Don Giovanni
Wolfgang Amadeus MozartDramma giocoso en dos actes
Llibret de Lorenzo Da Ponte, basat
en El burlador de Sevilla y convidado de piedra,
de Tirso de Molina
Don Giovanni o la disputa entre la llibertat i l’ordre
És Don Juan un ésser d’obscuritat, res d’ell es viu en presència de la llum del dia i només la flama dels ciris i les torxes fumejants permetran aventurar els camins que segueix aquest heroi dubtós de carrerons i ventades forçades. No hi ha ni quan ni on en aquest relat d’iniquitats nocturnes, presentades entre ombres i cares tapades. Sols hi ha una disputa entre dos conceptes que, en aquell moment del Segle de les Llums, s’han de revelar crucials: el concepte de llibertat i la noció d’ordre. La llibertat, aclamada amb vives efusius per Giovanni en una festa de cossos sense cara a la qual inviten al món sencer, es contraposa a l’ordre reclamat per la justícia metafísica de la pètria estàtua del Commendatore i l’infernal cor de flamerades ardents. La disputa s’ha resolt en la llum i el dissolut s’ha dissolt en el no res infernal i fosc de la nit de les ànimes.