Ariodante

Georg Friedrich Händel

30 abril, 5, 8 maig 2020 · 19.00 h
3, 10 maig 2020 · 18.00 h
Sala Principal
Dramma per musica en tres actes
Llibret anònim
adaptació de Ginevra, principessa di Scozia
d’Antonio Salvi, inspirada en els Cants IV - VI
d’Orlando Furioso de Ludovico Ariosto

Direcció musical
Andrea Marcon

Direcció d’escena
Richard Jones

Escenografia i vestuari
Ultz

Il·luminació
Mimi Jordan Sherin

Coreografia
Lucy Burge

Direcció de escena de marionetas
Finn Caldwell

Producció
Festival d’Aix-en-Provence, en coproducción con Dutch National Opera & Ballet, Canadian Opera Company y Lyric Opera de Chicago

Il Re di Scozia
Andrea Mastroni

Ariodante
David Hansen

Ginevra
Jane Archibald

Lurcanio
Juan Sancho

Polinesso
Christophe Dumaux

Dalinda
Francesca Aspromonte

Cor de la Generalitat Valenciana
Francesc Perales, director

Orquestra de la Comunitat Valenciana

Heroi romàntic abans del Romanticisme, personatge de cavalleries que eleva el seu cant poètic a la fidelitat i l’honor a l’Edimburg boirós de l’Edat Mitjana escocesa; company de l’Orland d’Ariosto, aquell quixotesc Roldán, que ennobleix, amb la veu que li donara Händel, la soledat i la lleialtat recompensada.
El triomf de la llum —que és l’ànima— sobre la nit i les tenebres —que són l’enveja i la traïció—és Ariodante.

Händel i el Barroc més autèntic de nou a la Sala Principal de les Arts. Si en 2008 va ser Orlando, aquesta temporada és el torn d’Ariodante, una de les òperes més belles del compositor alemany i un títol molt apreciat pel públic melòman. El director d’escena londinenc Richard Jones arriba per primera vegada a les Arts per a recrear aquesta història llegendària escocesa en una imaginativa producció que emociona i no deixa indiferent a cap espectador. Va ser estrenada amb èxit en el Festival d’Aix-en-Provence en 2014, dirigida musicalment pel clavecinista i mestre Andrea Marcon, que reviu aquesta experiència a les Arts. Especialista en repertori Barroc, Marcon té una abundant discografia, i la seua trajectòria artística ha sigut reconeguda amb nombrosos premis, entre els quals es troba el Campoamor 2010 al millor director precisament per Ariodante. El prestigiós contratenor australià David Hansen debuta a les Arts donant vida al protagonista, junt amb el Polinesso de referència dels últims anys, Christophe Dumaux. Els acompanyen veus considerades modèliques en aquest repertori, com Andrea Mastroni, Juan Sancho, Jane Archibald i Francesca Aspromonte.

 

Acte I

Al castell del rei d’Escòcia, la princesa Ginevra es mostra feliç pel seu amor per Ariodante, com així li ho explica a la seua amiga Dalinda. L’arribada de Polinesso, duc d’Albany, irrita la princesa, que refusa les seues proposicions amoroses. Dalinda confirma al despitós la futura unió de Ginevra i Ariodante, però el duc ignora les tendres mirades de la jove per a centrar-se en un ardit que servisca per als seus desitjos.

 

Al jardí, Ginevra i Ariodante canten al seu amor. El rei els sorprén i es mostra encantat de la unió, i disposa la ràpida celebració de l’enllaç. Polinesso insta Dalinda a vestir-se com Ginevra i a introduir-lo en l’habitació de la princesa, a la qual cosa la jove enamorada accedeix. Lurcanio, germà d’Ariodante, intenta debades que Dalinda responga als seus desitjos romàntics: ella només pensa en Polinesso.

 

En una vall encantadora, Ginevra i Ariodante són el retrat de la felicitat.

 

Acte II

Davant d’una porta que condueix a la cambra de Ginevra, Polinesso posa en marxa el seu pla: en arribar Ariodante, manifesta ser l’objecte de les atencions amoroses de la princesa. Quan aquest desembaina l’espasa, Dalinda apareix disfressada de Ginevra i confirma l’afirmació de Polinesso. Ariodante vol suïcidar-se, però Lurcanio ho impedeix. Polinesso gaudeix del seu triomf i Dalinda creu haver conquistat el duc.

 

En una galeria del palau, arriba la notícia de la mort d’Ariodante, ofegat a la mar. Ginevra defalleix en assabentar-se’n. Lurcanio apareix per a demanar reparació per la mort del seu germà, i culpa la princesa per la seua traïció amb una carta acusadora. La jove, repudiada pel seu pare, cau en la desesperació.

 

Acte III

Un bosc. Ariodante, disfressat, evita que Dalinda siga assassinada per dos assaltants. La jove el reconeix i li confessa l’ardit de Polinesso, que l’ha traïda. Ariodante se’n va per a buscar rescabalament i Dalinda demana al cel la mort del duc d’Albany.

 

Jardí del palau. Condemnada a mort, Ginevra implora el perdó del rei. Polinesso s’ofereix a defensar-la en un torneig pel seu honor, però ella el rebutja. Lurcanio apareix i s’enfronta al duc, al qual mata. Quan l’ancià rei està a punt d’acceptar un nou repte de Lurcanio, un cavaller amb l’elm baixat ho impedeix manifestant que la innocència no necessita defensors. En descobrir el seu rostre, tots queden estupefactes en veure que es tracta d’Ariodante, que confirma l’ardit de Polinesso i la innocència de Ginevra. El jove marxa a alliberar la princesa, mentre Lurcanio intenta un nou acostament a Dalinda.

 

A la seua presó, Ginevra plora la seua desgràcia. L’arribada del rei i d’Ariodante l’alliberen de la seua condemna. Finalment, Lucarnio i Dalinda i Ariodante i Ginevra confirmen el seu amor, mentre el cor tanca l’obra cantant al triomf de la virtut.