Òpera de cambra
Llibret basat en un text del poeta Pietro Metastasio
L’ISOLA DISABITATA
Manuel García
Duració aproximada: 1h25 sense
descans
Carlo Broschi, Farinelli,
exercia ja de ministre en la cort de Madrid quan va encarregar al
poeta cesari de la cort de Viena, Pietro Metastasio, la redacció
d’un llibret que s’havia de representar en els espais escènics
borbònics en exclusiva. Corrien els anys centrals del segle XVIII
quan L’isola disabitata va iniciar el seu recorregut que,
després de passar per molts compositors, com el propi Haydn,
botaria al nou segle per a, el 1831, reviure a mans d’un altre
cantant de referència del moment: l’espanyol Manuel García, figura
clau per al desenvolupament de Gioachino Rossini, de qui va ser
amic personal i primer intèrpret dels títols més importants de la
seua producció: Il barbiere di Siviglia i Otello,
entre d’altres. La història que conta el llibret -la del suposat
abandonament en una illa deserta de dues germanes pels seus
promesos i el final feliç amb el seu rescat- i la de l’obra,
agafada i deixada, celebrada i oblidada, presenten un correlat
curiós amb l’alternança de sentiments mostrats pel quartet
protagonista: absència i presència, traïció i lleialtat, incertesa
i certesa que culminaran, al final, amb la vida feliç dels
protagonistes.