El cicle ‘Les Arts és Dansa’ rep La Veronal amb ‘Sonoma’ - Les Arts

El cicle ‘Les Arts és Dansa’ rep La Veronal amb ‘Sonoma’

‘Les Arts és Dansa’

 

El Teatre Martín i Soler acull del 12 al 14 de març tres representacions d’aquest espectacle ideat, dirigit i coreografiat per Marcos Morau

Les localitats per a ‘Sonoma’ de La Veronal tenen un preu únic de 25 euros

 

València (06.03.21). El Palau de les Arts rep la companyia La Veronal, que dirigeix el valencià Marcos Morau, amb l’espectacle ‘Sonoma’, que es representarà del 12 al 14 de març al Teatre Martín i Soler.

Després de la incursió del flamenc de María Pagés amb ‘Una oda al tiempo’, el cicle ‘Les Arts és Dansa’ s’endinsa amb La Veronal en la dansa contemporània dins de l’aposta de les Arts per oferir una àmplia visió d’aquesta disciplina a través dels cossos de ball i els creadors espanyols de més projecció.

Des que Marcos Morau (Ontinyent, 1982) fundara la companyia en 2005, la seua innovadora aposta, en la qual caben disciplines com la dansa, el cinema, la literatura i la fotografia, han convertit La Veronal i el seu creador en noms imprescindibles en el panorama coreogràfic internacional.

Premi Nacional de Dansa 2013, el més jove de la història, Morau és també artista invitat en diverses companyies i teatres de tot el món en què desenvolupa noves creacions, sempre a mitjan camí entre les arts escèniques i la dansa.

Per a la seua primera incursió dins de la programació de les Arts, el coreògraf valencià presenta ‘Sonoma’, estrenat el passat mes de juliol al Museu Nacional d’Art de Catalunya dins de la programació del Festival Grec de Barcelona.

El director de La Veronal reprén les principals línies del muntatge que va crear en 2016 per al Ballet de Lorraine, ‘Le Surréalisme au service de la Révolution’, inspirat en l’univers de Luis Buñuel i la Calanda medieval juntament amb el París cosmopolita. En ‘Sonoma’, Morau amplia i desenvolupa tot aquest microcosmos, en el qual Buñuel descriu l’abisme on cau la imaginació humana, que és lliure, però l’home no ho és.

Tal com el mateix coreògraf explica: “Sonoma no existeix en el diccionari, però conté parts del grec ‘soma’ (cos) o del llatí ‘sonum’ (so). Hui vivim la història molt de pressa, tan ràpid que a penes podem seguir-la. Es pot dir que caiem cap avant i que, durant aquesta caiguda accelerada, com en una muntanya russa, cridem. ‘Sonoma’ seria aquest so del cos en caure”.

‘Sonoma’ es representarà al Teatre Martín i Soler el cap de setmana del 12 al diumenge 14 de març. Les Arts recorda que les representacions de divendres i dissabte comencen a les 19.00 hores, mentre que l’hora d’inici de la funció del diumenge serà a les 18.00. Les localitats per a ‘Sonoma’ tenen un preu únic de 25 euros.

 

Marcos Morau i La Veronal

Format entre Barcelona i Nova York, en fotografia, moviment i teatre, Marcos Morau construeix mons i paisatges imaginaris en què el moviment i la imatge es troben i s’engulen mútuament. Els seus coneixements artístics no es limiten a la dansa, sinó que s’estenen a altres disciplines com la fotografia i la dramatúrgia. Des de fa més de deu anys, Marcos dirigeix La Veronal com a director, coreògraf i dissenyador d’escenaris, vestuari i il·luminació.

Ha recorregut el món presentant els seus treballs en festivals, teatres, i diversos contextos internacionals. A més del seu treball amb La Veronal, Marcos Morau és artista invitat en diverses companyies i teatres de tot el món en les quals desenvolupa noves creacions, sempre a mitjan camí entre les arts escèniques i la dansa.

Sent el premi nacional de dansa més jove d’Espanya, el llenguatge de Marcos Morau és una herència del moviment abstracte i el teatre físic. Un poderós llenguatge corporal basat en l’aniquilació de tota lògica orgànica, en què dissecciona el moviment i el converteix en una identitat única.

A més del seu vessant creatiu, Marcos Morau compagina les seues creacions amb la docència, impartint classes i tallers entorn dels processos creatius i les noves dramatúrgies en conservatoris, cicles i universitats, com l’Institut del Teatre, la Universitat de les Arts d’Estrasburg o la Sorbonne Nouvelle de París, entre altres.

El futur de Morau obri a nous formats i llenguatges en què l’òpera, la dansa i el teatre físic dialoguen més prop que mai, per a buscar així noves maneres d’expressar i comunicar en el nostre temps present, sempre convuls i canviant.