Le nozze di Figaro

Wolfgang Amadeus Mozart

27 setembre, 2, 4 octubre de 2019 · 20.00 h
29 setembre, 6 octubre 2019 · 18.00 h
Duració aproximada: 3 h 30 min
Sala Principal

Opera buffa en quatre actes


Llibret de Lorenzo da Ponte a partir de la comèdia La folle journée ou Le mariage de Figaro de Pierre-Augustin Caron de Beaumarchais

Direcció musical
Christopher Moulds

Direcció d’escena
Emilio Sagi

Escenografia
Daniel Bianco

Vestuari
Renata Schussheim

Il·luminació
Eduardo Bravo

Coreografia
Nuria Castejón

Producció
Teatro Real, en coproducció amb la Asociación Bilbaína de Amigos de la Ópera i amb la col·laboració del Teatre Nacional d’Òpera i Ballet de Lituània

Il Conte di Almaviva
Andrzej Filończyk

La Contessa di Almaviva
María José Moreno

Susanna
Sabina Puértolas

Figaro
Robert Gleadow

Cherubino
Cecilia Molinari

Marcellina
Susana Cordón

Bartolo
Valeriano Lanchas

Don Basilio
Joel Williams*

Don Curzio
José Manuel Montero

Barbarina
Vittoriana De Amicis*

Antonio
Felipe Bou

Due Donne
Aida Gimeno*
Evgeniya Khomutova*

Cor de la Generalitat Valenciana
Director  Francesc Perales

Orquestra de la Comunitat Valenciana

*Centre Plácido Domingo

Segona meitat del segle XVIII; a la residència d’un noble espanyol en els camps de Sevilla, s’escenifica el conflicte moral entorn del dret feudal de cuixa. De fons, un fresc de la vida quotidiana en què evolucionen els serfs, els burgesos i els senyors al so de la burla final a les lleis arcaiques de què encara gaudeixen els senyors.

Un cant en pro d’un nou ordre social en què el do de la intel·ligència res li deu als diners i el bressol, i el valor de les classes fabrils es contraposa a la inoperància frívola de les classes dominants i passives.

  

Com a part de la iniciativa de títols a preus populars, Le nozze di Figaro torna a les Arts amb la reeixida producció concebuda per al Teatro Real per Emilio Sagi, estret col·laborador de Les Arts des de la seua inauguració en títols com La bruja, Lucrezia Borgia, El rey que rabió, Katiuska, Luisa Fernanada o Rigoletto. En aquesta refinada posada en escena, el director d’Oviedo traça un Mozart fresc i “picardiós” al capdavant d’un repartiment encapçalat per María José Moreno i Sabina Puértolas, dues de les sopranos espanyoles més reconegudes de l’actualitat, i Andrzej Filończyk, baríton polonés d’ascendent carrera internacional. Sota la direcció musical del mestre anglés Christopher Moulds, experta batuta en repertori clàssic i barroc que ha dirigit als principals teatres europeus, entre els quals es troben el Covent Garden, Bolxoi, el Real o les Staatsoper de Berlín i Munic.

Acte I
Palau del Comte d’Almaviva als afores de Sevilla. Figaro i Susanna, servents respectivament del Comte i de la Comtessa, ultimen els preparatius de la seua boda. Susanna fa veure al seu futur espòs que el motiu pel qual el Comte els ha cedit una habitació pròxima al seu dormitori no és un altre que el de tindre prop la donzella per a seguir assetjant-la amb les seues propostes libidinoses. Figaro, que creia abolit el dret de cuixa als territoris del Comte, decideix ordir un pla per a venjar-se’n. Apareixen en escena Bartolo i la seua majordoma, Marcellina, que porta un contracte segons el qual Figaro es veuria obligat a contraure matrimoni amb ella en cas de no pagar el deute que té pendent. Susanna i Marcellina coincideixen per un moment en una estança del palau i es profereixen insults. Quan Susanna es queda sola arriba el patge Cherubino, un adolescent que no pot evitar enamorar-se de totes les dones que veu. Precisament ha sigut sorprés pel Comte quan flirtejava amb Barbarina, la filla d’Antonio, el jardiner, cosa que n’ha provocat l’expulsió del palau. Cherubino demana a Susanna que intercedisca per ell davant de la Comtessa perquè el Comte el perdone. Aquest irromp en l’habitació de Susanna i Cherubino s’amaga darrere d’una butaca. El noble intenta novament seduir la jove serventa, però quan sent que ve algú s’amaga darrere de la butaca mentres Cherubino s’esmuny fins a quedar-hi assegut. De seguida, Susanna cobreix al patge amb un vestit. Entra Basilio, el professor de música del palau, que comenta a la jove la inapropiada atracció amorosa que Cherubino sent per la Comtessa. Açò no agrada gens al Comte que, zelós, ix del seu amagatall i descobreix posteriorment Cherubino, la qual cosa li dona peu a acusar Susanna d’infidelitat cap al seu promés. Apareix Figaro amb un grup de llauradors que entona un cant d’agraïment al Comte per l’abolició del dret de cuixa. L’astúcia de Figaro no agrada al Comte, que s’adona que el seu servent desitja celebrar la boda com més prompte millor. Susanna i Figaro sol·liciten del Comte perdó per a Cherubino, a la qual cosa aquest accedeix amb la condició que el jove partisca immediatament per a allistar-se en l’exèrcit.

Acte II
Saló i dormitori de la Comtessa d’Almaviva. La Comtessa es lamenta que el seu marit ja no l’estime com abans. Figaro i Susanna la convencen perquè col·labore amb ells en la trampa que planegen parar-li al Comte a fi que escarmente i deixe de flirtejar amb Susanna. Per a això, han fet arribar una nota anònima al Comte en què li comuniquen una cita amorosa de la Comtessa, i al mateix temps Susanna ha enviat una altra missiva al Comte en què el convoca a una trobada amorosa en els jardins, a mitjanit, amb l’objectiu que el noble siga sorprés per la seua esposa. Serà Cherubino, disfressat de Susanna, qui acudisca a eixa cita amb el Comte. La Comtessa i Susanna comencen a disfressar el patge de dona. Susanna ix per un moment de l’estança i a continuació el Comte toca a la porta. Cherubino s’amaga en el gabinet. El Comte, desconfiat per haver trobat l’habitació tancada, s’enutja encara més quan de sobte se sent un soroll en el gabinet annex al dormitori de la Comtessa. Aquesta diu que és Susanna la que s’hi troba dins, però el Comte, incrèdul, i davant de la negativa de la seua esposa a obrir la porta, l’obliga a eixir amb ell a la cerca d’unes ferramentes per a forçar el pany. Susanna aprofita l’absència dels comtes i després d’ajudar Cherubino a botar per la finestra ocupa el seu lloc en el gabinet. Una vegada oberta la porta, el Comte queda estupefacte en comprovar que la seua esposa deia la veritat. Però l’aparició del jardiner Antonio, que es queixa que un home ha botat per la finestra i ha arruïnat les seues flors, genera noves sospites en el Comte. Entra Figaro, el qual, amb la seua improvisació i enginy tracta de convéncer el noble que és ell qui ha botat per la finestra. El Comte d’Almaviva, incapaç de trobar proves que tiren per terra els arguments de Figaro, continua sospitant que tramen alguna cosa contra ell. Apareixen Bartolo, Marcellina i Basilio, que reclamen de Figaro el compliment del seu compromís matrimonial amb Marcellina si no paga el seu deute. El Comte veu en aquest assumpte, si prospera per la via judicial, una forma de desfer-se de Figaro si aquest finalment haguera de casar-se amb la vella Marcellina per no tindre diners per a afrontar el deute.

Acte III
Ampli saló del palau. Susanna simula cedir a les pretensions amoroses del Comte i li concedeix per fi una cita. Però, a causa d’un comentari imprudent que Susanna fa a Figaro quan ix del saló, de nou s’estén sobre el Comte la sospita  que tracten d’enganyar-lo i, furiós, jura venjança. Arriben Marcellina i Bartolo amb el notari Don Curzio, disposats a fer que Figaro complisca la seua part de l’acord amb Marcellina: pagar-li el deute o casar-s’hi. Figaro, de nou ideant excuses, comenta de passada que quan era xicotet va ser raptat i no sap qui són els seus pares. Però una marca de naixement que té en el braç l’identifica com el fill de Marcellina i Bartolo. Pares i fill s’abracen. Hi haurà una segona boda, la de Bartolo i Marcellina. Susanna i la Comtessa continuen la seua conspiració i ultimen una carta en què Susanna convoca el Comte a una trobada amorosa en el jardí; en realitat serà la mateixa Comtessa qui acudirà disfressada de Susanna, amb l’objecte de ridiculitzar el seu marit i donar-li un escarment. Un grup de llauradores ve a cantar davant de la Comtessa. Entre elles està Cherubino, al qual Barbarina, la filla d’Antonio, ha disfressat de dona amb el propòsit d’introduir-ho al palau. La identitat del patge és descoberta davant del Comte, que, furiós, tracta de tirar d’una vegada per sempre Cherubino. Barbarina aconsegueix que el jove xicot, del qual està enamorada, siga indultat pel noble. S’inicien els preparatius de la boda i comencen a arribar els convidats. Susanna aprofita per a entregar al Comte dissimuladament la carta per la qual se’l convoca a una cita. Enmig de gran goig, els invitats comencen a ballar un fandango, com a aperitiu del ball que el Comte ha anunciat per a eixa mateixa nit al seu palau amb motiu de les bodes.

Acte IV
Al jardí del palau. Barbarina plora perquè ha perdut el passador que li havia confiat el Comte. Figaro la consola. A més, comença a sentir-se zelós en adonar-se que és la seua estimada Susanna qui acudirà a la cita amb el Comte. Cherubino i Barbarina arriben i s’oculten al pavelló de l’esquerra. Figaro se’n va a la cerca de Bartolo i Basilio. Apareixen Susanna i la Comtessa amb les seues robes intercanviades. La Comtessa entra al pavelló de l’esquerra i Susanna, advertint que Figaro l’està vigilant, comença a cantar una cançó per a infondre-li zels. Susanna accedeix ara al pavelló i és la Comtessa qui ocupa el seu lloc. Cherubino confon la Comtessa amb Susanna (ja que porta la seua indumentària) i comença a declarar-li el seu amor. Arriba el Comte i en la confusió propiciada per la foscor rep un bes de Cherubino que anava destinat a Susanna (en realitat la Comtessa). Al seu torn, Figaro, que s’hi ha acostat en eixe moment, rep la galtada que el Comte propiciaria a Cherubino. El Comte, per fi a soles amb la que ell creu Susanna (la Comtessa), mostra el seu amor a la dama i li fa entrega de l’anell de la seua esposa. La Comtessa ix corrent i es refugia al pavelló dret en advertir que s’hi acosta gent. El Comte fuig cap al bosc. Figaro, despistat al principi, descobreix per fi que la persona que s’amaga davall del vestit de la Comtessa no és una altra que Susanna. Li segueix el joc i tracta d’excedir-se amb ella. Susanna li propina unes quantes galtades. Finalment es reconcilien. Arriba el Comte. Figaro simula una declaració amorosa, de genolls, a la Comtessa (en realitat Susanna). Davant de la crida escandalitzada del Comte acudeixen tots, i el noble denuncia la infidelitat de la Comtessa (en realitat Susanna) amb Figaro. Però davant de l’estupor dels presents, especialment del mateix Comte, la Comtessa ix del pavelló dret portant a la mà l’anell que el Comte acabava de regalar a Susanna. El Comte demana perdó a la seua esposa davant dels presents i tots celebren el desenllaç feliç de l’embull.

Christopher Moulds
Director musical
La batuta experimentada i versàtil de Christopher Moulds és requerida pels principals teatres europeus per a dirigir des de Monteverdi, Händel i Mozart fins a obres com The Turn of the Screw, de Britten, o Punch and Judy, de Birtwistle. En la temporada 2019-2020 debuta en la Staatsoper d’Hamburg, dirigeix un cicle de tres òperes de Händel en la Societat Filharmònica Estatal de Moscou i torna a la Staatsoper de Berlín i a l’Òpera de San Francisco. El mestre Moulds ha dirigit també Semele a Nova York amb la Companyia Canadenca d’Òpera i ha portat la producció de Sasha Waltz de Dido and Aeneas a Israel, al Festival de Sydney i al Teatre Colón de Buenos Aires. Moulds va començar la seua carrera el 1991 com a membre de l’equip musical de l’English National Opera. Des de 1994 va ser director de cor a Glyndebourne fins que el 1998 va arrancar la seua carrera internacional.

Emilio Sagi
Director d’escena
El director d’escena nascut a Oviedo Emilio Sagi va iniciar la seua carrera professional el 1980 amb La traviata a la seua ciutat natal. Ha sigut director del Teatre de la Zarzuela i director artístic del Teatre Reial de Madrid i del Teatre Arriaga de Bilbao. La seua experiència escènica abasta títols d’òpera i sarsuela de tots els estils, dirigits en prestigiosos teatres i festivals, tant espanyols com estrangers, entre els quals hi ha la Scala, el Liceu, la Zarzuela i Teatre Reial de Madrid, Mariinski, Los Angeles, Washington, San Francisco, Philadelphia, Houston, Pesaro o Salzburg. Premi Líric Teatre Campoamor a la millor direcció d’escena per Il barbiere di Siviglia per al Teatre Reial i Premi Òpera Actual 2010. Col·labora assíduament amb el Palau de les Arts des que es va inaugurar, on ha dirigit títols com La bruja, El rey que rabió, El dúo de ‘La Africana’, Katiuska, Luisa Fernanda, Lucrezia Borgia, Tancredi, Il mondo della luna o Rigoletto.

Andrzej Filónczyk
Baríton
IL CONTE DI ALMAVIVA
Va començar la seua carrera musical com a integrant del programa de joves talents de l’Òpera Nacional de Polònia. El 2016 va participar en el projecte de joves cantants del Festival de Salzburg, on va tornar el 2017 com a Gubetta en Lucrezia Borgia. Va debutar professionalment el 2015 al Teatr Wielki de Poznań (Polònia) amb el rol de Tonio en I pagliacci, i va tornar el 2016 com a protagonista de Ievgueni Oneguin. Ha interpretat Figaro en Il barbiere di Siviglia (Opernhaus de Zuric i Bolshói de Moscou), Cecil en Maria Stuarda (Opernhaus de Zuric), Silvio en I pagliacci (teatre Regio de Torí i Covent Garden) i Marcello en La Bohème (Companyia Canadenca d’Òpera). Entre els seus projectes destaquen Die Tote Stadt i Borís Godunov (Bayerische Staatsoper), així com Maria Stuarda i La Bohème (Metropolitan).

María José Moreno
Soprano
LA CONTESSA DI ALMAVIVA
Nascuda a Granada, María José Moreno va estudiar a l’Escola Superior de Cant de Madrid. El 1997 va guanyar el Concurs Viñas de Barcelona. Va debutar en la Staatsoper de Viena amb Il barbiere di Siviglia i en la Scala de Milà amb Rigoletto. Va ser convidada al Festival de Pesaro per a participar en Le comte Ory i en Demetrio e Polibio. Ha cantat, entre altres títols, Lucio Silla, Cendrillon, Lucia de Lammermoor i Rigoletto al Liceu; I pagliacci al Teatre de la Zarzuela i en el Festival de Granada; Don Giovanni a Oviedo i Pamplona; Los diamantes de la Corona en el Teatre de la Zarzuela i Oviedo; Alcina i Lucio Silla al Teatre Reial; Lucia di Lammermoor a Tel Aviv; La Bohème a Sevilla, a més d’I puritani a Savonlinna i al Liceu. Compromisos recents i futurs inclouen Carmen a Oviedo, Les pêcheurs de perles a Bilbao, Doña Francisquita al Liceu i La tabernera del puerto al Teatre de la Zarzuela.

Robert Gleadow
Baix-baríton
FIGARO
El baix-baríton canadenc Robert Gleadow triomfa als teatres i sales de concert de més renom. En la temporada 2019-2020 encarna el Figaro mozartià al Théâtre des Champs-Elysées i interpreta la trilogia Mozart-Da Ponte (Figaro, Leporello, Guglielmo) a La Monnaie de Brussel·les, Bordeus i amb Les Musiciens du Louvre. Entre altres èxits de la seua carrera, destaquen les seues interpretacions del rol titular de Don Giovanni a Basilea, Figaro a l’Òpera de Colònia, Leporello al Théâtre des Champs-Elysées i a la Deutsche Oper de Berlín, el seu debut a Glyndebourne com a Guglielmo en Così fan tutte, Don Giovanni al Covent Garden, Talbot en Maria Stuarda, Truffaldino en Ariadne auf Naxos, Angelotti en una Tosca de l’Òpera de Houston, Colline en La Bohème a l’Òpera de Dallas, Figaro a Mont-real i Sprecher en Die Zauberflöte.

Sabina Puértolas
Soprano
SUSANNA
La soprano saragossana Sabina Puértolas va cursar els seus estudis musicals a Pamplona, Siena i Busseto. Ha guanyat diversos concursos de cant. En la temporada 2019-2020 canta L’elisir d’amore i Achille in Sciro al Teatre Reial i La tabernera del puerto al Teatre de la Zarzuela i a Valladolid. Entre les seues últimes actuacions cal destacar Rodelinda a Madrid, Lió i Santiago de Xile; Idomeneo (Ilia) al Teatre Reial; Rigoletto, La rondine (Lisette) i Così fan tutte (Despina) al Covent Garden; La fille du régiment i Il viaggio a Reims (Folleville) a Barcelona; Un ballo in maschera (Oscar) a la Scala i Alcina (Morgana) a La Monnaie de Brussel·les. Pròxims compromisos la portaran al Théâtre des Champs-Élysées de París, Seattle, Pequín, Tolosa de Llenguadoc, Viena i Washington.

Cecilia Molinari
Mezzosoprano
CHERUBINO
Cecilia Molinari s’ha convertit en poc temps en una de les intèrprets rossinianes més excel·lents de la seua generació. El 2015 va ser seleccionada com a membre de l’Acadèmia Rossiniana de Pesaro sota la direcció del mestre Zedda, on va encarnar Melibea en Il viaggio a Reims. Posteriorment ha sigut convidada al Festival de Pesaro en diverses produccions. Actuacions recents i futures inclouen Petite messe solennelle a Madrid, Il viaggio a Reims a l’Òpera de Roma i el Bolshói, el seu debut en el Festival de Salzburg en Luisa Miller juntament amb Plácido Domingo, Lucrezia Borgia (Orsini) a Bolonya, Faust (Siebel) a Pequín, La Cenerentola a Amsterdam, Il barbiere di Siviglia a la Deutsche Oper de Berlín i Il turco in Italia a Glyndebourne.

Susana Cordón
Soprano
MARCELLINA
Natural de Palma de Mallorca. Va debutar professionalment al Teatre de la Zarzuela el 2002 i al Teatre Reial el 2003 com a Inés en La Favorita. Altres papers exercits per la soprano són Stella en Les contes d’Hoffmann (Liceu), Alice en Le comte Ory (Festival Mozart de la Corunya), Donna Anna en Don Giovanni (Teatre Campoamor), Zerlina (Pamplona i Palma de Mallorca), Despina en Così fan tutte (Lausana, Palma de Mallorca) o Berta en Il barbiere di Siviglia (teatres Reial, Maestranza i Euskalduna). Entre els seus compromisos recents i pròxims destaquen Micaëla en Carmen (Orquestra de Castella i Lleó, Auditori Nacional), una gira amb la Simfònica de Galícia, Sinfonía 9 de Beethoven (Simfònica de Madrid, Auditori Nacional), un concert a Barcelona juntament amb Josep Carreras, Maruxa (Teatre de la Zarzuela) i Adalgisa en Norma (Baluarte de Pamplona).

Valeriano Lanchas
BARTOLO
Nascut a Bogotà el 1976. Guanyador de prestigiosos concursos, entre els quals hi ha Operalia, Pavarotti, Licia Albanese-Puccini Foundation i Toti Dal Monte. Ha cantat a l’Òpera de Washington en títols com Tosca, L’elisir d’amore, L’italiana in Algeri, Le nozze di Figaro i La forza del destino. La seua carrera a Espanya l’ha portat a teatres i festivals com Castell de Peralada, El Escorial, Teatre Reial de Madrid, Palau de les Arts, ABAO i Liceu amb Tosca; el Palau de les Arts amb La Cenerentola; el Liceu amb La Bohème i el Teatre Campoamor amb Agrippina (Lesbo). Altres intervencions destacades de l’artista comprenen La forza del destino (Palau de les Arts), Andrea Chénier (Peralada), La Cenerentola (Òpera de Washington), Benvenuto Cellini (Liceu) o Il barbiere di Siviglia (Metropolitan).

José Manuel Montero
Tenor
DON CURZIO
Nascut a Madrid. Deixeble de Pedro Lavirgen. També va rebre classes magistrals d’Alfredo Kraus, Magda Olivero i Enedina Lloris. Ha desenvolupat gran part de la seua carrera a Alemanya com a integrant dels repartiments dels teatres de Munic, Hannover, Leipzig, Wuppertal i Gelsenkirchen. A Espanya ha cantat en els principals escenaris d’òpera. De les seues interpretacions cal esmentar els rols d’Erik, Rodolfo, Pinkerton, Don José, Tom Rakewell, Narraboth, Alfredo, Tamino, Ferrando i Don Ottavio. Entre els seus enregistraments destaquen els concerts de Voces para la paz realitzats per RTVE, els concerts Veus de primavera en l’Alten Oper de Frankfurt amb la Simfònica de l’SWR i el cicle de Lied Winterreise acompanyat per Juan Antonio Álvarez Parejo al piano.

Felipe Bou
Baix
ANTONIO
Deixeble d’Antonio Blancas i d’Alfredo Kraus, el baix Felipe Bou debuta a Bilbao amb Marina el 1994, i internacionalment a Tolosa de Llenguadoc amb Les pêcheurs de perles el 1998. La seua carrera l’ha portat a representar els principals rols de baix en títols com Lucia di Lammermoor, Anna Bolena, La sonnambula, Il barbiere di Siviglia, Don Carlo, Aida, Rigoletto, I masnadieri, Tristan und Isolde, Das Rheingold, Les contes d’Hoffmann i Roméo et Juliette, en teatres, festivals i sales de concert com els de Frankfurt, Düsseldorf, Leipzig, Amsterdam, Viena, Bregenz, Florència, Parma, Roma, Nàpols, Gènova, Tòquio, Pequín, Montpeller o Saint-Denis. Entre els seus pròxims compromisos figuren Il pirata i Die Zauberflöte a Madrid, i Semiramide i Carmen a Barcelona.

Joel Williams
Tenor
DON BASILIO
Format al Royal College of Music de Londres, el tenor britànic Joel Williams prossegueix el seu perfeccionament al Centre Plácido Domingo de Les Arts. En temporades recents ha interpretat papers en òperes com Fantasio d’Offenbach a Garsington, Le nozze di Figaro per a Royal College of Music International Opera Studio, Alcina (Oronte) en el Festival de Ryedale (el Regne Unit), Don Giovanni (Don Ottavio) en Opera Holland Park, a més d’Adriana Lecouvreur en el Festival de Verbier sota la batuta de Valery Gergiev.

Vittoriana De Amicis
Soprano
BARBARINA
Natural de L’Alquila (Itàlia). Va formar part d’uns cursos d’estiu en el Mozarteum de Salzburg el 2013 i un any després va encarnar Barbarina en Le nozze di Figaro a l’Schloss Schönbrunn Theater de Viena. Després de ser premiada en el concurs Renata Tebaldi el 2016, va participar en una gira internacional amb la Fundació Pavarotti. Ha debutat, entre altres rols, els de Gilda, Reina de la Nit, Oscar d’Un ballo in maschera i Berta d’Il barbiere di Siviglia. Forma part del Centre Plácido Domingo.

20 i 21 setembre 2019. La Marsellaise, Jean Renoir