Tristan und
Isolde, o la mística dissolució
La història d’Isolda d’Irlanda i del jove Tristany s’ha entestat en
mostrar el caràcter transcendent de l’amor com a ruptor de límits i
com a transgressor de corporeïtats. La infinitud buscada en el seu
desenvolupament, la contínua transformació de la cèl·lula melòdica
original, i la destrucció de la forma prèvia sols persegueixen un
horitzó: la superació del lligam físic. Tristany i Isolda són la
vida més enllà de la vida, i aquesta és sinònim de mort; i aquesta
mort és el pas a la forma més perfecta d’energia que, com a llum
encegadora, ho sumeix tot en un abisme de delit inconscient i
suprem.
TRISTAN UND ISOLDE
Richard WagnerHandlung en tres actes
Llibret del compositor
Equip creatiu
Direcció musical
James Gaffigan
Direcció d’escena
Àlex Ollé (La Fura dels Baus)
Escenografia
Alfons Flores
Vestuari
Josep Abril
Il·luminació
Urs Schönebaum
Video
Franc Aleu
Repartiment
Tristan
Stephen Gould
König Marke
Ain Anger
Isolde
Ricarda Merbeth
Brangäne
Elena Zhidkova
Kurwenal
Kostas Smoriginas
Melot
Moisés Marín
Un timonel
Alejandro Sánchez++
Cor de la Generalitat Valenciana
Director Francesc Perales
Orquestra de la Comunitat Valenciana
++Centre de
Perfeccionament
Producció de l'Opéra de Lyon
Audio
Sinopsi
La passió que ja sentien Tristan i Isolde s’accentua quan Brangäne,
donzella d’Isolde , canvia el filtre amorós de la mort que tots dos
es disposaven a beure per una poció amorosa. Un èxtasi
incontrolable s’apodera dels dos joves, just quan estan a punt de
desembarcar a Cornualla, on Isolde es casarà amb el rei Marke,
oncle de Tristan. La relació continua en secret després del
matrimoni d’Isolde amb Marke, fins que són descoberts per
Melot , cavaller del rei, qui s’enfronta a Tristan i el fereix
greument. Al seu castell a Kareol, Tristan, atés pel seu fidel
súbdit Kurwenal, anhela veure de nou Isolde, però quan ella arriba
és massa tard i mor en braços de la seua estimada. Isolde cau
morta, com transfigurada, sobre el cos de Tristan.