La tabernera del puerto

Pablo Sorozábal

27 octubre, 3 novembre 2019 · 18.00 h
29, 31 octubre 2019 · 20.00 h
2 novembre 2019 · 19.00 h
Sala Principal
Romance marinero en tres actes
Llibret de Federico Romero i Guillermo Fernández-Shaw,
basat en un Romancillo marinero de Federico Romero

Direcció musical
Guillermo García-Calvo

Direcció d’escena
Mario Gas

Escenografia
Ezio Frigerio
Riccardo Massironi

Vestuari
Franca Squarciapino

Il·luminació
Vinicio Cheli

Moviment escènic
Aixa Guerra

Projeccions
Álvaro Luna

Producció
Teatro de La Zarzuela

Marola
Marina Monzó

Juan de Eguía
Àngel Òdena

Leandro
Antonio Gandía

Simpson
Rubén Amoretti

Abel
Ruth González

Antigua
Vicky Peña

Chinchorro
Pep Molina

Ripalda
Ángel Ruiz

Verdier
Abel García

Fulgen
Gaizka Ugarte

Senén
Vicent Domingo

Menga
Magdalena Aizpurúa

Tina
Elisa Morris

Valeriano
Ángel Burgos

Cor de la Generalitat Valenciana
Director  Francesc Perales

Orquesta de la Comunitat Valenciana

Corre l’any 1936 en una localitat indefinida i anònima de l’Espanya del nord, a la vora del mar Cantàbric. Al port hi ha una taverna en què s’assisteix a la convivència conflictiva entre una dona d’obscur origen, la seua tavernera i l’entorn marginal i delictiu de pescadors i contrabandistes que l’envolten i l’oprimeixen.

Entre les boires de la nit marina, en el fum de la taverna i a bord de barques furtives que es perden entre indòmites onades, es viuen amors complicats i contestats sota la sospita d’incest, que presenten la dona d’aquell temps, doblement oprimida: per ser dona i per ser marginada.

La presència de la sarsuela, en gran format i amb primeres figures, serà una constant a partir d’aquesta temporada. Com a part de la iniciativa de títols a preus populars, es representa a la Sala Principal La tabernera del puerto, un dels majors èxits de Sorozábal i peça imprescindible del teatre musical del segle XX. La jove soprano valenciana Marina Monzó, en carrera ascendent, debuta a les Arts dirigida per Guillermo García-Calvo, batuta habitual a l’Òpera de Viena, junt amb un elenc vocal de reconegut prestigi format pel tenor valencià Antonio Gandía, el baix Ruben Amoretti i el baríton Àngel Òdena. L’espectacular posada en escena, fidel al text original, és obra d’un dels creadors més importants del panorama nacional, Mario Gas, que també debuta a les Arts en col·laboració amb l’escenògraf Ezio Frigerio i l’oscarizada dissenyadora de vestuari Franca Squarciapino.

  

L’acció se situa a Cantabreda, imaginària localitat costanera del nord d’Espanya.

 

Acte I

Ripalda, amo del Café del Vapor, està gelós de l’èxit de la taverna que regenta Juan de Eguía davant del seu local, que minva la seua clientela per la bellesa de la tavernera Marola. Verdier, mariner marsellés, arriba per a parlar amb Juan de Eguía davant la desconfiança del vell Simpson, al qual el taverner maneja amb cançons i beguda. Entren els dos al café per a tindre la seguretat de no ser escoltats, mentre al carrer es troben Chinchorro, un mariner beguder, i la seua esposa Antigua, que tampoc diu que no a l’alcohol. El que sembla que serà una baralla èpica acaba amb els dos sostenint-se mútuament mentre s’allunyen.

 

Juan de Eguía reapareix i obliga Marola a aprofitar la passió que desperta en el jove mariner Leandro perquè aquest faça per a ell una recollida amb el seu balandre. La jove acata els desitjos del taverner, encara que intenta allunyar el jove d’ella quan es troben a soles. Una vegada Leandro se n’ha anat, un grup de dones capitanejades per Antigua irromp davant de la taverna i acusa Marola d’encisar els homes. Juan de Eguía apareix i com a càstig maltracta la jove, que marxa plorant.

 

Acte II

L’endemà, a l’interior de la taverna, Marola i Juan de Eguía canten per a entretindre els parroquians. A soles, Simpson prevé Leandro sobre un encàrrec que Marola li demanarà: recollir amb la seua barca un fardell de cocaïna. Leandro no creu que Marola siga capaç d’una cosa així i quan s’assabenta per Antigua que Juan de Eguía ha pegat la tavernera creix la ira en ell, però Marola li confessa que Juan de Eguía és el seu pare, no el seu espòs com tots creuen. Accedeix a anar amb ell en la barca a la nit i el mariner marxa.

 

Marola intenta novament que Juan de Eguía desistisca d’utilitzar Leandro per a les seues finalitats, però el taverner es mostra inflexible. Els vilatans apareixen amb Leandro, i li expliquen el que va ocórrer el dia anterior. El mariner s’enfronta al taverner davant de tots i quan estan a soles Juan de Eguía ofereix a Leandro l’amor de Marola si recull la droga per a ell, i el jove hi accedeix. L’actitud conciliadora dels dos deixa sorpresos a tots mentre cau el teló.

 

Acte III

En la seua barca, Leandro i Marola canten al seu amor. La galerna bufa i els dos desapareixen en la mar. De nou davant de la taverna, la gent lamenta el destí dels dos joves. Juan de Eguía, pres pels remordiments, confessa ser el pare de Marola, a qui ha portat a la mort. Però Simpson apareix per a dir que Leandro i Marola viuen, encara que els carabiners els han detinguts, acusats de contraban. Llavors Juan de Eguía confessa ser l’autor del delicte i és capturat. Afectuosament s’acomiada de la parella, que queda lliure.

Preestrena fins a 28

Perspectives

Berklee a Les Arts

25 octubre 2019, Sala Principal

28 octubre 2019, Aula Magistral

17 octubre 2019. La zarzuela en España y Latinoamérica, Aula Magistral