Don Giovanni o
la disputa entre la llibertat i l’ordre
És Don Juan un ésser d’obscuritat, res d’ell es viu en
presència de la llum del dia i només la flama dels ciris i les
torxes fumejants permetran aventurar els camins que segueix aquest
heroi dubtós de carrerons i ventades forçades. No hi ha ni quan ni
on en aquest relat d’iniquitats nocturnes, presentades entre ombres
i cares tapades. Sols hi ha una disputa entre dos conceptes que, en
aquell moment del Segle de les Llums, s’han de revelar crucials: el
concepte de llibertat i la noció d’ordre. La llibertat, aclamada
amb vives efusius per Giovanni en una festa de cossos sense cara a
la qual inviten al món sencer, es contraposa a l’ordre reclamat per
la justícia metafísica de la pètria estàtua del Commendatore i
l’infernal cor de flamerades ardents. La disputa s’ha resolt en la
llum i el dissolut s’ha dissolt en el no res infernal i fosc de la
nit de les ànimes.
Don Giovanni
Wolfgang Amadeus MozartDramma giocoso en dos actes
Llibret de Lorenzo Da Ponte, basat
en El burlador de Sevilla y convidado de piedra,
de Tirso de Molina
Equip creatiu
Direcció musical
Riccardo Minasi
Direcció d'escena
Damiano Michieletto
Escenografia
Paolo Fantin
Vestuari
Carla Teti
Il·luminació
Fabio Barrettin
Repartiment
Don Giovanni
Davide Luciano
Il Commendatore
Gianluca Buratto
Donna Anna
Ruth Iniesta
Don Ottavio
Xabier Anduaga
Donna Elvira
Elsa Dreisig
Leporello
Riccardo Fassi
Zerlina
Jacquelyn Stucker
Massetto
Adolfo Corrado
Cor de la Generalitat Valenciana
Director Francesc Perales
Orquestra de la Comunitat Valenciana
Producció del Teatro La Fenice de Venècia