Dramma per musica en tres actes
Llibret anònim adaptació de Ginevra, principessa di Scozia
d’Antonio Salvi, inspirada en els Cants IV - VI
d'Orlando Furioso de Ludovico Ariosto
ARIODANTE
Georg Friedrich Händel
Del 1 al 6 de març 2022
Sala Principal
Duració aprox.: 3h40 amb 2 descansos
ARIODANTE
Georg Friedrich Händel
Heroi romàntic abans del
Romanticisme, personatge de cavalleries que eleva el seu cant
poètic a la fidelitat i l'honor a l'Edimburg boirós de l'edat
mitjana escocesa; company de l'Orlando d’Ariosto, aquell quixotesc
Roldán, que ennobleix amb la veu que li va donar Händel la soledat
i la lleialtat recompensada. El triomf de la llum -que és l'ànima-
sobre la nit i les tenebres -que són l'enveja i la traïció- és
Ariodante.
Equip creatiu
Direcció musical
Andrea Marcon
Direcció d'escena
Richard Jones
Escenografia i vestuari
Ultz
Il·luminació
Mimi Jordan Sherin
Coreografia
Lucy Burge
Direcció d'escena de marionetes
Finn Caldwell
Disseny de marionetes
Nick Barnes, Finn Caldwell
Repartiment
Il Re di Scozia
Luca Tittoto
Ariodante
Ekaterina Vorontsova
Ginevra
Jane Archibald
Lurcanio
David Portillo
Polinesso
Christophe Dumaux
Dalinda
Jacquelyn Stucker
Odoardo
Jorge Franco
Cor de la Generalitat Valenciana
Director Francesc Perales
Orquestra de la Comunitat Valenciana
Producció del Festival d’Aix-en-Provence, en coproducció con la Dutch National Opera & Ballet, Canadian Opera Company i Lyric Opera de Chicago
Audio
Sinopsi
Acte I
Al castell del rei d’Escòcia, la princesa Ginevra es mostra feliç pel seu amor per Ariodante, com així li ho explica a la seua amiga Dalinda. L’arribada de Polinesso, duc d’Albany, irrita la princesa, que refusa les seues proposicions amoroses. Dalinda confirma al despitós la futura unió de Ginevra i Ariodante, però el duc ignora les tendres mirades de la jove per a centrar-se en un ardit que servisca per als seus desitjos.
Al jardí, Ginevra i Ariodante canten al seu amor. El rei els sorprén i es mostra encantat de la unió, i disposa la ràpida celebració de l’enllaç. Polinesso insta Dalinda a vestir-se com Ginevra i a introduir-lo en l’habitació de la princesa, a la qual cosa la jove enamorada accedeix. Lurcanio, germà d’Ariodante, intenta debades que Dalinda responga als seus desitjos romàntics: ella només pensa en Polinesso.
En una vall encantadora, Ginevra i Ariodante són el retrat de la felicitat.
Acte II
Davant d’una porta que condueix a la cambra de Ginevra, Polinesso posa en marxa el seu pla: en arribar Ariodante, manifesta ser l’objecte de les atencions amoroses de la princesa. Quan aquest desembaina l’espasa, Dalinda apareix disfressada de Ginevra i confirma l’afirmació de Polinesso. Ariodante vol suïcidar-se, però Lurcanio ho impedeix. Polinesso gaudeix del seu triomf i Dalinda creu haver conquistat el duc.
En una galeria del palau, arriba la notícia de la mort d’Ariodante, ofegat a la mar. Ginevra defalleix en assabentar-se’n. Lurcanio apareix per a demanar reparació per la mort del seu germà, i culpa la princesa per la seua traïció amb una carta acusadora. La jove, repudiada pel seu pare, cau en la desesperació.
Acte III
Un bosc. Ariodante, disfressat, evita que Dalinda siga assassinada per dos assaltants. La jove el reconeix i li confessa l’ardit de Polinesso, que l’ha traïda. Ariodante se’n va per a buscar rescabalament i Dalinda demana al cel la mort del duc d’Albany.
Jardí del palau. Condemnada a mort, Ginevra implora el perdó del rei. Polinesso s’ofereix a defensar-la en un torneig pel seu honor, però ella el rebutja. Lurcanio apareix i s’enfronta al duc, al qual mata. Quan l’ancià rei està a punt d’acceptar un nou repte de Lurcanio, un cavaller amb l’elm baixat ho impedeix manifestant que la innocència no necessita defensors. En descobrir el seu rostre, tots queden estupefactes en veure que es tracta d’Ariodante, que confirma l’ardit de Polinesso i la innocència de Ginevra. El jove marxa a alliberar la princesa, mentre Lurcanio intenta un nou acostament a Dalinda.
A la seua presó, Ginevra plora la seua desgràcia. L’arribada del rei i d’Ariodante l’alliberen de la seua condemna. Finalment, Lucarnio i Dalinda i Ariodante i Ginevra confirmen el seu amor, mentre el cor tanca l’obra cantant al triomf de la virtut.
Al castell del rei d’Escòcia, la princesa Ginevra es mostra feliç pel seu amor per Ariodante, com així li ho explica a la seua amiga Dalinda. L’arribada de Polinesso, duc d’Albany, irrita la princesa, que refusa les seues proposicions amoroses. Dalinda confirma al despitós la futura unió de Ginevra i Ariodante, però el duc ignora les tendres mirades de la jove per a centrar-se en un ardit que servisca per als seus desitjos.
Al jardí, Ginevra i Ariodante canten al seu amor. El rei els sorprén i es mostra encantat de la unió, i disposa la ràpida celebració de l’enllaç. Polinesso insta Dalinda a vestir-se com Ginevra i a introduir-lo en l’habitació de la princesa, a la qual cosa la jove enamorada accedeix. Lurcanio, germà d’Ariodante, intenta debades que Dalinda responga als seus desitjos romàntics: ella només pensa en Polinesso.
En una vall encantadora, Ginevra i Ariodante són el retrat de la felicitat.
Acte II
Davant d’una porta que condueix a la cambra de Ginevra, Polinesso posa en marxa el seu pla: en arribar Ariodante, manifesta ser l’objecte de les atencions amoroses de la princesa. Quan aquest desembaina l’espasa, Dalinda apareix disfressada de Ginevra i confirma l’afirmació de Polinesso. Ariodante vol suïcidar-se, però Lurcanio ho impedeix. Polinesso gaudeix del seu triomf i Dalinda creu haver conquistat el duc.
En una galeria del palau, arriba la notícia de la mort d’Ariodante, ofegat a la mar. Ginevra defalleix en assabentar-se’n. Lurcanio apareix per a demanar reparació per la mort del seu germà, i culpa la princesa per la seua traïció amb una carta acusadora. La jove, repudiada pel seu pare, cau en la desesperació.
Acte III
Un bosc. Ariodante, disfressat, evita que Dalinda siga assassinada per dos assaltants. La jove el reconeix i li confessa l’ardit de Polinesso, que l’ha traïda. Ariodante se’n va per a buscar rescabalament i Dalinda demana al cel la mort del duc d’Albany.
Jardí del palau. Condemnada a mort, Ginevra implora el perdó del rei. Polinesso s’ofereix a defensar-la en un torneig pel seu honor, però ella el rebutja. Lurcanio apareix i s’enfronta al duc, al qual mata. Quan l’ancià rei està a punt d’acceptar un nou repte de Lurcanio, un cavaller amb l’elm baixat ho impedeix manifestant que la innocència no necessita defensors. En descobrir el seu rostre, tots queden estupefactes en veure que es tracta d’Ariodante, que confirma l’ardit de Polinesso i la innocència de Ginevra. El jove marxa a alliberar la princesa, mentre Lurcanio intenta un nou acostament a Dalinda.
A la seua presó, Ginevra plora la seua desgràcia. L’arribada del rei i d’Ariodante l’alliberen de la seua condemna. Finalment, Lucarnio i Dalinda i Ariodante i Ginevra confirmen el seu amor, mentre el cor tanca l’obra cantant al triomf de la virtut.
