17/12/2019

James Gaffigan debuta a Les Arts amb ‘Un rèquiem alemany’, de Brahms

James Gaffigan debuta aquest dijous, 19 de desembre, al Palau de les Arts amb ‘Un rèquiem alemany’, de Johannes Brahms, que suposa l’inici del cicle ‘Les Arts és simfònic’.

El director estatunidenc assaja actualment a l’Auditori amb el Cor de la Generalitat i l’Orquestra de la Comunitat Valenciana aquesta partitura per a soprano, baríton, cor mixt i orquestra simfònica, que reflexiona sobre la vida i la mort a partir de textos bíblics. Com a solistes, les Arts reuneix la soprano russa Elena Tsallagova i al baix-baríton estatunidenc Brandon Cedel.

‘Ein deutsches Requiem (Un rèquiem alemany), opus 45’ és una de les obres més singulars del repertori sacre, que reivindicarà l’excel·lència dels cossos estables de les Arts. Peça decisiva per al reconeixement de Johannes Brahms, va tindre la seua primera interpretació parcial a la catedral de Bremen el Divendres Sant de 1868, i es va estrenar en la seua versió final de set moviments a Leipzig, el 18 de febrer de 1869.

Amb l’epígraf, ‘Les Arts és simfònic’, el centre d’arts ofereix aquesta temporada sis cites imprescindibles en les quals l’Orquestra de la Comunitat Valenciana i el Cor de la Generalitat Valenciana faran gala de la seua reconeguda solvència i versatilitat.

Els cossos estables de les Arts proposen algunes de les pàgines més suggeridores del repertori simfònic i liricosimfònic, amb especial protagonisme de la missa de rèquiem i una sessió dedicada a la música creada per Stravinski per als ballets russos de Diàguilev, amb la visita de destacats directors com Michele Mariotti, Gustavo Gimeno, Juanjo Mena, Ivor Bolton i Daniele Gatti.

Les Arts recorda que la venda de localitats per a aquest cicle s’efectua tant en taquilles, com en la línia de venda telefònica 902 202 383, així com en la web www.lesarts.com. Els preus de les localitats oscil·len entre 30 i 45 euros.

A més, el centre d’arts ha posat a la venda el ‘Passe 6 SIMFÒNIC x 60 €’, una promoció exclusiva amb la qual s’ofereix al públic estudiant una sèrie completa de localitats en la zona preferent de l’Auditori amb un preu de 10 euros per a cada concert.

Elena Tsallagova

La soprano lírica de coloratura Elena Tsallagova va estudiar al Conservatori de Sant Petersburg i va guanyar el Concurs de Cant Rakhmàninov al Teatre Mariinski. Va continuar els seus estudis amb Ileana Cotrubas a París, on va debutar com Mélisande en ‘Pelleas et Mélisande’ sota la batuta de Philippe Jordan (gravada en DVD). Durant la temporada 2019-2020 debutarà a la Mozartwoche del Festival de Salzburg, amb una nova producció de ‘Der Messias, K 572’ (Händel/Mozart), encarnarà Violetta en ‘La traviata’ a Stuttgart, Berthe en ‘Le Prophète’ a la Deutsche Oper de Berlín i Musetta en ‘La bohème’ a l’Òpera de París. Ha debutat a Canadà com a Pamina i a Chicago com a Despina. Entre les seues interpretacions recents destaquen els rols titulars de ‘Pelleas et Mélisande’, ‘La zorrita astuta’ i ‘La Calisto’. A més, ha cantat a la Bayersiche Staatsoper de Munic, la Deutsche Oper de Berlín (els papers de Micaëla, Adina, Gilda, Pamina, Liù, Corinna i Violetta) i als festivals de Glyndebourne, Bregrenz, Lucerna i Pésaro. El seu ampli repertori de concert inclou obres de Bach, Mozart, Ravel i Rakhmàninov.

Brandon Cedel

El baix-baríton estatunidenc, Brandon Cedel, es va graduar en el Programa Lindemann per a Joves Artistes del Metropolitan i ha sigut membre de l’Òpera de Frankfurt de 2016 a 2019. En la temporada 2019-2020 destaquen Masetto (‘Don Giovanni’) a la Lyric Opera de Chicago, Basilio (‘Il barbiere di Siviglia’) a Canadian Opera Company i Garibaldo en una gira europea de ‘Rodelinda’ amb The English Concert, sota la direcció de Harry Bicket. A més, ha cantat Masetto a The Metropolitan Opera; Leporello (‘Don Giovanni’), i Argante (‘Rinaldo’) al Festival de Glyndebourne; Collatinus (‘The Rape of Lucretia’) a la Boston Lyric Opera; el paper titular de ’Le nozze di Figaro’ a Opera Philadelphia i Colline (‘La bohème’) a Canadian Opera Company. A l’Òpera de Frankfurt ha interpretat Masetto, Sprecher (‘Die Zauberflöte), Lieutenant Ratcliffe (‘Billy Budd’), Argante, Ariodate (‘Xerxes’), Cessara Angelotti (‘Tosca’), Brander (‘La damnation de Faust’) i Achior en ʻLa Betulia Liberata’ de Mozart. Compromisos futurs inclouen Claudi (‘Agrippina’), amb el qual debutarà al Teatro alla Scala de Milà, el paper titular en ‘Hercules’, de Händel, al Festival de Karlsruhe i el seu retorn al Metropolitan.

James Gaffigan

James Gaffigan és director titular de l’Orquestra Simfònica de Lucerna i principal director convidat de l’Orquestra Filharmònica de la Ràdio dels Països Baixos, per tercer any consecutiu. Durant la temporada 2019-2020 dirigeix com a convidat les orquestres simfòniques de Chicago, San Francisco i Detroit, Nacional de França i Filharmònica Txeca, i debuta al capdavant de les simfòniques de Mont-real, Melbourne i la Ràdio Sueca. Així mateix, abordarà quatre produccions d’òpera als Estats Units: ‘La Cenerentola’ al Metropolitan, ‘Ernani’ a San Francisco, ‘Don Giovanni’ a Chicago i ‘Tristan und Isolde’ a Santa Fe.

Dirigeix habitualment en els principals teatres d’òpera. Entre els seus últims èxits destaquen ‘La bohème’, ‘Don Giovanni’, ‘La traviata’ i ‘Le nozze di Figaro’ a la Staatsoper de Viena; ‘Così fan tutte’, ‘La Cenerentola’ i ‘Falstaff’ al Festival de Glyndebourne; ‘Salome’ a Hamburg; ‘La bohème’ a Zuric i ‘Così fan tutte’ a Chicago.

D’origen novaiorqués, el mestre Gaffigan és aclamat per la seua musicalitat i una manera natural de dirigir. Destaca internacionalment com un dels directors estatunidencs més rellevants del panorama musical. Des que és titular de la Simfònica de Lucerna, ha influït considerablement en el perfil de l’orquestra, i ha incrementat gires i enregistraments, sempre amb gran èxit.  Col·labora amb les orquestres més importants, entre les quals destaquen Concertgebouw d’Amsterdam, París, Nacional de França, Age of Enlightenment, Radiodifusió Bavaresa, Deutsches Symphonie-orchester de Berlín, Staatskapelle de Dresden, Mozarteum de Salzburg, Tonhalle de Zuric, Metropolitana de Tòquio, les simfòniques BBC, Viena i WDR de Colònia, a més de les filharmòniques de Los Angeles, Londres, Munic, Rotterdam i Seül. Als Estats Units ha dirigit la Filharmònica de Nova York, les orquestres de Cleveland i Philadelphia, així com les simfòniques de San Francisco, Saint Louis, Baltimore i Toronto, entre altres.

Ensayo de James Gaffigan