Katiuska

Direcció musical
Cristóbal Soler

Direcció d’escena
Emilio Sagi

Escenografia
Daniel Bianco

Vestuari
Pepa Ojanguren

Il·luminació
Eduardo Bravo

Coreografia
Nuria Castejón

Coproducció
Teatro Arriaga, Bilbao
Teatro Campoamor, Oviedo
Teatro Calderón, Valladolid

Cor de la Generalitat Valenciana
Francesc Perales, director

Orquestra de la Comunitat Valenciana

Katiuska
Maite Alberola

Pedro Stakof
Manuel Lanza

Príncipe Sergio
Javier Agulló

Coronel Brunovich
David Rubiera

Olga
Sandra Ferrández

Boni
José Enrique Requena

Tatiana
Itxaro Mentxaka

Amadeo 
Boro Giner

Acte I. L’acció de Katiuska transcorre en una posada als afores d’un poble d’Ucraïna. Els bolxevics han pres el poder i graven els llauradors amb forts impostos. La fam i la guerra obliguen moltes persones a abandonar el país. Pedro Stakof, comissari del sòviet de Kíev, arriba al xicotet hostal sense identificar-se. La seua missió és detindre el príncep Sergio, el qual ha fugit després de la revolució.

En l’hostal, Boni, jove hostaler, atén a tothom amb cordialitat. Olga, la seua promesa, galanteja amb Pedro i provoca la gelosia de Boni. Apareix Bruno Brunovich, coronel de cosacs, que viu a la posada a costa de Boni i de la seua tia Tatiana des que en la seua fugida va encertar a passar per allí i va trobar Boni, el seu antic assistent. També hi arriba Amadeo Pich, un comerciant català representant d’una casa de mitges, la qual cosa crea una graciosa confusió.

El príncep Sergio busca refugi a la posada i és victorejat pels camperols quan arriba. L’acompanya una xica misteriosa (Katiuska) amb indumentària de pobletana i aspecte malaltís. La jove ha perdut tot el que posseïa i no recorda res de la seua família. Els llauradors desitgen ajudar el príncep, però ell sap que han posat preu al seu cap i prefereix no comprometre’ls. Tanmateix, abans de marxar, els demana que tinguen cura de Katiuska.

Més tard, soldats de l’exèrcit vermell arriben una miqueta borratxos i demanen més beguda. Katiuska és assetjada pels militars. De sobte, Pedro irromp en la seua defensa i aconsegueix que els soldats se’n vagen. Coneguda la identitat de Pedro Stakof, que com a comissari té la missió de cobrar els elevats impostos, els camperols el busquen per a linxar-lo. Katiuska el salva amagant-lo en la seua habitació.

Acte II. Pedro captura el príncep Sergio i el porta fins a l’hostal. Katiuska li recrimina la seua acció, però aquest defensa valentament els seus ideals de bolxevic, tot i que pensa que ella l’odiarà per detindre Sergio, del qual creu que està enamorada. Per a sorpresa seua, Katiuska declara el seu amor a Pedro i li demana que deixe escapar al príncep, però el comissari es nega. Aliens a aquests esdeveniments, el coronel i Amadeo Pich proposen a Olga un viatge a París.

Entren soldats i camperols que porten detinguts nobles russos. Es descobreix llavors l’origen de Katiuska: és filla del tsar. Pedro els ofereix un salconduit per tal que puguen passar la frontera. Però l’alt comissari intervé i, després de trencar el document per no comprometre Stakof, consent que tots marxen, tret de Sergio, al qual promet un judici just. Katiuska, enamorada de Pedro, decideix quedar-se amb ell.