Le nozze di Figaro

Wolfgang Amadeus Mozart

27 setembre, 2, 4 octubre de 2019 · 20.00 h
29 setembre, 6 octubre 2019 · 18.00 h
Sala Principal

Opera buffa en quatre actes


Llibret de Lorenzo da Ponte a partir de la comèdia La folle journée ou Le mariage de Figaro de Pierre-Augustin Caron de Beaumarchais

Direcció musical
Christopher Moulds

Direcció d’escena
Emilio Sagi

Escenografia
Daniel Bianco

Vestuari
Renata Schussheim

Il·luminació
Eduardo Bravo

Coreografia
Nuria Castejón

Producció
Teatro Real, en coproducció amb la Asociación Bilbaína de Amigos de la Ópera i amb la col·laboració del Teatre Nacional d’Òpera i Ballet de Lituània

Il Conte di Almaviva
Andrzej Filończyk

La Contessa di Almaviva
María José Moreno

Susanna
Sabina Puértolas

Figaro
Robert Gleadow

Cherubino
Cecilia Molinari

Marcellina
Susana Cordón

Bartolo
Valeriano Lanchas

Cor de la Generalitat Valenciana
Director  Francesc Perales
Orquestra de la Comunitat Valenciana

Segona meitat del segle XVIII; a la residència d’un noble espanyol en els camps de Sevilla, s’escenifica el conflicte moral entorn del dret feudal de cuixa. De fons, un fresc de la vida quotidiana en què evolucionen els serfs, els burgesos i els senyors al so de la burla final a les lleis arcaiques de què encara gaudeixen els senyors.

Un cant en pro d’un nou ordre social en què el do de la intel·ligència res li deu als diners i el bressol, i el valor de les classes fabrils es contraposa a la inoperància frívola de les classes dominants i passives.

  

Com a part de la iniciativa de títols a preus populars, Le nozze di Figaro torna a les Arts amb la reeixida producció concebuda per al Teatro Real per Emilio Sagi, estret col·laborador de Les Arts des de la seua inauguració en títols com La bruja, Lucrezia Borgia, El rey que rabió, Katiuska, Luisa Fernanada o Rigoletto. En aquesta refinada posada en escena, el director d’Oviedo traça un Mozart fresc i “picardiós” al capdavant d’un repartiment encapçalat per María José Moreno i Sabina Puértolas, dues de les sopranos espanyoles més reconegudes de l’actualitat, i Andrzej Filończyk, baríton polonés d’ascendent carrera internacional. Sota la direcció musical del mestre anglés Christopher Moulds, experta batuta en repertori clàssic i barroc que ha dirigit als principals teatres europeus, entre els quals es troben el Covent Garden, Bolxoi, el Real o les Staatsoper de Berlín i Munic.

Acte I
Palau del Comte d’Almaviva als afores de Sevilla. Figaro i Susanna, servents respectivament del Comte i de la Comtessa, ultimen els preparatius de la seua boda. Susanna fa veure al seu futur espòs que el motiu pel qual el Comte els ha cedit una habitació pròxima al seu dormitori no és un altre que el de tindre prop la donzella per a seguir assetjant-la amb les seues propostes libidinoses. Figaro, que creia abolit el dret de cuixa als territoris del Comte, decideix ordir un pla per a venjar-se’n. Apareixen en escena Bartolo i la seua majordoma, Marcellina, que porta un contracte segons el qual Figaro es veuria obligat a contraure matrimoni amb ella en cas de no pagar el deute que té pendent. Susanna i Marcellina coincideixen per un moment en una estança del palau i es profereixen insults. Quan Susanna es queda sola arriba el patge Cherubino, un adolescent que no pot evitar enamorar-se de totes les dones que veu. Precisament ha sigut sorprés pel Comte quan flirtejava amb Barbarina, la filla d’Antonio, el jardiner, cosa que n’ha provocat l’expulsió del palau. Cherubino demana a Susanna que intercedisca per ell davant de la Comtessa perquè el Comte el perdone. Aquest irromp en l’habitació de Susanna i Cherubino s’amaga darrere d’una butaca. El noble intenta novament seduir la jove serventa, però quan sent que ve algú s’amaga darrere de la butaca mentres Cherubino s’esmuny fins a quedar-hi assegut. De seguida, Susanna cobreix al patge amb un vestit. Entra Basilio, el professor de música del palau, que comenta a la jove la inapropiada atracció amorosa que Cherubino sent per la Comtessa. Açò no agrada gens al Comte que, zelós, ix del seu amagatall i descobreix posteriorment Cherubino, la qual cosa li dona peu a acusar Susanna d’infidelitat cap al seu promés. Apareix Figaro amb un grup de llauradors que entona un cant d’agraïment al Comte per l’abolició del dret de cuixa. L’astúcia de Figaro no agrada al Comte, que s’adona que el seu servent desitja celebrar la boda com més prompte millor. Susanna i Figaro sol·liciten del Comte perdó per a Cherubino, a la qual cosa aquest accedeix amb la condició que el jove partisca immediatament per a allistar-se en l’exèrcit.

Acte II
Saló i dormitori de la Comtessa d’Almaviva. La Comtessa es lamenta que el seu marit ja no l’estime com abans. Figaro i Susanna la convencen perquè col·labore amb ells en la trampa que planegen parar-li al Comte a fi que escarmente i deixe de flirtejar amb Susanna. Per a això, han fet arribar una nota anònima al Comte en què li comuniquen una cita amorosa de la Comtessa, i al mateix temps Susanna ha enviat una altra missiva al Comte en què el convoca a una trobada amorosa en els jardins, a mitjanit, amb l’objectiu que el noble siga sorprés per la seua esposa. Serà Cherubino, disfressat de Susanna, qui acudisca a eixa cita amb el Comte. La Comtessa i Susanna comencen a disfressar el patge de dona. Susanna ix per un moment de l’estança i a continuació el Comte toca a la porta. Cherubino s’amaga en el gabinet. El Comte, desconfiat per haver trobat l’habitació tancada, s’enutja encara més quan de sobte se sent un soroll en el gabinet annex al dormitori de la Comtessa. Aquesta diu que és Susanna la que s’hi troba dins, però el Comte, incrèdul, i davant de la negativa de la seua esposa a obrir la porta, l’obliga a eixir amb ell a la cerca d’unes ferramentes per a forçar el pany. Susanna aprofita l’absència dels comtes i després d’ajudar Cherubino a botar per la finestra ocupa el seu lloc en el gabinet. Una vegada oberta la porta, el Comte queda estupefacte en comprovar que la seua esposa deia la veritat. Però l’aparició del jardiner Antonio, que es queixa que un home ha botat per la finestra i ha arruïnat les seues flors, genera noves sospites en el Comte. Entra Figaro, el qual, amb la seua improvisació i enginy tracta de convéncer el noble que és ell qui ha botat per la finestra. El Comte d’Almaviva, incapaç de trobar proves que tiren per terra els arguments de Figaro, continua sospitant que tramen alguna cosa contra ell. Apareixen Bartolo, Marcellina i Basilio, que reclamen de Figaro el compliment del seu compromís matrimonial amb Marcellina si no paga el seu deute. El Comte veu en aquest assumpte, si prospera per la via judicial, una forma de desfer-se de Figaro si aquest finalment haguera de casar-se amb la vella Marcellina per no tindre diners per a afrontar el deute.

Acte III
Ampli saló del palau. Susanna simula cedir a les pretensions amoroses del Comte i li concedeix per fi una cita. Però, a causa d’un comentari imprudent que Susanna fa a Figaro quan ix del saló, de nou s’estén sobre el Comte la sospita  que tracten d’enganyar-lo i, furiós, jura venjança. Arriben Marcellina i Bartolo amb el notari Don Curzio, disposats a fer que Figaro complisca la seua part de l’acord amb Marcellina: pagar-li el deute o casar-s’hi. Figaro, de nou ideant excuses, comenta de passada que quan era xicotet va ser raptat i no sap qui són els seus pares. Però una marca de naixement que té en el braç l’identifica com el fill de Marcellina i Bartolo. Pares i fill s’abracen. Hi haurà una segona boda, la de Bartolo i Marcellina. Susanna i la Comtessa continuen la seua conspiració i ultimen una carta en què Susanna convoca el Comte a una trobada amorosa en el jardí; en realitat serà la mateixa Comtessa qui acudirà disfressada de Susanna, amb l’objecte de ridiculitzar el seu marit i donar-li un escarment. Un grup de llauradores ve a cantar davant de la Comtessa. Entre elles està Cherubino, al qual Barbarina, la filla d’Antonio, ha disfressat de dona amb el propòsit d’introduir-ho al palau. La identitat del patge és descoberta davant del Comte, que, furiós, tracta de tirar d’una vegada per sempre Cherubino. Barbarina aconsegueix que el jove xicot, del qual està enamorada, siga indultat pel noble. S’inicien els preparatius de la boda i comencen a arribar els convidats. Susanna aprofita per a entregar al Comte dissimuladament la carta per la qual se’l convoca a una cita. Enmig de gran goig, els invitats comencen a ballar un fandango, com a aperitiu del ball que el Comte ha anunciat per a eixa mateixa nit al seu palau amb motiu de les bodes.

Acte IV
Al jardí del palau. Barbarina plora perquè ha perdut el passador que li havia confiat el Comte. Figaro la consola. A més, comença a sentir-se zelós en adonar-se que és la seua estimada Susanna qui acudirà a la cita amb el Comte. Cherubino i Barbarina arriben i s’oculten al pavelló de l’esquerra. Figaro se’n va a la cerca de Bartolo i Basilio. Apareixen Susanna i la Comtessa amb les seues robes intercanviades. La Comtessa entra al pavelló de l’esquerra i Susanna, advertint que Figaro l’està vigilant, comença a cantar una cançó per a infondre-li zels. Susanna accedeix ara al pavelló i és la Comtessa qui ocupa el seu lloc. Cherubino confon la Comtessa amb Susanna (ja que porta la seua indumentària) i comença a declarar-li el seu amor. Arriba el Comte i en la confusió propiciada per la foscor rep un bes de Cherubino que anava destinat a Susanna (en realitat la Comtessa). Al seu torn, Figaro, que s’hi ha acostat en eixe moment, rep la galtada que el Comte propiciaria a Cherubino. El Comte, per fi a soles amb la que ell creu Susanna (la Comtessa), mostra el seu amor a la dama i li fa entrega de l’anell de la seua esposa. La Comtessa ix corrent i es refugia al pavelló dret en advertir que s’hi acosta gent. El Comte fuig cap al bosc. Figaro, despistat al principi, descobreix per fi que la persona que s’amaga davall del vestit de la Comtessa no és una altra que Susanna. Li segueix el joc i tracta d’excedir-se amb ella. Susanna li propina unes quantes galtades. Finalment es reconcilien. Arriba el Comte. Figaro simula una declaració amorosa, de genolls, a la Comtessa (en realitat Susanna). Davant de la crida escandalitzada del Comte acudeixen tots, i el noble denuncia la infidelitat de la Comtessa (en realitat Susanna) amb Figaro. Però davant de l’estupor dels presents, especialment del mateix Comte, la Comtessa ix del pavelló dret portant a la mà l’anell que el Comte acabava de regalar a Susanna. El Comte demana perdó a la seua esposa davant dels presents i tots celebren el desenllaç feliç de l’embull.