14/11/2018

Així eren les primeres Reina de la Nit i Pamina en l’òpera de Mozart ‘La flauta màgica’

La flauta màgica va ser la darrera òpera de Mozart. El geni de Salzburg comptava 35 anys quan aquesta obra es va estrenar al Theater an der Wien de Viena. Corria l’any 1791 i al compositor austríac li quedaven dos mesos de vida. Sobre aquell escenari es van passejar dues dones molt importants en la vida del músic: Josepha Hofer i Anna Gottlieb. Saps qui van ser aquestes dones?

La cunyada de Mozart i primera Reina de la Nit

Aloysia, Sophie, Constanze i Josepha eren les germanes Weber. Mozart va coquetejar amb les dues primeres, tot i que a la fi es va casar amb la tercera. En aquesta família alemanya d’artistes, Josepha era la major.

La soprano, que se es va casar en dues ocasions (primer, amb el violinista de la cort imperial Franz de Paula Hofer i, després, amb el primer intèrpret del paper de Pizarro en l’òpera Fidelio de Beethoven, el cantant Sebastian Mayer), va interpretar la primera Reina de la Nit.

La soprano, que cantava dues de les àries més complicades i famoses de la partitura (una d’aquestes, La venjança de l’infern bull en el meu cor), va interpretar aquest paper fins 1801. Tenia llavors 43 anys i li’n quedaven quatre per a retirar-se. Va morir el 1819 a la mateixa ciutat que la va aplaudir per la interpretació d’un dels personatges més carismàtics de l’obra de Mozart.

La primera Pamina de ‘La flauta mágica’

Aquella primera Reina de la Nit va comptar amb una companya en l’escenari, Anna Gottlieb. Aquesta diva de l’època va ser l’encarregada de donar vida davant del gran públic a una altra de les protagonistes indiscutibles, la princesa Pamina. T’interessarà saber que la soprano austríaca no superava els 17 anys quan el músic va decidir que encarnara la filla de la reina. Sens dubte, el paper més aplaudit de la seua carrera.

Encara que aquesta artista, de la qual els crítics destacaven el seu sentiment i predisposició per a la paròdia, no exercia de neòfita en aquestes llices. Gottlieb, que va debutar als cinc anys al teatre imperial de la cort, ja era una vella coneguda de Mozart quan es va estrenar La flauta màgica. No debades, va ser la primera Barbarina en altra de les obres mestres de l’austríac, Les noces de Figaro, amb tan sols dotze anys.

Després d’una vida d’adulacions, va acabar en la misèria. En aquells anys tristos va ser objecte de burla, segons conta el pianista Wilhelm Kuhe a les seues memòries. El músic relata com el 1842, durant un acte en homenatge a Mozart, una senyora alta i d’edat avançada es va adreçar al respectable exclamant: “Jo soc la primera Pamina”. L’artista va morir als 82 anys i va rebre sepultura al mateix cementeri que el compositor.

Prompte a València

Com veus, aquestes dues dones no sols van ser rellevants en la darrera òpera de Mozart, sinó també properes al músic austríac en l’aspecte més personal. T’interessarà saber que pròximament la podràs vore a València.