Les mamelles de Tirésias

Francis Poulenc

16 novembre 2019 · 19.00 h

18, 19, 24 novembre 2019 · 18.00 h

21, 22 novembre 2019 · 20.00 h
Teatre Martín i Soler

Opéra bouffe en un pròleg i dos actes


Llibret del compositor basat en la comèdia surrealista homònima de Guillaume Apollinaire


Arranjament per a dos pianos de Benjamin Britten

Direcció musical
Roger Vignoles

Direcció d’escena
Ted Huffman

Escenografia i vestuari
Samal Blak

Il·luminació
Marcus Doshi

Coreografia
Zack Winokur

Coproducció
Aldeburgh Music -UK-, Festival d’Aix-en-Provence, Muziekkapel Konigin Elisabeth -Waterloo-, amb el suport d’ENOA i el Programa Cultural de la Unió Europea

Cantants del Centre Plácido Domingo

 

Roger Vignoles, piano

Jorge Giménez, piano

A principis del segle XX, en una localitat inventada de la Riviera Francesa anomenada Zanzíbar, prop de Montecarlo, imaginava Guillaume Apollinaire aquesta dissertació avalotada i profunda sobre l’intercanvi surrealista de pits i barba entre una dona i el seu marit. Aquest llenç literari, que pinta tan nova visió dels rols sexuals amb intel·lectualitat luxuriosa, l’utilitza Francis Poulenc en 1944 per a posar la seua esperançadora alegria en el paisatge social d’un Occident destruït per la Segona Guerra Mundial. En un món nou sorgit de les cendres bèl·liques, aquesta defensa del diferent encarnat en un tercer sexe híbrid i fèrtil és una lloa enginyosa a la diversitat sexual, el transgènere i la reproducció humana a partir d’éssers d’un sol sexe.

 

El Centre de Perfeccionament Plácido Domingo aborda la primera òpera de Poulenc que es programa a Les Arts, en el marc d’una imaginativa i enginyosa producció de Ted Huffman promoguda per diverses institucions musicals, entre les quals es troba el Festival d’Ais de Provença, que per mitjà de l’organització ENOA donen suport a la creació i la integració de joves artistes en el món professional. Precisament, aquesta posada en escena de Les mamelles de Tirésias va suposar el primer èxit internacional del jove director d’escena nord-americà Ted Huffman i el llançament de la seua carrera. Una vegada més, el mestre repertorista Roger Vignoles, assidu col·laborador de les Arts, serà l’encarregat de la preparació musical i de l’acompanyament pianístic, junt amb Jorge Giménez, dels cantants de la nova promoció del centre, en aquesta versió per a dos pianos que va fer Britten.

 

Pròleg

El Director exposa el seu credo artístic i les intencions de l’obra que representaran, l’objectiu de la qual és fomentar els naixements.

 

Acte I

Zanzíbar, poc abans de la Primera Guerra Mundial. Thérèse està enfastidida del seu matrimoni, que l’obliga a fer el que el Marit li ordena, i fantasieja amb ser lliure, convertir-se en militar i evitar la maternitat. Per a la seua sorpresa, els seus pits es desprenen del seu cos i bigot i barba apareixen en el seu rostre. Quan arriba el Marit no la reconeix, però ella el trau del seu error i es presenta com a Tirésias, el lliga de mans i intercanvia les seues robes amb les d’ell. Amb el seu nou aspecte masculí, marxa a conquistar l’univers. Mentrestant, els borratxos Prest i Lacouf protagonitzen un duel que acaba amb la mort aparent dels dos, però els dos ressusciten després de l’arribada del Policia, que deslliga el Marit, pel qual se sent immediatament atret en confondre’l amb una dona. Se senten víctors a Tirésias i consignes en contra de tindre fills, davant la qual cosa el Marit, preocupat per la imminent despoblació, decideix que serà ell qui els tinga. Després d’un breu entreacte, apareix el primer nadó, que és aclamat per tots.

 

Acte II

Al capvespre d’aquell dia, el Marit celebra el seu triomf: 40.049 xiquets en només un dia. Un Periodista de París arriba per a entrevistar-lo i el Marit respon a les seues preguntes amb orgull, manifestant que els seus fills l’han fet ric amb les seues carreres artístiques. Però quan el Periodista li demana diners, el fa fora d’una puntada i es disposa a crear un periodista propi que no l’incomode, encara que el Fill resultant tracta de fer-li xantatge abans de marxar.

 

Entra el Policia i es mostra sorprés per l’èxit del Marit, però també preocupat per la imminent desnutrició que hi haurà a Zanzíbar després de tants naixements. El Marit suggereix que alimente la població amb els naips de l’Endevina, que apareix en ser nomenada. Quan ella comença a llançar profecies, el Policia intenta arrestar-la per estafadora, però la dona l’estrangula. El Marit llavors tracta de capturar-la, ella s’escapoleix i, llançant les seues robes al sòl, es presenta com a Thérèse, i manifesta el seu amor per ell. Els dos es reconcilien i, amb el ressuscitat Policia i la resta de la població de Zanzíbar, llancen el seu missatge al públic: Feu xiquets!