIPPO

I això t’ho ha dit ell?

VIOLANTE

Sí, senyor!

Precisament ell és el meu tutor.

PIPPO

Bon dia a la vostra senyoria, ja ho he entés tot…

FABRIZIO

(M’han descobert!)

PIPPO

O em negues el que has dit

o amb aquesta navalla et faré xixines!

FABRIZIO

Déu meu! Escolta’m…

PIPPO

Violante meua perdona’m, ja veig que tot és fals,

que aquest embolicador

ho ha fet tot només per emprenyar-me…

VIOLANTE

Perdona’m tu també, Pippo meu.

FABRIZIO

Ràbia!

Amb ella, vulga o no vulga, m’he de casar.

VIOLANTE

(Ja ho crec!)

PIPPO

Aniràs a casar-te al cementiri.

Ella es casarà amb mi, vulgues o no vulgues.

FABRIZIO

Dimonis! Això ho he d’arreglar… Ja no puc fer res fins a la nit… la tancaré en una casa

per tal que aquest mamarratxo no la puga trobar i després, de nit fosca, tornaré

i a la meua Violante m’emportaré… (se’n va)

Escena III. El Cavaller i Violante

EL CAVALLER

Violante, ànima meua, per fi et trobe.

VIOLANTE

I de mi què voleu? No us estime,

mil vegades al dia ho he repetit… és llandosa la vostra insistència!

EL CAVALLER

Ingrata, no comprenc per què em tractes així!

VIOLANTE

No teniu, senyor meu, res que m’agrade. (marxa)

Escena IV. Anselmo i el Cavaller

ANSELMO

Senyor…

EL CAVALLER

Parla…

ANSELMO

Ah, feu-me cas,

quan es tracta de dones…

EL CAVALLER

Quina insolència!

Un servidor que li dona consell al senyor? Si parles d’això una altra volta,

o t’escolte jo raonar amb algú,

si jo ho sospite o ho arribe a saber, et trenque els ossos!

ANSELMO

Ai, quin mal geni tenim… quin orgull insuportable!

Estic fart de servir… que dimonis!

Jo soc un home manyós, feina no em faltarà… i un senyor per servir, sempre hi haurà…

Ja m’ho va dir la iaia quan jo set anys tenia:

Creu-me, servir no porta només que maldecaps. (se’n va)

Escena V

EL CAVALLER

No trobaré la calma

fins que la meua Violante

un fil d’esperança, un senyal em donarà. Vull confiar… a mi, ella vindrà…

No sé si l’esperança unida va a l’engany,

sé que li dona vida a l’infeliç, almenys. Ara sofrir em toca,

però podré un dia domar l’ànima d’aquella que el cor em fa penar. (marxa)

Escena VI. Violante, Fabrizio i Pippo

VIOLANTE

Però, on m’esteu portant?

FABRIZIO

Calla i no crides més, ja hem arribat.

VIOLANTE

Senyor, en un lloc tan fosc no pensareu deixar-me? Voleu fer-me perdre el cap?

PIPPO

I ara què fa?

Què vol dir tal cerimònia? Portar-la a un lloc així…

Quina bestiesa!

FABRIZIO

Dins d’eixa casa et vas a quedar perquè no vull

que et torne a veure el maleït pastor.

PIPPO

(Serà desgraciat!)

FABRIZIO

Aquesta nit jo tornaré a buscar-te

per marxar lluny d’ací, no tingues dubte.

VIOLANTE

Déu meu!

Ací dins jo sola, sou capaç de deixar-me? No teniu compassió…

FABRIZIO

Només serà una estona, no plores, preciosa…

És hora d’acabar aquesta història!

Entra, afanya’t, no tingues temor… que jo com un gat ací amagat,

vigila la presa, d’ací no me’n vaig. Alegra eixa cara,

serà poca estona que et vas a quedar. Tu pensa, preciosa,

que si ara jo et deixe, et deixe també amb tu

l’amor meu fins que jo tornaré. Alegra eixa cara,

no tingues temor

que si ara jo et deixe, et deixe el meu cor fins que jo tornaré.

Escena VII. Pippo i Violante

PIPPO

Violante, Violante!

VIOLANTE

Pippo meu! Què fas ací? Quin goig, quina alegria!

PIPPO

Ara ja ho he entés…

Jo estava amagat i he pogut escoltar…

Ànima meua et vull treure d’ací, en mi confia…

VIOLANTE

De veritat?

PIPPO

Sí, conec un passadís per baix terra que arriba fins la casa;

un dia, buscant les cabres, l’he descobert…

VIOLANTE

Respire…

PIPPO

Per burlar en Fabrizio,

vull deixar un pastor amic meu vestit igual que tu. Ara me’n vaig a buscar al pastor i després torne…

VIOLANTE

Ves, ves, a tu m’encomane!

PIPPO

Amb el teu, tot sencer resta el meu cor.

VIOLANTE

I amb el teu cor, l’esperança em deixes. (marxa)

Escena VIII. Pippo, Violante i Menica

PIPPO

Vine, desvergonyida, no faces la gata moixa

que sembles una “madama” de taverna…

VIOLANTE

Què veig!

Benvinguts! Quina pinta porteu!

PIPPO

Perla meua, tu eres una fada, i aquesta sembla una harpia…

Au, afanyeu-vos, ja us podeu preparar…

VIOLANTE

Pippo meu, ja estic a punt!

PIPPO

Dona Menica farà l’espia

i si veu a Don Fabrizio ens avisarà abans d’eixir.

MENICA

Aneu tranquils, que jo vigilaré.

PIPPO

(al pastor disfressat de Violante) I tu, m’has escoltat bé?

Posa’t a la finestra amb la cara coberta, sense parlar…

que si tot va bé… et recompensaré.

Escena IX. QUINTET Violante, Fabrizio, Cavaller, Pippo i Menica

FABRIZIO

Porta oberta… ací l’entrada… Poca-solta, ara veurem,

tu i el noble Cavaller, com resteu bocabadats.

EL CAVALLER

Quina angoixa! Jo tremole!

Sense dubte, serà eixa casa… Acostem-nos silenciosos,

tu l’escala deixa ací.

Just Amor, una esperança dona a aquest cor infeliç

per a eixir d’aquest embolic.

VIOLANTE

Tenebrós l’aire em sembla Pippo meu, el cor se’m gela, ja comence a tremolar.

PIPPO

Calma, calma, joia meua! Allunya cap temor,

del tutor no tingues por.

MENICA

Sí, anem ja a amagar-nos?

PIPPO

Amaguem-nos ací dins

i observem com va el negoci, mirarem i no ens veuran.

EL CAVALLER

Dolça escala,

tu m’acostes ara

al cel on regna l’amor.

PIPPO

A la forca és on t’acosta i penjat has de restar.

VIOLANTE

Mala entranya, pocatraça, i em volies enganyar…

MENICA

Mamarratxo! Malcarat!

FABRIZIO

Violante, falsa, pocavergonya! Ja se t’acaba la impunitat.

PIPPO

Tutor que arriba, gresca a la vista. Serà bona de contar!

FABRIZIO

Soroll s’escolta…

EL CAVALLER

Vine traïdor!

Solta la jove que és el meu cor, si no vols caure mort ací!

FABRIZIO

Amics, ajuda, per caritat!

PIPPO

Ara comença un bon cacau!

VIOLANTE I MENICA

El cor m’esclata, fugim d’ací…

FABRIZIO

S’ha fet el silenci, ja torna la calma,

Déu meu! Jo tremole… no sé què vol dir…

MENICA I PIPPO

I ara el meu/teu pare que ve cap a ací.

VIOLANTE

Deixeu els temors, jo li posaré remei…

FABRIZIO

I tu, desvergonyida, ara me la pagaràs.

VIOLANTE

Ara ve el meu remei…

FABRIZIO

I això què és? Espanyols també ací?

MENICA I PIPPO

S’ha espantat de veritat.

VIOLANTE

(parlant una llengua rara) “De este contorno,

que quiere este loco, borrico, ladrón y más picarón

del Diablo, va a hacerse ahorcar.”

FABRIZIO

La cosa es complica, comence a tremolar…

PIPPO

O acaba la trama, o es pot tornar boig… “Tu pirpe mariole attesate fola

tartaine priccone con queste pistone far potte, forcono te fol sputellar.”

VIOLANTE

“Monsieur agréable allez vous au diable.”

PIPPO

Ves-te’n d’ací! Desapareix, desapareix!

VIOLANTE

“O con l’epè ti lasso le coeur.”

PIPPO

O a fer punyetes t’enviaré!

MENICA

Ara em fa pena, pobret!

PIPPO

“Petit fri puon alè sciantè

ma schier sciantè necregnè pà.”

VIOLANTE

I ara què vols que cante?

PIPPO

Canta el que t’abellisca.

VIOLANTE

Doncs una seguidilla que m’ha vingut al cap. “Inocentita y niña

vengo de Italia

a tratar con los chuscos aquí en España.

¿Qué será de mí? ¡Ay!

¿Si me perderé? ¡Qué!

¿Si me engañarán? ¡No!

¿Si yo engañaré? ¡Pues! Mas que se arrime alguno, que yo se lo diré.”

FABRIZIO

Quin vituperi, jo reste atònit.

Són espanyols? Són alemanys? O són francesos? O romanesos?

Cosa estrambòtica! Ja no puc més!

EL CAVALLER

Eh!

Qui va?

VIOLANTE, MENICA I PIPPO

Ah, què veig?

EL CAVALLER

Ah, Violante, dolcíssim tresor.

FABRIZIO

Dues Violantes es troben ací! Ah, traïdora, mala entranya, dona pèrfida, poca-solta!

Així tractes al teu tutor…

EL CAVALLER I PIPPO

Respecteu la meua estimada, no hi falteu al seu honor.

FABRIZIO

Fora!

Fora, mamarratxo! Fora, mala bèstia!

Jure que et destrossaré!

VIOLANTE

La por l’ànima em gela, la veu, el cor i el cap!

MENICA

Bastant embolicada la cosa ha d’acabar!

EL CAVALLER

S’acosta una tempesta, Déu sap si escamparà!

PIPPO

El preu de la enganyifa ben car l’has de pagar!

FABRIZIO

I tu, Violante falsa, dimoni emplomat, hauràs d’escarmentar!

ACTE III

Escena I

VIOLANTE

No puc amb la meua ànima!

I ara les forces ja m’abandonen… Déu meu!

Permet que puga amb el son retornar a l’esperit la calma…

I com podré trobar-la

amb tantes desgràcies i desventures?

Només l’afecte, només l’amor podria donar-me la pau i l’alegria.

Son i somnis, dolçament, donareu confort

a l’ànima afligida…

Escena II. El Cavaller i Anselmo

EL CAVALLER

Però on s’haurà amagat? Benvolgut Anselmo,

busquem a Violante per tot arreu,

tu ves per allà, que jo aniré per ací… és un tresor per a mi,

Anselmo, hem de trobar-la!

Escena III. Fabrizio, Menica i Violante

FABRIZIO

Violante! No és possible… On ha anat a parar? Violante!

VIOLANTE

Déu meu!

FABRIZIO

Quin fàstic que el fanal se m’ha apagat, amb aquesta foscor

no sé on pose els peus. Faré atenció…

VIOLANTE

Ai de mi! El tutor!

MENICA

Tornem a casa!

FABRIZIO

Seguiré buscant a Violante per terra i per mar. I si la trobe…

Ai, si arribe a trobar-la…

No la salva ni Déu d’una bastonada!

VIOLANTE

(Ai de mi!

Què faré per lliurar-me?)

Escena IV. Pippo i Violante

PIPPO

Violante meua!

VIOLANTE

Estic ací…

PIPPO

Gràcies a Déu que t’he trobat! Reina, no perdem temps…

Si és cert que tu m’estimes i com a espòs em desitges,

dona’m la mà com a esposa, així podríem d’una vegada burlar als nostres enemics.

VIOLANTE

Ah, si tu fores fidel… jo… ho faria.

Ja som esposos, pren la meua mà!

PIPPO

Ara, esposa meua, feliç seré per sempre

Quin goig que m’ompli el cor!

VIOLANTE

Angoixes i temors s’allunyen del meu cor.

L’amor la pau em dona unida a l’estimat!

PIPPO I VIOLANTE

Vine himeneu amable,

que el nostre cor s’inflame!

A l’ànima, la joia

per sempre regnarà!

Escena FINAL.

Pippo, Violante, el Cavaller, Fabrizio, Anselmo i Menica

EL CAVALLER

Qui va?

VIOLANTE

Què voleu Cavaller?

PIPPO

Senyor, què voleu d’ella?

FABRIZIO

Ah, quin dimoni!

Al remat t’he trobat!

VIOLANTE

Feu-vos enrere,

jo no dec a ningú obediència. Soc de Pippo esposa.

FABRIZIO

Què dius?

EL CAVALLER

Tu, amb Pippo, casar-te?

PIPPO

Sí senyor, ens hem fet una promesa.

EL CAVALLER

Ah, que desvergonyida!

FABRIZIO

El que s’ha fet ja no té remei… Ara ho veig clar…

Tan de bo me n’haguera adonat abans per no errar que l’astuta

per ingènua s’ha fet passar!

PIPPO

Ben amada, joia meua! Preparem-nos per a les noces!

VIOLANTE

Ja tothom coneix la nova: que era amor, no era pietat!

EL CAVALLER

Mala entranya!

Consol no troba aquest cor ferit d’amor.

FABRIZIO

Torna, filla,

al cor d’un pare

que no et vol deixar anar.

ANSELMO

Està bé, si bé acaba! Regna la felicitat!

MENICA

Un marit per Meniqueta la Fortuna portarà!

TOTS JUNTS

El plaer i l’alegria mentre duren gaudirem!

Fi de l’òpera