La tabernera del puerto

Marola
Marina Monzó

Juan de Eguía
Àngel Òdena

Leandro
Antonio Gandía

Simpson
Rubén Amoretti

Abel
Ruth González

Antigua
Vicky Peña

Chinchorro
Pep Molina

Ripalda
Ángel Ruiz

Verdier
Abel García

Fulgen
Gaizka Ugarte

Senén
Vicent Domingo

Menga
Magdalena Aizpurúa

Tina
Elisa Morris

Valeriano
Ángel Burgos

Cor de la Generalitat Valenciana
Director  Francesc Perales

Orquesta de la Comunitat Valenciana

Corre l’any 1936 en una localitat indefinida i anònima de l’Espanya del nord, a la vora del mar Cantàbric. Al port hi ha una taverna en què s’assisteix a la convivència conflictiva entre una dona d’obscur origen, la seua tavernera i l’entorn marginal i delictiu de pescadors i contrabandistes que l’envolten i l’oprimeixen.

Entre les boires de la nit marina, en el fum de la taverna i a bord de barques furtives que es perden entre indòmites onades, es viuen amors complicats i contestats sota la sospita d’incest, que presenten la dona d’aquell temps, doblement oprimida: per ser dona i per ser marginada.

La presència de la sarsuela, en gran format i amb primeres figures, serà una constant a partir d’aquesta temporada. Com a part de la iniciativa de títols a preus populars, es representa a la Sala Principal La tabernera del puerto, un dels majors èxits de Sorozábal i peça imprescindible del teatre musical del segle XX. La jove soprano valenciana Marina Monzó, en carrera ascendent, debuta a les Arts dirigida per Guillermo García-Calvo, batuta habitual a l’Òpera de Viena, junt amb un elenc vocal de reconegut prestigi format pel tenor valencià Antonio Gandía, el baix Ruben Amoretti i el baríton Àngel Òdena. L’espectacular posada en escena, fidel al text original, és obra d’un dels creadors més importants del panorama nacional, Mario Gas, que també debuta a les Arts en col·laboració amb l’escenògraf Ezio Frigerio i l’oscarizada dissenyadora de vestuari Franca Squarciapino.

L’acció se situa a Cantabreda, imaginària localitat costanera del nord d’Espanya.

Acte I

Ripalda, amo del Café del Vapor, està gelós de l’èxit de la taverna que regenta Juan de Eguía davant del seu local, que minva la seua clientela per la bellesa de la tavernera Marola. Verdier, mariner marsellés, arriba per a parlar amb Juan de Eguía davant la desconfiança del vell Simpson, al qual el taverner maneja amb cançons i beguda. Entren els dos al café per a tindre la seguretat de no ser escoltats, mentre al carrer es troben Chinchorro, un mariner beguder, i la seua esposa Antigua, que tampoc diu que no a l’alcohol. El que sembla que serà una baralla èpica acaba amb els dos sostenint-se mútuament mentre s’allunyen.

Juan de Eguía reapareix i obliga Marola a aprofitar la passió que desperta en el jove mariner Leandro perquè aquest faça per a ell una recollida amb el seu balandre. La jove acata els desitjos del taverner, encara que intenta allunyar el jove d’ella quan es troben a soles. Una vegada Leandro se n’ha anat, un grup de dones capitanejades per Antigua irromp davant de la taverna i acusa Marola d’encisar els homes. Juan de Eguía apareix i com a càstig maltracta la jove, que marxa plorant.

Acte II

L’endemà, a l’interior de la taverna, Marola i Juan de Eguía canten per a entretindre els parroquians. A soles, Simpson prevé Leandro sobre un encàrrec que Marola li demanarà: recollir amb la seua barca un fardell de cocaïna. Leandro no creu que Marola siga capaç d’una cosa així i quan s’assabenta per Antigua que Juan de Eguía ha pegat la tavernera creix la ira en ell, però Marola li confessa que Juan de Eguía és el seu pare, no el seu espòs com tots creuen. Accedeix a anar amb ell en la barca a la nit i el mariner marxa.

Marola intenta novament que Juan de Eguía desistisca d’utilitzar Leandro per a les seues finalitats, però el taverner es mostra inflexible. Els vilatans apareixen amb Leandro, i li expliquen el que va ocórrer el dia anterior. El mariner s’enfronta al taverner davant de tots i quan estan a soles Juan de Eguía ofereix a Leandro l’amor de Marola si recull la droga per a ell, i el jove hi accedeix. L’actitud conciliadora dels dos deixa sorpresos a tots mentre cau el teló.

Acte III

En la seua barca, Leandro i Marola canten al seu amor. La galerna bufa i els dos desapareixen en la mar. De nou davant de la taverna, la gent lamenta el destí dels dos joves. Juan de Eguía, pres pels remordiments, confessa ser el pare de Marola, a qui ha portat a la mort. Però Simpson apareix per a dir que Leandro i Marola viuen, encara que els carabiners els han detinguts, acusats de contraban. Llavors Juan de Eguía confessa ser l’autor del delicte i és capturat. Afectuosament s’acomiada de la parella, que queda lliure.

Guillermo García-Calvo
Direcció musical
El mestre madrileny Guillermo García Calvo és Generalmusikdirektor de l’Òpera de Chemnitz i de la seua orquestra, la Robert Schumann Philharmonie, des de la temporada 2017-2018. Va cursar els seus estudis musicals a la Universitat de Música de Viena i va ser assistent d’Iván Fischer i l’Orquestra del Festival de Budapest, així com de Christian Thielemann en Der Ring des Nibelungen al Festival de Bayreuth. El seu debut operístic a Espanya es va produir l’any 2011 amb Tristan und Isolde al Teatro Campoamor d’Oviedo, on va iniciar en 2013 la Tetralogia wagneriana. Posteriorment va dirigir Macbeth a la Staatsoper de Viena i La Cenerentola a la Deutsche Oper de Berlín. Ha dirigit en els teatres Real, Liceu, Palau de les Arts, Òpera de París i Maggio Musicale Fiorentino, entre molts altres. Des de 2004, ha dirigit més de 200 funcions d’òpera i ballet a la Staatsoper vienesa. Premi Ópera XXI per Siegfried a Oviedo i Premi Campoamor per Curro Vargas al Teatro de la Zarzuela.

Mario Gas
Direcció d’escena
Actor, director de teatre, cinema i òpera, a més de gestor cultural. Com a actor de teatre ha treballat en una trentena de produccions. Com a director teatral ha dirigit al voltant d’un centenar d’espectacles, entre els quals cal destacar Un sabor a miel (1967), L’òpera de tres rals (1984), Frank V (1989), Sweeney Todd (1995), A little night music (2000), The full monty (2001), Las troyanas (2008), Un tranvía llamado Deseo (2011) i Sócrates. Juicio y muerte de un ciudadano (2015-2017). Com a director d’òpera ha dirigit Il barbiere di Siviglia, La traviata, L’elisir d’amore, Jenůfa, Madama Butterfly i Turandot, entre altres. En cinema ha dirigit El Pianista (1998). A més, és actor de doblatge conegut per ser la veu habitual de John Malkovich, Ben Kingsley o Geoffrey Rush. Al llarg de la seua carrera ha recollit diversos premis: Butaca a la millor direcció teatral (La reina de bellesa ), el Premi Nacional de Teatre (Sweeney Todd), dos premis Max a la millor direcció (Sweeney Todd i Follies) i un tercer com a millor espectacle teatral (La reina de bellesa).

Carlos Martos
Ajudant de direcció d’escena
Llicenciat en l’Escola d’Art Dramàtic de Madrid. Ha treballat com a actor i desenrotlla la seua activitat en teatres i festivals com el Centro Dramático Nacional, Compañía de Teatro Clásico o el Festival de Mérida, entre altres, amb directors del nivell de Mario Gas, Paco Azorín, Miguel del Arco o Carme Portaceli. Des que en 2013 va entrar en contacte amb Azorín, realitza tasques de coreògraf i assessor de moviment escènic en produccions de Teatros del Canal, Liceu, Peralada i Teatro Calderón de Valladolid. Ha participat en l’estrena de María Moliner i en ¡Cómo está Madriz! al Teatro de la Zarzuela i en Don Giovanni al Liceu. Debuta com a director de teatre líric amb El reloj de Lucerna, de Miquel Marqués, per al Teatre Principal de Palma de Mallorca.

Marina Monzó
Soprano
MAROLA
Va nàixer a València l’any 1994. Participa en classes magistrals de Mariella Devia, Renata Scotto, Daniela Dessì, Juan Diego Flórez i Raúl Giménez. Des de 2014 ha estudiat amb regularitat amb Isabel Rey. En 2015 va participar en un concert al Teatro Real al costat de Juan Pons, Gregory Kunde, Carlos Álvarez i Isabel Rey. Debuta en 2016 a Bilbao amb el rol d’Amina en La sonnambula. El mateix any passa a formar part de l’Acadèmia Rossiniana de Pesaro sota la guia d’Alberto Zedda. Ha cantat Le cinesi a La Zarzuela, Il viaggio a Reims (Folleville) a Verona, Werther (Sophie) a Las Palmas, Un ballo in maschera (Oscar) a la Corunya, La pietra del Paragone (Fulvia) a Pésaro i Rigoletto a Nàpols. Pròxims projectes inclouen Le nozze di Figaro i Lakmé a Pequín, Don Pasquale a Florència i La Bohème a Maó.

Antonio Gandía
Tenor
LEANDRO
Està considerat un dels millors cantants espanyols de l’actualitat. Va iniciar els estudis musicals a la seua ciutat natal, Crevillent, després dels quals va prosseguir la seua formació al Conservatori de València i a la Escuela Reina Sofía de Madrid amb Alfredo Kraus, i també va assistir a classes magistrals de Renata Scotto, Ileana Cotrubas i Elena Obraztsova. Premiat en nombrosos concursos, entre els quals Operalia i Francisco Viñas. Des del seu debut l’any 2000 amb Der Rosenkavalier al Teatro Real, ha interpretat títols com Beatrice di Tenda i Lucia di Lammermoor a la Scala, Doña Francisquita al Teatro de la Zarzuela, Luisa Fernanda a Washington i Los Angeles, La sonnambula a Bolonya, L’elisir d’amore als teatres Real de Madrid i San Carlo de Nàpols, La fille du régiment al Liceu, Don Pasquale a Palerm, Falstaff i La traviata a Brussel·les, així com Gianni Schicchi a Washington.

Àngel Òdena
Baríton
JUAN DE EGUÍA
Natural de Tarragona . Va debutar al Teatro Petruzzelli de Bari amb La Bohème. Des de llavors, actua regularment als escenaris espanyols i internacionals més destacats. Compagina l’òpera amb la sarsuela, gènere en el qual ha destacat en títols com La tabernera del puerto, Luisa Fernanda, Katiuska, El Gato Montés (Premi Campoamor 2012), La Dolores, La villana o Marina, entre altres. Després de la seua etapa com a intèrpret belcantista i de papers clau del repertori francés, Àngel Òdena es troba en un moment de maduresa i solidesa vocal que li permet assumir papers verdians, puccinians i veristes en òperes com Manon Lescaut, Madama Butterfly, I pagliacci, Cavalleria rusticana, Il trovatore, Attila, Macbeth, Nabucco o Simon Boccanegra. Compromisos recents i pròxims inclouen Aida i Falstaff al Teatro Real, Tosca a Oviedo, Otello a Pamplona i Còrdova, Rigoletto a Nàpols.

Rubén Amoretti
Baix
SIMPSON
Dotat d’una bella veu de baix i grans qualitats interpretatives, és hui un dels cantants més sol·licitats en la seua corda i és invitat a cantar en els teatres més importants d’Europa, Àsia i Amèrica, entre ells l’Opernhaus de Zuric, La Fenice de Venècia , Palau de les Arts, Suntory Hall de Tòquio, Metropolitan de Nova York o l’Òpera de Los Angeles. Al Palau de les Arts ha encarnat Méphistophélès en La damnation de Faust i el Frare en Don Carlo.

Ruth González
Soprano
ABEL
Nascuda a Tenerife, debuta en els escenaris amb Doña Francisquita, cantant des de llavors tot el repertori de líric-lleugera. Aferma la seua carrera en les temporades de Madrid, Barcelona, València, Sevilla, Tenerife i *Oviedo. Cantant polifacètica, interpreta títols com Dialogues des Carmélites, The Little Sweep de Britten, L’italiana in Algeri , Don Giovanni, Le nozze di Figaro, La fille du régiment o La Bohème, així com obres barroques (Ifigenia en Taàcia), sarsuela (Curro Vargas) i música contemporània (Bestiari d’Ortega, Con los pies en la Luna i Angelus novus de Fernández Guerra). En 2018 inicia una gira per Espanya amb el recital de veu i piano “Tres pasiones de mujer”, amb obres inèdites de David del Puerto, Fernando Lázaro i José Luis Turina, que en breu recalarà al Teatro de la Zarzuela.

Vicky Peña
Actriu
ANTIGUA
Nascuda a Barcelona, filla d’actors, ha interpretat El tiempo y los Conway, La reina de bellesa de Leenane, En casa/Kabul o Un tranvía llamado Deseo, sota la direcció de Mario Gas; Madre coraje y sus hijos i Edipo XXI, dirigida per Lluís Pasqual; Dancing!, del director Helder Costa; El diccionario de María Moliner, de Manuel Calzada, dirigida per José Carlos Plaza; El largo viaje del día hacia la noche, amb direcció de Juan José Afonso; Què va passar amb Bette Davies i Joan Crawford?, dirigida per Guido Torlonia. Premi Nacional de Teatre i quatre vegades guanyadora del Premi Max, ha protagonitzat diverses obres musicals com L’Òpera de tres rals de Weill, o Sweeney Todd, A Little Night Music i Follies, totes elles d’Stephen Sondheim, amb direcció de Mario Gas. Així mateix va prendre part en l’òpera Bernarda Alba de Miguel Ortega, dirigida per Román Calleja.

Ángel Ruiz
Actor
RIPALDA
Ángel Ruiz naix a Pamplona, encara que va passar els seus primers anys a Màlaga, on va estudiar art dramàtic a l’Escola Superior d’Art Dramàtic de Màlaga i la RESAD, compaginant-los amb una formació musical de solfeig, piano i cant. Com a actor compta amb més de vint muntatges teatrals per al CDN, el Teatro Español o Teatro Coliseum, i ha sigut dirigit, entre altres, per Juan Margallo, Mario Gas, Miguel del Arco, BT Mc.Nicholl, Andrés Lima o Tamzin Townsend. Ha actuat en cinema, televisió i teatre, on destaquen les seues intervencions en Follies i Miguel de Molina al desnudo, per la qual ha sigut premiat amb el MAX, premi de la Unión de Actores i premi de Teatro Musical. Premi Unión de Actores al millor actor de repartiment de televisió per la seua interpretació de Federico García Lorca en la sèrie El Ministerio del Tiempo.

Abel García
Baix
VERDIER
Ha estudiat cant amb Jerzy Artysz, Vicente Sardinero i Luigi Roni en L’Escola d’Òpera de Barcelona, Madrid i Milà. Ha cantat i actuat en Mahagonny (Llop d’Alaska), Sweeney Todd -ambdues premis Max-, Jesucristo Superstar (Caifás), El Médico (Avicena), Aida (Real i Liceu), Don Carlo (Maestranza), La Petita Flauta Màgica (Sarastro), La Generala (Tocateca), en les produccions del Teatro de La Zarzuela de Los sobrinos del Capitán Grant (General), La Bruja (Inquisidor), El asombro de Damasco (Ka-fur), La tabernera del puerto (Verdier) i El barberillo de Lavapiés (Don Pedro), La venganza de don Mendo (Tricicle), Lalola (Antena 3) i Centro médico (TVE), dirigit per Antoni Ros Marbà, Miguel Roa, Óliver Díaz, José Miguel Pérez-Sierra, Luis Remartínez, Manuel Galduf, Mario Gas, Joan Font, Paco Mir, Luis Olmos i Alfredo Sanzol.