05/02/2019

West Side Story: Romeo i Julieta arriben a New York

West Side Story representa la història de l’amor impossible amb final tràgic, aqueixa que ha captivat des de sempre l’espectador. Va començar amb Romeu i Julieta i va arribar al seu punt àlgid amb aquesta versió moderna del clàssic de Shakespeare, que donava noves pinzellades a la història dels capuletos i montescos. Una versió moderna entre cometes, ja que aquest clàssic va veure la llum com a musical al Winter Garden Theatre de Broadway allà per l’any 1957. Quasi un lustre després, la història de Tony i Maria feia el salt a la gran pantalla. Era el 1961 i es va convertir en tot un fenomen social, la culminació del qual va ser el 1962 quan va recollir un total de 10 premis Oscar. Era el reconeixement a un treball imperiós per part dels seus autors que, sense saber-ho, havia de donar lloc a un dels musicals més famosos de la història del cinema.

Leonard Bernstein i Arthur Laurents: els artífexs del musical

Van ser molts els noms darrere de l’èxit del musical West Side Story, però indubtablement dos s’alcen amb el protagonisme. Leonard Bernstein, compositor i director de l’Orquestra Filharmònica de Nova York, es va encarregar de compondre la música que faria famós West Side Story. No va ser el seu únic cas d’èxit, ja que també va estar al capdavant d’altres musicals com Un dia a Nova York. Estrenat a Broadway el 1941, un any després el van portar a la gran pantalla protagonitzat pel genial Gene Kelly.

Per la seua banda, el dramaturg i guionista Arthur Laurents es va encarregar de la concepció i estructura del drama. Per a això, com s’apuntava unes línies més amunt, es va basar en la sempiterna obra de Romeu i Julieta, on canviava capuletos i montescos per dues bandes del West Side novaiorqués : els Sharks i els Jets. Eterns rivals, un membre de cada banda (Maria, germana del líder dels Sharks, i Tony, antic membre dels Jets) comet l’error d’enamorar-se d’un dels seus contrincants. El final tràgic s’intueix des del començament d’aquesta història dramàtica.

Com a teló de fons, entre cada número musical i l’amor com a protagonista, una realitat que revela la situació dels immigrants al Manhattan dels anys 50. Els Sharks procedien de Puerto Rico, mentre que els Jets tenien origen europeu (txecs, irlandesos, italians i polonesos). Un rerefons diferent a la Verona del segle XVI, per a donar pas als problemes d’integració racial als EUA de l’època. El famós balcó de Julieta es va canviar per un suburbi de la ciutat dels gratacels. Aquesta va ser la idea final després que els seus autors rebutjaren un argument basat en la lluita per diferències religioses entre jueus i catòlics.

No obstant això, va ser el compositor Stephen Sondheim qui es va ocupar d’escriure les lletres per al musical. Un altre nom important en aquesta història arriba de la mà del coreògraf Jerome Robbins, qui va dirigir el musical i va ser l’autor del ballet. Tots dos treballaren colze a colze per a crear una obra de teatre musical que havia de canviar el gènere en l’època contemporània.De l’escenari a la gran pantalla… i a l’èxit

Més de 700 representacions després, West Side Story havia superat amb grandesa la tèbia acollida que el públic li havia donat al principi. Així, l’any 1961 va fer el salt a la gran pantalla sota la direcció conjunta de Jerome Robbins i Robert Wise (era la primera vegada que l’Oscar a millor director es compartia entre dos, només s’ha repetit en una ocasió, amb els germans Coen i No Country for Old Men, el 2007).

La banda sonora va estar a càrrec dels seus artífexs, Bernstein i Sondheim, i les cares protagonistes van recaure en Natalie Wood (en el paper de Maria) i Richard Beymer (com a Tony). Però no van ser les primeres opcions i, si Elvis Presley i Audrey Hepburn no hagueren rebutjat els papers per diferents motius, actualment serien unes altres les cares que s’associarien a aquest film.

Pel seu paper d’Anita, Rita Moreno va guanyar l’Oscar a la millor actriu de repartiment i es va convertir així en la primera dona llatina a aconseguir aquest guardó. Aquest no va ser l’únic, ja que la pel·lícula va optar l’any següent de la seua estrena, el 1962, i després de l’èxit mundial, a un total d’11 nominacions. Les va guanyar totes, tret del millor guió adaptat. Així, va tindre el reconeixement com a millor pel·lícula, millor direcció, millor actriu i actor de repartiment (George Chakiris pel seu paper de Bernardo), millor fotografia, millor direcció d’art, so, vestuari i muntatge.

Un clàssic etern que arriba fins a l’actualitat

Diuen que una obra d’art es reconeix per com envelleix: si malgrat el pas del temps manté intacta la seua bellesa i interés, es tracta d’una autèntica obra mestra. El cas de West Side Story compleix rigorosament aquesta norma no escrita i és per això que encara en l’actualitat es pot gaudir d’ella en reposicions televisives o en diferents adaptacions teatrals arreu del món.

Potser en breu podrem gaudir també d’un remake del clàssic de Broadway a la gran pantalla, però al més pur estil del segle XXI. I és que Steven Spielberg prepara ja la seua versió de West Side Story que està previst que veja la llum l’any 2020. Hi comptarà amb la participació d’una de les seues actrius més recordades, Rita Moreno. Tal volta no torne a interpretar de forma magistral una nova versió d’Amèrica, però sens dubte valdrà la pena reviure una obra clau en els musicals del segle XX.

Font de la  imatge:©skeeze