Nabucco

Giuseppe Verdi

2, 5, 11, 16 desembre 2019 · 20.00 h
8 desembre 2019 · 18.00 h
14 desembre 2019 · 19.00 h
Sala Principal
Dramma lirico en quatre parts
Llibret de Temistocle Solera
basat en l’obra Nabucodonosor
d’Auguste Anicet-Bourgeois i Francis Cornue
i en el ballet homònim d’Antonio Cortesi

Direcció musical
Jordi Bernàcer

Direcció d’escena i escenografia
Thaddeus Strassberger

Vestuari
Mattie Ullrich

Il·luminació
Mark McCullough

Director de lluita
Ran Arthur Braun

Producció
Washington National Opera, en coproducció amb The Minnesota Opera i Opera Philadelphia

Nabucco
Plácido Domingo (2, 5, 8, 11)
Amartuvshin Enkhbat (14, 16)

Ismaele
Arturo Chacón-Cruz

Zaccaria
Riccardo Zanellato

Abigaille
Anna Pirozzi

Fenena
Alisa Kolosova

Il Gran Sacerdote di Belo
Dongho Kim

Abdallo
Mark Serdiuk

Anna
Sofía Esparza

Entre Jerusalem i Babilònia, allà per l’any 587 aC, transcorre aquesta al·legoria de la tirania i la llibertat que protagonitzen Nabucodonosor II de Babilònia i el poble hebreu de Jerusalem. El drama de la captivitat i esclavitud del virtuós Israel a les mans de la brutal prostituta babilònica és l’evident i perfecte escenari bíblic per a representar aquest cant a la llibertat perduda i aquesta denúncia a l’opressió exercida pel fort sobre el dèbil; dos conflictes universals que li serveixen a més a Verdi per a retratar magistralment la difícil relació entre individus omnipresent en les seues trames.

Plácido Domingo, estretament vinculat al projecte artístic de Les Arts des de la seua primera temporada, prossegueix amb la interpretació de papers verdians per a baríton que va iniciar a les Arts a partir de I due Foscari, títol a què van seguir, Simon Boccanegra, Macbeth, La traviata i Don Carlo. En aquesta ocasió, torna amb una de les òperes favorites del públic, Nabucco, en el rol principal de la qual s’alternarà amb el jove baríton mongol Amartuvshin Enkhbat, que continua la seua ascendent carrera verdiana iniciada arran del premi Operalia 2012. El temible rol d’Abigaille serà encarnat per Anna Pirozzi, una de les sopranos dramàtiques més prestigioses de la present dècada, que ja va tindre amb aquest mateix paper un èxit rotund a València en 2015. El baix Riccardo Zanellato, un dels més prestigiosos intèrprets del panorama italià, torna a les Arts per a assumir el rol de Zaccaria. El mestre valencià Jordi Bernàcer, en plena carrera internacional, es retroba en aquesta producció amb els conjunts titulars del teatre on va iniciar el seu camí professional.

Acte I. Jerusalem
Temple de Salomó a Jerusalem, cap a l’any 587 aC. Zaccaria, summe sacerdot dels hebreus, consola el seu poble després de ser derrotat per les tropes assíries, liderades pel rei Nabucco. La filla d’aquest, Fenena, ha sigut feta presonera pels hebreus. Zaccaria encomana a Ismaele, nebot del rei de Jerusalem, la seua custòdia ignorant que són amants. Ambdós es disposen a fugir en secret quan són sorpresos per Abigaille, la filla major de Nabucco. Ella, enamorada d’Ismaele, li ofereix la llibertat del seu poble a canvi que siga el seu amant, però el jove la rebutja. Mentrestant, els hebreus comencen a refugiar-se en el temple fugint de Nabucco. Zaccaria utilitza Fenena com a ostatge i l’amenaça amb una daga davant de Nabucco per evitar que aquest envaïsca el lloc sagrat. Però l’estimat de la jove, Ismaele, l’allibera davant de la perplexitat dels seus compatriotes, que l’acusen de traïdor.

Acte II. L’impiu
Palau de Nabucco a Babilònia. Abigaille troba un pergamí que li revela que no és filla de Nabucco, sinó d’uns esclaus. Aprofitant l’absència d’este, al qual es creu mort en el camp de batalla, intenta fer-se amb la corona, amb el suport del summe sacerdot de Baal. Però just quan es disposa a arrabassar-la a Fenena –convertida ara, per mediació de Zaccaria, a la religió de Jehovà– irromp Nabucco furiós i ho impedeix. Indignat tant amb els hebreus com amb els assiris, es proclama ell com l’únic déu. Llavors, un raig de llum divina tira a terra la seua corona. Nabucco comença a desvariar, la qual cosa Abigaille aprofita per a fer-se amb el tron.

Acte III. La profecia
Abigaille aconsegueix que Nabucco, fora de si, firme l’orde d’execució de tots els hebreus. Ell li revela que ella no és filla seua. Abigaille ni s’immuta; més prompte, es burla de qui creia son pare i davant d’ell trenca el document que evidenciava els seus orígens. Nabucco li suplica que almenys salve la seua filla de la mort. Mentrestant, a la vora de l’Èufrates, el poble hebreu oprimit enyora tornar algun dia a la seua pàtria “bella i perduda”.

 

Acte IV. L’ídol caigut
Nabucco recupera la raó i s’adona que estan a punt de sacrificar Fenena en l’altar de Baal. Després d’encomanar-se al déu dels hebreus reconeixent en ell el déu verdader, aconsegueix arrabassar el poder a Abigaille i alliberar els presoners, als quals permet tornar a la seua llar comprometent-se a construir-los un nou temple a Jerusalem. Abigaille, que ha optat per posar fi a la seua vida ingerint un verí, demana perdó a Nabucco i Fenena en els seus últims instants de vida.

 

NABUCCO
Biografies

 

Jordi Bernàcer
Director musical

Format als Conservatoris de València i Viena, on es va graduar amb les màximes qualificacions, ha estat Director resident a l’Òpera de San Francisco i director associat al Castleton Festival de Virgínia fundat pel mestre Lorin Maazel. Ha dirigit en teatres com el Palau de les Arts de València, Mariïnski de Sant Petersburg, Real de Madrid, San Carlo de Nàpols, Carlo Felice de Gènova, Òpera de Budapest, Massimo Bellini de Catània, etc. Fa enregistraments per a Warner Classics, RNE i RAI. En la temporada 2019-2020 debuta a l’Opéra Royal de Wallonie de Lieja, Petruzzelli de Bari, Semperoper de Dresden i Deutscheoper de Berlín, i tornarà a l’Òpera de San Francisco, Royal Opera House de Masqat, Òpera de Los Angeles, Òpera de Roma i Arena de Verona, a més d’una gira de concerts amb Plácido Domingo.

 

Thaddeus Strassberger
Director d’escena i escenògraf

Thaddeus Strassberger va guanyar l’European Opera Prize de 2005 a la direcció d’escena i a l’escenografia i es va graduar en Enginyeria a la Cooper Union de Nova York; va rebre una beca Fulbright per al Corso di Specializzazione per Scenografi Realizzatori a l’Accadèmia del Teatro alla Scala de Milà en 2001.  Noves produccions recents inclouen: Carmen (Danish National Opera), La clemenza di Tito (Òpera de Los Angeles) i Demon (Bard Summerscape, Nova York) o La fanciulla del West (NCPA Pequín). Futures produccions inclouen Turandot (Àustria), Rusalka (Kassel), La traviata (Iekaterinburg) i Borís Godunov (Tiroler Landestheater). La seua posada en escena de Satyagraha, la primera producció d’una òpera de Philip Glass a Rússia, va obtindre al 2014 el premi Bravo a la millor producció, a més de dos Màscares d’or. Al Palau de les Arts ha dirigit anteriorment I due Foscari.

 

Plácido Domingo
NABUCCO

Artista polifacètic de renom mundial. Reconegut com un dels millors cantants d’òpera i considerat entre els més importants en la història de la lírica, Domingo és també Director d’orquestra i ha estat Intendent a l’Òpera de Washington i Los Ángeles i Director artístic honorari al Festival del Centenari de l’Arena de Verona. El seu repertori comprèn 151 papers, xifra inigualada per qualsevol altre cantant, desenvolupats en 4.037 representacions. Ha realitzat més d’un centenar d’enregistraments, amb els quals ha rebut 12 premis Grammy, i uns 50 vídeos. Ha protagonitzat tres pel·lícules d’òpera: Carmen de Rosi, La traviata i Otello de Zeffirelli. La seua interpretació de Cavaradossi fou històrica, milions de persones la van seguir en directe per la televisió de Roma, filmada en temps real i als llocs on transcorre Tosca. En la dècada dels 90, va participar en els concerts d'”Els tres tenors” amb Carreras i Pavarotti, atraient nou públic a l’òpera. Des de 1993 presideix el prestigiós concurs internacional de cant Operalia, del qual n’és fundador. S’implica en la formació dels joves talents al Centre de Perfeccionament Plácido Domingo. Ha sigut nomenat doctor honoris causa i la seua contribució a la música i les arts ha sigut reconeguda. Ha interpretat les estrenes mundials de diverses òperes, entre elles, Don Rodrigo de Ginastera, Goya, de Menotti, i Il postino, de Catán. Compagina el cant amb la direcció d’orquestra, i en el seua trajectòria compta amb uns 500 espectacles d’òpera i concerts simfònics amb les orquestres més prestigioses del món. En els últims anys s’ha dedicat a la interpretació dels grans papers del repertori de baríton, sobretot de Verdi: Simon Boccanegra, I due Foscari, La traviata, Nabucco, Il trovatore, Giovanna D’Arco, Macbeth, Ernani o Don Carlo, a més de Thaïs i Gianni Schicchi, en els principals escenaris del món. En 2017 va fer encara una incursió en el repertori per a tenor com a Bajazet (Tamerlano) al Teatro alla Scala, on en pocs dies es celebraran els 50 anys del seu debut a Milà. Entre els seus pròxims papers verdians destaca Guido di Monforte en I vespri siciliani al Festival de Salzburg.

 Amartuvshin Enkhbat
NABUCCO

Amartuvshin Enkhbat és solista principal de l’Acadèmia del Teatre Estatal de Mongòlia, el seu país d’origen. Ha sigut guardonat en nombrosos concursos de cant: Baikal a Ulan-Ude, Rússia (primer premio), Txaikovski a Sant Petersburg (segon premi i premi del públic al millor cantant), Operalia (primer premi en òpera; finalista en sarsuela), Francisco Viñas (segon premi; premi especial al millor cantant rus). Desenvolupa una carrera important com a baríton verdià, amb títols com Aida (Verona), La forza del destino (Tel Aviv), Simon Boccanegra (Nàpols), Il trovatore (Pàdua), Rigoletto (Melbourne), Nabucco (Parma), Ernani (París), Otello (Verona) o La traviata (Nàpols). Entre els seus compromisos futurs destaquen Nabucco a Berlín, Palerm, Viena i Lieja; Tosca a Nàpols i Novara, a més de Luisa Miller a Roma.

Anna Pirozzi
ABIGAILLE

Des del seu debut l’any 2012 al Teatro Regio de Torí amb Un ballo in maschera, Anna Pirozzi s’ha consolidat com la soprano dramàtica més brillant de la seua generació. Un dels seus papers més emblemàtics és Abigaille de Nabucco, amb què va debutar al Festival de Salzburg sota la direcció de Riccardo Muti i que després ha interpretat en nombrosos teatres amb gran èxit, entre ells el Palau de les Arts, el 2015. Ha triomfat als temples de la lírica més importants amb un repertori que inclou títols com Andrea Chénier (San Francisco, Bilbao), Macbeth (Nova York, Madrid, Palerm, Torí, Edimburg), Turandot (Roma, Viena, Munic, Tel Aviv), Attila (Barcelona), Norma (Bilbao), Manon Lescaut (Lieja), Aida (Madrid), I due Foscari (Milà), Il trovatore (Londres, Torí), Roberto Devereux (Bilbao), Tosca (Berlín, Torí, Roma i Leipzig), Ernani (Roma), Cavalleria Rusticana (Nàpols) i Luisa Miller (Gènova). Col·labora habitualment amb prestigiosos directors, entre ells Riccardo Muti, Zubin Mehta, Nello Santi, Nicola Luisotti, Gianandrea Noseda, Michele Mariotti o Renato Palumbo.

 

Arturo Chacón-Cruz
ISMAELE

La seua presència als teatres de més renom ha consolidat una carrera internacional que l’ha dut a interpretar més de cinquanta papers a Milà, Roma, San Francisco, Nova York, París, Londres o Berlín. Nascut a Mèxic, Arturo Chacón-Cruz va debutar al Palau de les Arts com a Christian en Cyrano de Bergerac (2007) junt amb Plácido Domingo després d’haver guanyat el concurs Operalia el 2005. El seu repertori comprén papers lírics des de Bellini i Donizetti fins a Verdi (I due Foscari, Simon Boccanegra, Rigoletto, La traviata) i Puccini (Madama Butterfly, La Bohème). Va debutar a la Scala de Milà amb el paper titular de Les contes d’Hoffmann. Altres títols interpretats inclouen Manon (Monte-Carlo), Werther (Barcelona), Carmen (Palerm), Macbeth (Los Angeles) o La damnation de Faust (Moscou). L’any 2017 va encarnar Alfredo en La traviata al Palau de les Arts.

 

Riccardo Zanellato
ZACCARIA

És un dels baixos de referència de l’actualitat. Invitat habitual de Riccardo Muti a l’Òpera de Roma (Iphigénie en AulideMoïse et Pharaon, Macbeth, Nabucco, Simon Boccanegra), Riccardo Zanellato col·labora habitualment amb els teatres d’òpera de Milà (Scala), Parma, Torí, Verona (Arena), Palerm, València (Don Giovanni, Iphigénie en Tauride, Aida), Barcelona, Amsterdam (Opera Nationale), Nàpols, Florència, Zuric, París (Òpera Nacional) i Londres (Covent Garden). Entre les seues últimes interpretacions cal destacar Aida (Milà, València, Nàpols); Poliuto i La Bohème (Zuric); Attila (Bolonya); Il trovatore  (Festival de Salzburg) amb Plácido Domingo i la batuta de Daniele Gatti; Macbeth (Florència) amb Riccardo Muti i Don Carlo (Leipzig). Ha interpretat en nombroses ocasions Réquiem de Verdi dirigit per batutes de la talla de Riccardo Muti, Roberto Abbado o Daniele Gatti.

Alisa Kolosova
FENENA

La mezzosoprano russa Alisa Kolosova canta en teatres de renom com l’Òpera de París, Bayerische Staatsoper de Munic o la Staatsoper de Viena, a més d’als festivals de Glyndebourne, Salzburg i Pesaro. Va debutar internacionalment el 2010 al Festival de Pentecostés de Salzburg amb La betulia liberata dirigida per Riccardo Muti. Entre 2011 i 2014 va ser membre del conjunt estable de la Staatsoper de Viena, on va interpretar papers en produccions de La dama de piques, Ievgueni Oneguin, Nabucco, La clemenza di Tito, Madama Butterfly i Andrea Chénier. Entre els seus èxits recents destaquen La Straniera al Concertgebouw, Samson et Dalila a Basilea, Roméo et Juliette de Berlioz a Amsterdam, Missa Glagolítica amb John Eliot Gardiner a la Tonhalle de Zuric, Rusalka a l’Òpera de París dirigida per Andrew Davis, així com Ievgueni Oneguin a l’Òpera de Chicago.

 

Dongho Kim
IL GRAN SACERDOTE DI BELO

El baix coreà Dongho Kim va estudiar a la Universitat Nacional d’Arts de Corea, la Hochschule für Musik Hanns Eisler de Berlín i a l’Acadèmia del Teatro alla Scala de Milà sota la guia de Renato Bruson, Luciana Serra, Luciana D’intino i Vincenzo Scalera. Guanyador de concursos com el Magda Olivero o el Riccardo Zandonai. Ha cantat a la Scala de Milà en produccions de Don Carlo (Diputat flamenc), Die Entführung aus dem Serail (Osmin) i Il barbiere di Siviglia (Basilio). Actiu intèrpret de concert, ha abordat obres com Les Sept Paroles du Christ de Dubois, Krönungsmesse de Mozart, Missa solemmis de Gounod, Requiem de Fauré, Petite Messe Solennelle de Rossini, Messa di Gloria de Puccini amb Christoph Eschenbach a Roma i Weihnachtsoratorium de Bach sota la batuta de Fabio Luisi.

 

Sofía Esparza
ANNA

Natural de Pamplona. Premi extraordinari fi de carrera pel Conservatori Superior de Música de Navarra. Obté també les titulacions en Arpa i Pedagogia Musical i cursa el màster de Lied i cançó espanyola “Victoria de los Ángeles” a l’ESMUC de Barcelona. Ha estudiat amb personalitats de la música com Alberto Zedda, Mariella Devia, Renato Bruson, Ana Luisa Chova, Aquiles Machado o Rubén Fernández Aguirre, i ha sigut premiada en diversos concursos, entre ells el Luís Mariano i el Ciudad de Logroño. Dels seus darrers compromisos destaquen un concert amb la Simfònica de Navarra dirigida per Manuel Hernández-Silva, Carmen al Teatro Campoamor d’Oviedo i Los Gavilanes al Teatro Gayarre de Pamplona. Pròximament intervindrà a L’elisir d’amore a l’Òpera de Tenerife, Òpera de Tbilissi i Teatro Comunale de Bolonya, així com a Falstaff en Las Palmas de Gran Canaria.

 

Mark Serdiuk
ABDALLO

Nascut a Ucraïna, Mark Serdiuk es va formar a la Hochschule der Künste de Berna. Ha rebut classes magistrals de Vesselina Kasarova, Richard Resch i Christian Manzoni. Ha interpretat els papers de Lenski a Ievgueni Oneguin a la Universitat Nacional de les Artes de Khàrkiv; Alfredo de La traviata a l’Acadèmia de l’Òpera de Dniprò; Tamino en Die Zauberflöte i Paolino en Il matrimonio segreto a la Hochschule der Künste de Berna; Ramiro en La Cenerentola amb l’Argovia Philharmonic. En la seua faceta de solista de concert ha participat al Requiem de Verdi en La Valeta (Malta) i l’Stabat Mater de Rossini a Kempten (Alemanya). Com a integrant del Centre de Perfeccionament Plácido Domingo en la temporada 2018-2019, va participar en la producció de Rigoletto (Borsa) dirigit per Roberto Abbado.

Conferència Ramon Gener

Perspectives

Berklee a Les Arts

Les Arts a la Filmoteca

20 novembre 2019, Auditori

26 novembre 2019, Aula Magistral

30 novembre 2019. Discover-I, Teatre Martín i Soler

7 i 13 desembre 2019. Intolerance, David Wark Griffith