Les mamelles de Tirésias

Francis Poulenc

16 novembre 2019 · 19.00 h
21, 22 novembre 2019 · 20.00 h
24 novembre 2019 · 18.00 h

18, 19, novembre 2019 · 18.00 h (funcions didàctiques)

28 novembre 2019 (Teatre Principal de Castelló)
Teatre Martín i Soler

Opéra bouffe en un pròleg i dos actes

Llibret del compositor basat en la comèdia surrealista homònima de Guillaume Apollinaire

Arranjament per a dos pianos de Benjamin Britten

Direcció musical
Roger Vignoles

Direcció d’escena
Ted Huffman

Escenografia i vestuari
Samal Blak

Il·luminació
Marcus Doshi

Coreografia
Zack Winokur

Coproducció
Snape Maltings -UK-, Festival d’Aix-en-Provence, Queen Elisabeth Musica Chapel-Waterloo-, amb el suport d’ENOA i el Programa Cultural de la Unió Europea

Thérèse
Larisa Stefan*

La marchande de journaux
Evgeniya Khomutova*

Une dame élégante
Aida Gimeno*

La grosse dame
Amber Fasquelle*

Le mari
Joel Williams*

Le gendarme
Oleh Lebedyev*

Le directeur du théâtre / Presto
Omar Lara*

Lacouf
Elías Ongay

Le journaliste
João Pedro Cabral

Le fils
Gonzalo Manglano

Le monsieur barbu
Max Hochmuth*

Soprano de choeur
Vittoriana De Amicis*

 

Roger Vignoles, piano

Jorge Giménez, piano

*Cantants del Centre Plácido Domingo

A principis del segle XX, en una localitat inventada de la Riviera Francesa anomenada Zanzíbar, prop de Montecarlo, imaginava Guillaume Apollinaire aquesta dissertació avalotada i profunda sobre l’intercanvi surrealista de pits i barba entre una dona i el seu marit. Aquest llenç literari, que pinta tan nova visió dels rols sexuals amb intel·lectualitat luxuriosa, l’utilitza Francis Poulenc en 1944 per a posar la seua esperançadora alegria en el paisatge social d’un Occident destruït per la Segona Guerra Mundial. En un món nou sorgit de les cendres bèl·liques, aquesta defensa del diferent encarnat en un tercer sexe híbrid i fèrtil és una lloa enginyosa a la diversitat sexual, el transgènere i la reproducció humana a partir d’éssers d’un sol sexe.

 

El Centre de Perfeccionament Plácido Domingo aborda la primera òpera de Poulenc que es programa a Les Arts, en el marc d’una imaginativa i enginyosa producció de Ted Huffman promoguda per diverses institucions musicals, entre les quals es troba el Festival d’Ais de Provença, que per mitjà de l’organització ENOA donen suport a la creació i la integració de joves artistes en el món professional. Precisament, aquesta posada en escena de Les mamelles de Tirésias va suposar el primer èxit internacional del jove director d’escena nord-americà Ted Huffman i el llançament de la seua carrera. Una vegada més, el mestre repertorista Roger Vignoles, assidu col·laborador de les Arts, serà l’encarregat de la preparació musical i de l’acompanyament pianístic, junt amb Jorge Giménez, dels cantants de la nova promoció del centre, en aquesta versió per a dos pianos que va fer Britten.

 

Pròleg

El Director exposa el seu credo artístic i les intencions de l’obra que representaran, l’objectiu de la qual és fomentar els naixements.

 

Acte I

Zanzíbar, poc abans de la Primera Guerra Mundial. Thérèse està enfastidida del seu matrimoni, que l’obliga a fer el que el Marit li ordena, i fantasieja amb ser lliure, convertir-se en militar i evitar la maternitat. Per a la seua sorpresa, els seus pits es desprenen del seu cos i bigot i barba apareixen en el seu rostre. Quan arriba el Marit no la reconeix, però ella el trau del seu error i es presenta com a Tirésias, el lliga de mans i intercanvia les seues robes amb les d’ell. Amb el seu nou aspecte masculí, marxa a conquistar l’univers. Mentrestant, els borratxos Prest i Lacouf protagonitzen un duel que acaba amb la mort aparent dels dos, però els dos ressusciten després de l’arribada del Policia, que deslliga el Marit, pel qual se sent immediatament atret en confondre’l amb una dona. Se senten víctors a Tirésias i consignes en contra de tindre fills, davant la qual cosa el Marit, preocupat per la imminent despoblació, decideix que serà ell qui els tinga. Després d’un breu entreacte, apareix el primer nadó, que és aclamat per tots.

 

Acte II

Al capvespre d’aquell dia, el Marit celebra el seu triomf: 40.049 xiquets en només un dia. Un Periodista de París arriba per a entrevistar-lo i el Marit respon a les seues preguntes amb orgull, manifestant que els seus fills l’han fet ric amb les seues carreres artístiques. Però quan el Periodista li demana diners, el fa fora d’una puntada i es disposa a crear un periodista propi que no l’incomode, encara que el Fill resultant tracta de fer-li xantatge abans de marxar.

 

Entra el Policia i es mostra sorprés per l’èxit del Marit, però també preocupat per la imminent desnutrició que hi haurà a Zanzíbar després de tants naixements. El Marit suggereix que alimente la població amb els naips de l’Endevina, que apareix en ser nomenada. Quan ella comença a llançar profecies, el Policia intenta arrestar-la per estafadora, però la dona l’estrangula. El Marit llavors tracta de capturar-la, ella s’escapoleix i, llançant les seues robes al sòl, es presenta com a Thérèse, i manifesta el seu amor per ell. Els dos es reconcilien i, amb el ressuscitat Policia i la resta de la població de Zanzíbar, llancen el seu missatge al públic: Feu xiquets!

Ted Huffman

Director d’escena

Ted Huffman és un escriptor i director reconegut pel seu treball en el camp de l’òpera contemporània. La seua producció de 4.48 Psychosis (Venables / Kane) per al Covent Garden va guanyar el Premi de Teatre del Regne Unit a la Millor Producció, i va obtindre nominacions a la millor producció per als guardons Oliver Award, RPS Award i South Bank Sky Arts Award. A més, la òpera Denis & Katya, junt amb el compositor Philip Venables, encàrrec de l’Òpera de Philadelphia, va obtindre en 2019 el Fedora Generali Prize.

Entre els seus compromisos recents destaquen noves produccions d’A Midsummer Night’s Dream (Montpeller), Salome (Colònia) i Il trionfo del tempo e del disinganno (Copenhague), a més de reposicions de Rinaldo i Madama Butterfly a Frankfurt i Zuric. Alguns dels seus treballs anteriors són Trouble in Tahiti / Clemency (De Nationale Opera d’Amsterdam), Le premier meurtre d’Arthur Lavandier (Lilla), Macbeth de Luke Styles (Glyndebourne), Svádba d’Ana Sokolovic (Festival d‘Ais de Provença, Opéra Angers-Nantes, Les Théâtres de la ville de Luxembourg, Festival Ljubljana), Les mamelles de Tirésias (La Monnaie, Festival d’Ais de Provença, De Nationale Opera, Juilliard Opera, Aldeburgh Festival), i Der Kaiser von Atlantis d’Ullmann (Central City Opera, Juilliard Opera, Greenwich Music Festival).

Durant la temporada 2019-2020 debuta a la Deutsche Oper de Berlín amb A Midsummer Night’s Dream i torna a l’Opernhaus de Zuric per a l’estrena mundial de Girl With a Pearl Earring (Stefan Wirth / Philip Littell) i al Festival d’Ais de Provença per a L’incoronazione di Poppea, dirigida per Leonardo García Alarcón.

 

Roger Vignoles

Director musical i piano

És un dels pianistes acompanyants més destacats del nostre temps. La seua reeixida carrera al llarg de cinc decennis li ha reportat reconeixement mundial i l’ha convertit en un dels millors exponents de la cançó. Ha actuat als principals teatres, auditoris i festivals, des del Concertgebouw d’Amsterdam al Carnegie Hall de Nova York, al costat d’artistes de la talla de Thomas Allen, Barbara Bonney, Christine Brewer, Florian Boesch, Bernarda Fink, Elīna Garanča, Susan Graham, Kiri Te Kanawa, Angelika Kirchschlager, Felicity Lott, Mark Padmore, Christoph Prégardien i Sarah Walker. El 2015 va celebrar el seu 70 aniversari al Wigmore Hall amb multitud de cantants. La seua extensa i fructífera discografia inclou obres de Richard Strauss (Lieder complets); Reynaldo Hahn, amb Susan Graham; Schumann, Brahms i Dvořák, amb Bernarda Fink; Schubert, Loewe i Krenek, amb Florian Boesch; Britten i Finzi, amb Mark Padmore; Fauré, Wolf, Rakhmàninov, Chausson i Koechlin, amb Marie-Nicole Lemieux.

Entre els seus compromisos recents destaquen recitals a Londres, Tolosa, Marsella, Stuttgart i Quebec amb Marie-Nicole Lemieux, i al Festival d’Edimburg amb Dorothea Röschmann, així com un recital i classes magistrals amb Bernarda Fink per al Musée d’Orsay. Profundament compromés amb la formació de joves cantants i pianistes, imparteix classes magistrals i tallers a Europa, Escandinàvia i els Estats Units, on visita assíduament la Juilliard School, Cleveland Institute of Music i Tanglewood Music Center. A més, des de fa diverses temporades, manté una estreta col·laboració amb el Centre Plácido Domingo del Palau de les Arts. És membre honorari del Magdalene College, Cambridge i Prince Consort Professor d’acompanyament al Royal College of Music.

 

Jorge Giménez

Piano

En la seua doble faceta de pianista i director d’orquestra, el valencià Jorge Giménez desenvolupa una fructífera carrera en teatres europeus, entre ells, Òpera de París, La Monnaie de Brussel·les i el Palau de les Arts. Va debutar com a director a l’Opéra Bastille amb l’estrena de l’òpera Maudits les Innocents de Rotella, així com al Festival de Vendôme (França), amb Falstaff de Verdi. Treballa regularment com a pianista i director assistent d’Alain Altinoglu, Philippe Jordan o Roberto Abbado, entre altres, i amb cantants com Plácido Domingo, Piotr Beczała, Nino Machaidze i Elīna Garanča.

Jorge Giménez va iniciar la seua formació musical als quatre anys. Després de concloure els estudis de piano al Conservatori Joaquín Rodrigo de València, es va traslladar a Rotterdam en 2006 per a estudiar piano amb Aquiles delle Vigne, deixeble de Claudio Arrau. En 2008, com a integrant del Centre Plácido Domingo, va començar la seua formació amb cantants i va estudiar direcció d’orquestra sota la guia de José Miguel Pérez Sierra i Alberto Zedda. A partir de 2011 va passar a formar part de l’Atelier Lyrique de l’Òpera de París com a pianista i mestre repertorista. Des de llavors, ha oferit concerts al costat de grans veus de la lírica en sales com Opéra Garnier, Amfiteatre d’Opéra Bastille, La Monnaie de Brussel·les i el Festival d’Ais de Provença. Ha sigut guardonat en concursos pianístics i de música de cambra tant nacionals com internacionals. Així mateix, ha actuat com a solista amb les orquestres Comunitat Valenciana, Nacional de París i Teatre de La Monnaie, així com amb grups de cambra a les sales de concert més importants d’Espanya, Àustria, Holanda, França i Itàlia.

 

Centre de Perfeccionament Plácido Domingo

El Centre de Perfeccionament Plácido Domingo té com a objectiu promoure una formació professional d’alt nivell dirigida a jóvens cantants i músics que els capacite orgànicament i estructuralment per tal d’afavorir al màxim la seua adequada inserció en el món professional. Per a això, durant el període acadèmic, els seus integrants conviuen amb el dia a dia del Palau de les Arts, participen en les activitats programades en cada temporada i estan en contacte estret amb els artistes que hi intervenen. Sota l’ègida de Plácido Domingo, els components del Centre hi desenrotllen el seu estil interpretatiu i solen formar part dels repartiments i les produccions programades en el Palau de les Arts, tant les promogudes pel mateix Centre com les que formen la temporada d’abonament.

Berklee a Les Arts

Les Arts a la Filmoteca

14 novembre 2019. Contemporary Bouffe, Aula Magistral

14 i 15 novembre 2019. Girl, Lukas Dhont