La Filmoteca de l’Institut Valencià de Cultura i el Palau de les Arts presenten el primer cicle cinematogràfic al voltant de la temporada de 2019-2020 del teatre musical.
El cicle ‘Les Arts a La Filmoteca’ s’emmarca en l’aposta del teatre per potenciar el paper que té com a catalitzador de la vida cultural valenciana, així com per a ampliar i diversificar la col·laboració que fa amb les institucions culturals.
Des de setembre de 2019 fins a juny de 2020, la sala de projeccions Edificio Rialto ha programat sis títols, inspirats o evocadors dels fets històrics, conflictes o temàtiques que aborden les principals òperes de les Arts.
Amb motiu de l’estrena imminent de ‘Le nozze di Figaro’, de Mozart, que inaugura l’oferta operística, La Filmoteca proposa ‘La Marsellesa’, de Jean Renoir, els dies 20 i 21 de setembre.
El germen de les idees revolucionàries i la disseminació d’aquestes és el nexe d’unió entre la Marsella de Renoir i la imaginària Sevilla que va retratar Mozart junt amb el llibretista Lorenzo da Ponte. Les dues obres dibuixen en diversos àmbits de l’occident cultural l’ambient propici per a una revolució que canviaria el curs de la història, primer a Europa i després a Amèrica.
El propòsit d’aquest cicle, segons ha assenyalat el director artístic de les Arts, Jesús Iglesias Noriega, és aprofundir en la reflexió sobre les temàtiques i conflictes diferents que aborden cada una de les òperes de la Temporada 2019-2020. L’activitat s’emmarca en la proposta ‘Les Arts és per a tots’ amb què el teatre busca revertir en la societat el suport al projecte.
Per la seua banda, el director general de l’IVC, Abel Guarinos, ha manifestat la seua satisfacció per “ampliar la col·laboració amb les Arts, en aquesta ocasió, amb un cicle de La Filmoteca en què es reflecteix una àmplia diversitat de corrents, èpoques i estils cinematogràfics, i en el qual s’inclou una selecció heterogènia de grans pel·lícules relacionades d’alguna manera amb les òperes programades per les Arts aquesta temporada”.
D’aquesta manera, l’òpera prima de Lukas Dhont, ‘Girl’ (2018), sobre el desig d’una xiqueta transgènere de convertir-se en ballarina, es projectarà el 14 i el 15 de novembre com a pròleg de les representacions de ‘Les mamelles de Tirésias’, de Poulenc, que narra un intercanvi surrealista de sexes.
Els dies 7 i 13 de desembre, la ja centenària ‘Intolerancia’ (1916), de David Wark Griffith, exercirà d’introducció a ‘Nabucco’, de Verdi, amb la qual comparteix, a més de la concepció monumental i l’estètica pèplum, l’anàlisi sobre el conflicte entre els pobles dominats i el dominador.
‘Novio a la vista’ (1954), de Luis García Berlanga, complementarà les funcions de l’òpera bufa ‘Il viaggio a Reims’, de Rossini, l’1 i el 7 de març. Els desacords socials que planteja Berlanga en la platja fictícia de Lindamar, amb la Gran Guerra de fons, tenen el correlat en les trobades i enfrontaments entre l’aristocràcia europea reunida al balneari Il Giglio D’Oro per a celebrar la coronació de Carles X de França.
L’estrena d’‘Ariodante’, de Händel, servirà de pretext per a una proposta dels sempre irreverents Terry Jones i Terry Gilliam amb ‘Los caballeros de la mesa cuadrada y sus locos seguidores’ (1975), el 6 i el 9 de maig. L’esvalotada sàtira dels Monty Phyton, i l’àcida crítica que fa de la vida moderna, és el contrapunt a la delicada partitura de Händel, que, no obstant això, les Arts representarà en un muntatge ambientat a mitjans s. XX.
Tanca el cicle ‘Nacida ayer’ (1950), de George Cukor, que s’exhibirà els dies 4 i 6 de juny com a prèvia a les representacions de la primera òpera del valencià Vicente Martín i Soler, ‘Il tutore burlato’, amb la qual comparteix temàtica al voltant de la figura de la dona tutelada.
