La finta giardinera

Wolfgang Amadeus Mozart

10 novembre 2019 · 18.00 h
Sala Principal

Opera buffa en tres actes


Llibret de Giuseppe Petrosellini

Direcció musical
William Christie

Direcció d’escena
Sophie Daneman
Paul Agnew

Versió semiescenificada

Le Jardin des Voix 2019
Sandrina
Mariasole Mainini

Serpetta
Lauren Lodge Campbell

Arminda
Deborah Cachet

Ramiro
Théo Imart

Il contino Belfiore
Moritz Kallenberg

Il podestà
Rory Carver

Nardo
Sreten Manojlović

Les Arts Florissants

La jardinera fingida, l’òpera en què tot sembla ser… i al final, res és el que sembla.

A penes 18 anys tenia el seu autor quan va compondre la seua primera obra còmica de sorprenent maduresa: una voluptuosa barreja de comicitat i serietat en què les identitats confuses, les ridícules coincidències i els amants embogits es presenten com un apassionant esbós de les seues futures obres d’una manera nova i amb nous colors que superen el coetani pastel.

En aquesta comèdia dels enganys en què es canta a la fàcil promesa de l’amor, fins i tot la sospita de la sang vessada és excusa per a la diversió, i cada un dels seus tres finals és un final feliç.

 

Les Arts Florissants, una de les formacions instrumentals i vocals més prestigioses especialitzades en la recuperació i interpretació de música barroca i clàssica amb instruments antics, celebra enguany, 2019, el seu 40é aniversari. A les ordes del seu fundador i director titular, el franc-nord-americà William Christie, mestre venerat per públic i crítica i artífex indiscutible dels èxits aconseguits per l’agrupació, es presenten per primera vegada a Les Arts amb una versió semiescenificada de La finta giardiniera, amb les veus de Le Jardin des Voix, un projecte també impulsat per Christie per a llançar la carrera de joves cantants.

 

Acte I

Buscant el seu antic amant el Contino Belfiore, que la va donar per morta després d’apunyalar-la en un atac de gelosia, la Marquesa Violante i el seu criat Roberto han adoptat els rols dels jardiners Sandrina i Nardo al palau del Podestá (Alcalde) Don Anchise de Lagonero, on l’amor està en l’aire, però d’una manera bastant retorçada: Serpetta, la cambrera, està enamorada del seu amo, però aquest s’interessa més per Sandrina, mentre Nardo pretén la serventa sense obtindre’n resposta. Per la seua banda, el Cavalier Ramiro es lamenta que Arminda, neboda del Podestá, no corresponga els seus desitjos i s’haja promés a Belfiore. El descobriment d’aquest compromís provoca el desmai de Sandrina i el dubte de Belfiore, que creu reconéixer la seua antiga amant, encara que la jardinera jura que Violante està morta, amb la qual cosa la situació deriva en confusió per a tots els presents.

 

Acte II

A l’interior del palau, el joc es prolonga: Belfiore es mostra preocupat, Arminda reforça el seu amor per ell, Ramiro es consumeix de gelosia, Nardo satisfà d’atencions Serpetta i el Podestá es mostra contrari al fet que la seua neboda es case amb un assassí. En quedar sols Sandrina i Belfiore, la jove narra amb detall la mort de Violante. Però quan Ramiro esgrimeix l’ordre de detenció de Belfiore, Sandrina revela la seua vertadera personalitat, encara que les seues paraules no són preses seriosament. Mentre es resol la situació, Sandrina desapareix, i Nardo sap per Serpetta que la jove ha sigut abandonada en un bosc per ordre de la gelosa Arminda, per la qual cosa van tots a buscar-la.

 

En una cova del bosc, Sandrina està aterrida i sola. Quan és localitzada per la resta, la foscor de la nit genera un joc de malentesos en el qual només la falsa jardinera i el seu antic amant aconsegueixen trobar l’harmonia després de caure en una bogeria que els porta a creure’s éssers mitològics davant l’estupor dels altres.

 

Acte III

Al pati del palau, persisteix la bogeria de Sandrina i Belfiore, que pensen que Nardo és el seu amant. El Podestá es mostra preocupat per la situació creada i Arminda insisteix en el seu amor per Belfiore, la qual cosa causa la desesperació de Ramiro.

 

De nou al jardí, Sandrina i Belfiore desperten de la seua bogeria, es reconeixen mútuament i finalment es juren amor etern. Nardo anuncia als altres la notícia i Sandrina es reafirma com a Violante i presenta Nardo com al seu criat, cosa que allibera Belfiore de la seua culpa. Arminda demana perdó a la marquesa i gira els seus ulls al fidel Ramiro, mentre Serpetta, encoratjada pel Podestá, s’aparella amb Nardo per a felicitat d’aquest. Només el Podestá roman en soledat, a l’espera d’una altra fidel jardinera, mentre tots celebren la seua felicitat.