Òpera de cambra
Llibret basat en un text del poeta Pietro Metastasio
L´isola disabitata
Manuel García
Fins al 7 de març de 2021
Teatre Martín i Soler
4/3 en Castelló, 7/3 en Alcoi
L’ISOLA DISABITATA
Manuel García
Duració aproximada: 1h25 sense
descans
Carlo Broschi, Farinelli,
exercia ja de ministre en la cort de Madrid quan va encarregar al
poeta cesari de la cort de Viena, Pietro Metastasio, la redacció
d’un llibret que s’havia de representar en els espais escènics
borbònics en exclusiva. Corrien els anys centrals del segle XVIII
quan L’isola disabitata va iniciar el seu recorregut que,
després de passar per molts compositors, com el propi Haydn,
botaria al nou segle per a, el 1831, reviure a mans d’un altre
cantant de referència del moment: l’espanyol Manuel García, figura
clau per al desenvolupament de Gioachino Rossini, de qui va ser
amic personal i primer intèrpret dels títols més importants de la
seua producció: Il barbiere di Siviglia i Otello,
entre d’altres. La història que conta el llibret -la del suposat
abandonament en una illa deserta de dues germanes pels seus
promesos i el final feliç amb el seu rescat- i la de l’obra,
agafada i deixada, celebrada i oblidada, presenten un correlat
curiós amb l’alternança de sentiments mostrats pel quartet
protagonista: absència i presència, traïció i lleialtat, incertesa
i certesa que culminaran, al final, amb la vida feliç dels
protagonistes.
Fotos: Teatro
Arriaga
Equip creatiu
Direcció d'escena
Emilio Sagi
Escenografia
Daniel Bianco
Vestuari
Pepa Ojanguren
Il·luminació
Albert Faura
Repartiment
Costanza
Larisa Stefan++
Silvia
Evgeniya Khomutova++
Gernando
Jorge Franco++
Enrico
Oleh Lebedyev++
Max Hochmuth++
Piano
Carlos Sanchis++
++Centre de
Perfeccionament
Producció del Teatre Arriaga de Bilbao en coproducció amb el Teatre de la Maestranza de Sevilla
Sinopsi
Costanza i la seua germana Silvia són supervivents en una illa
deshabitada en la qual un dia van quedar aparentment abandonades
després d’una escala realitzada pel vaixell en el qual viatjaven
amb Gernando, espòs de Costanza. El que les xiques ignoren és que
uns pirates van segrestar a Gernando mentre elles descansaven a
l’illa. Sobtadament, el vaixell va partir per a intentar
alliberar-lo dels bàrbars, sense aconseguir-ho, i llavors van
pensar que la seua esposa estava amb ell. Passats uns anys,
Gernando, a la fi lliure, torna a l’illa acompanyatpel seu amic
Enrico, amb la il·lusió de trobar viva a Costanza. Silvia s’enamora
d’Enrico només veure’l, mentre que Costanza es desmaia en
retrobar-se amb Gernando. Quan recobra el coneixement i Enrico li
conta el que va ocórrer en el passat, s’abraça feliç al seu marit.