La malquerida

Manuel Penella

11, 14, 16*, 18 abril 2019

*didàctica
De dilluns a divendres, 20.00h. Dissabtes 19.00 h.  Diumenges 18.00 h.
Dijous 18 d'abril: 19.00 h.


 

 
Teatre Martín i Soler

Drama líric en tres actes. Música i llibret de Manuel Penella, basat en l’obra homònima de Jacinto Benavente. Estrena: Barcelona, 12 abril 1935.


 

 

Duració aproximada: 2 hores i 25 minuts.

Direcció musical
Santiago Serrate

Direcció d’escena
Emilio López

Escenografia
Nathalie Deana

Vestuari
Gabriela Salaverri

Il·luminació
Sergio Gracia

Coproducció
Teatros del Canal
Palau de les Arts

Orquestra de la Comunitat Valenciana
Cor de la Generalitat Valenciana
Mariachi Sol del Mediterráneo

Raimunda
Sandra Ferrández

Esteban
César Méndez*

Norberto
Vicent Romero*

Acacia
María Caballero*

Benita
Andrea Orjuela*

Rufino
José Enrique Requena**

Venedora
Lourdes Martínez**

Rifero
José Javier Viudes**

Romualdo
David Asín**

Venancio
Boro Giner**

Cecilia
Carmen Avivar**

Fidela
Inmaculada Burriel**

Lenero
Jesús Rita**

Basilio
Juan Felipe Durá**

Milagros
Ana Bort**

El Rubio
Nacho Fresneda (actor)

Juliana
Victoria Salvador (actriu)

 

*Centre Plácido Domingo
** Cor de la Generalitat Valenciana

La malquerida, tan volguda com era, i va ser la darrera.

Manuel Penella jugava sobre segur quan va triar una obra tan consagrada i tan famosa com aquesta Malquerida, sorgida de la ploma del premi Nobel de literatura Jacinto Benavente. Poc li quedava per fer al músic i llibretista, ja que l’obra de teatre li oferia part de la tasca acabada. Seria molt compromés reviure en 1935 el gran èxit recollit pel dramaturg en 1913 amb aquest drama rural, no costumista, de caire realista i social, verista, molt del gust del Penella d’El Gato Montés.

A diferència de l’esmentada òpera, el drama líric La Malquerida naix amb les formes de la sarsuela gran, abundant en recitats que conserven la qualitat de l’original, la profunditat del trio protagonista -turbulent i obscurament sexual- i enriquida amb la lleugeresa puntual d’alguns personatges i els seus números, a més de la presència del cor.

La tasca de Penella, amb la benedicció pel mateix Benavente durant el seu procés creatiu, va ser coronada per un èxit amb fort ressò en l’estrena que es repetiria a Mèxic, on aquest drama coneixeria la seua versió cinematogràfica i, recentment, la seua telenovel·la.

Acte I

Celebració del compromís entre Acacia i Faustino. Les dones del poble comenten que Norberto, antic nuvi i cosí d’Acacia, li havia sigut infidel, i això va provocar el final de la seua relació. També murmuren sobre la gelosia que sent Acacia cap a Esteban, el seu padrastre. A la finca El Soto, Acacia mostra a la seua amiga Milagros les joies que li ha regalat Esteban, mentre que aquest ix a acompanyar Faustino i son pare, Eusebio. Tornen amb la notícia que Faustino ha sigut assassinat pel camí. Les sospites recauen sobre Norberto, a causa de la gelosia.

Acte II

El poble està dividit entre els que culpen Norberto i els que creuen que és innocent. El Rubio, un mosso que treballa per a Esteban, parla massa sobre l’assassinat. Norberto visita la seua tia Raimunda i mare d’Acacia. Li confessa que va deixar de veure’s amb la seua filla perquè algú el va amenaçar. També li parla sobre la copla de la Malquerida que canten al poble, que al·ludeix a la seua filla i al seu marit (“El que quiera a la del Soto, tiene pena de vida. Por quererla quien la quiere le dicen la Malquerida”). Raimunda crida Esteban i l’acusa de desitjar la seua filla i de l’assassinat de Faustino.

Acte III

Norberto ha resultat ferit a casa de Raimunda. Acacia vol que tot se sàpia, però Juliana, la criada, l’adverteix que l’odi que ella sent per Esteban pot interpretar-se com a amor. Esteban tracta de fugir, però el Rubio el convenç que torne a casa. Raimunda culpa el Rubio de l’assassinat i acusa Esteban d’estar sotmés al seu propi criat. Esteban li confessa la seua bogeria per Acacia i Raimunda proposa enviar Acacia lluny del poble. Acacia s’enfronta a ells després d’escoltar la conversa i finalment revela que ella també està enamorada d’Esteban. Raimunda s’enfureix i impedeix l’eixida d’Esteban, que la fereix amb l’escopeta.

Santiago Serrate
Direcció musical
Nascut el 1975, va cursar els estudis musicals entre Barcelona i Madrid i els va continuar en la Càtedra de Contrabaix de l’Escola Reina Sofía amb Ludwig Streicher. Va estudiar direcció d’orquestra amb Antoni Ros Marbà i ha rebut classes magistrals d’Arturo Tamayo, Salvador Mas, George Hurst i Otto-Werner Mueller. Ha dirigit les principals orquestres espanyoles, i també a Itàlia, Portugal, Grècia, la Xina i Mèxic. En el seu ampli repertori operístic figuren més de seixanta títols; amb molts, ha aconseguit èxit de crítica i de públic en el Liceu (L’Ape Musicale), l’Auditori de Galícia (La voix humaine), el Teatre de la Zarzuela (La Calesera), Mallorca (Turandot), el Teatre de la Maestranza (Lo Speziale, The Telephone, Der Schauspieldirektor, Cavalleria rusticana, Šárka de Janáček, La fille du régiment) o el Festival d’El Escorial (Tenorio, de Tomás Marco).


Emilio López
Direcció d’escena
Natural de València, va cursar estudis musicals de flauta travessera i de cant en els conservatoris Joaquín Rodrigo i José Iturbi de València, respectivament. El 2006 va començar a treballar com a regidor en el Palau de les Arts juntament amb directors d’escena reconeguts, com Pier’Alli, Jonathan Miller, Emilio Sagi, La Fura dels Baus, Francisco Negrín, Werner Herzog, Mariusz Treliński, Giancarlo del Monaco, Damiano Michieletto, Carlos Saura, entre d’altres. El 2017, com a director d’escena, va estrenar La Malquerida als Teatros del Canal de Madrid, projecte al qual seguiren Piramo e Tisbe i Madama Butterfly en Les Arts, producció que dirigirà l’estiu de 2019 en el Festival de San Lorenzo del Escorial i la Quinzena Musical de Sant Sebastià, amb Ainhoa Arteta. El 2018 va col·laborar amb Albert Boadella en l’estrena mundial de l’òpera El pintor en els Teatros del Canal de Madrid.


Sandra Ferrández
Raimunda
Va nàixer a Crevillent (Alacant). Va estudiar amb Ana Luisa Chova i va finalitzar la formació en el Conservatori de València amb Premi Extraordinari de Fi de Carrera. El seu debut operístic va ser com a Giulietta en Les contes d´Hoffmann. Ha cantat en els teatres Liceu de Barcelona, Maestranza de Sevilla, Campoamor d’Oviedo, Comunale de Treviso, Real i Zarzuela de Madrid i Palau de les Arts. Destaquen les actuacions en Carmen, Una voce in off, L’enfant et les sortilèges, Le Roi d’Ys (Margared), La vera costanza (Rosina) i Maror de Manuel Palau (Les Arts). Ha treballat sota la batuta de mestres com Lorin Maazel, Jesús López Cobos, Juanjo Mena o Guillermo García Calvo, entre d’altres. Projectes recents inclouen El sueño de una noche de verano en La Zarzuela, Carmen a Lisboa, Andrea Chénier en el Liceu, Götterdämmerung a Oviedo i Die Walküre en el Teatro Real.


César Méndez
Esteban
Després dels primers estudis a San Juan de Puerto Rico, el jove baríton de nacionalitat estatunidenca César Méndez va concloure la formació en el College-Conservatory of Music de Cincinnati. Posteriorment va intervindre en diversos programes per a joves artistes, fins que va passar a formar part, en l’actualitat, del Centre Plácido Domingo, que li ha permés participar en les produccions d’Il mondo della luna i Tosca. Entre els rols que ha portat a l’escena amb diverses companyies cal destacar Valentin de Faust, Papageno de Die Zauberflöte o Sharpless de Madama Butterfly.


Vicent Romero
Norberto
Als nou anys va iniciar la seua trajectòria musical en l’Escolania de la Mare de Déu dels Desemparats. Posteriorment va obtindre el títol superior de violí en el Conservatori Joaquín Rodrigo de València. També ha cursat els màsters de professor de Secundària i el d’Ensenyaments Artístics d’Interpretació Operística, amb Ofelia Sala. A més, ha perfeccionat la tècnica amb Mariella Devia, Jaume Aragall, Carlos Chausson, entre d’altres. De les seues actuacions més rellevants destaquen títols com Rigoletto (Duca) i Mazeppa (Iskra) en el Teatre Campoamor d’Oviedo, Requiem de Mozart dirigit per Fabio Luisi, Messa di Gloria de Puccini amb Yaron Traub, a més d’Il mondo della luna (Ecclitico) i Bastià i Bastiana en el Palau de les Arts. Des de 2017 forma part del Centre Plácido Domingo.


María Caballero
Acacia
La soprano mexicana María Caballero es va llicenciar en Cant a l’Escola Superior de Música i Dansa de Monterrey (Mèxic) el 2015; després, va participar en l’Estudi de l’Òpera de Belles Arts durant dos anys. També va estudiar repertori amb Renata Scotto, Anna Vandi i Cesare Scarton en l’Acadèmia de Santa Cecilia de Roma. Ha interpretat rols com a Sandmännchen (Hänsel und Gretel), Musetta (La Bohème), Adina (L’elisir d’amore), Lauretta (Gianni Schicchi), Ninetta (La finta semplice), Zerlina (Don Giovanni), Susanna (Le nozze di Figaro) i Liù (Turandot). Forma part del Centre Plácido Domingo.


Andrea Orjuela
Benita
Es va formar com a cantant en el Conservatori de la Universitat Nacional de Colòmbia, el seu país natal, i va aconseguir el primer lloc en el Premi de Cant Ciutat de Bogotà de l’Orquestra Filharmònica de Bogotà el 2017. Aquest mateix any va guanyar una beca per a cursar un màster en Interpretació Musical en el Conservatori del Liceu de Barcelona. Ha rebut classes de Dalton Baldwin, Mariella Devia i Teresa Berganza, entre d’altres. Participa en obres de repertori simfonicocoral, com Aleksandr Nevski de Prokófiev, Simfonia 2 de Mahler, Simfonia 9 de Beethoven (amb la Wiener Akademie dirigida per Martin Haselböck), Te Deum de Bruckner, Missa de la Coronació de Mozart, i també en òperes com The Medium, de Menotti, A Midsummer Night’s Dream, de Britten o Il trovatore. Forma part del Centre Plácido Domingo.


José Enrique Requena
Rufino
Nascut a València, el 1981 va ingressar en l’Escolania de la Mare de Déu dels Desemparats, on va desenvolupar els estudis de piano, violí i cant. Posteriorment va prosseguir l’especialització en cant i cursà estudis superiors d’art dramàtic en el Conservatori Joaquín Rodrigo. Des de 1995 forma part del Cor de la Generalitat Valenciana. Ha participat en concerts i recitals en diferents teatres espanyols i europeus i s’ha especialitzat en papers i personatges tant de sarsuela com d’òpera. En el Palau de les Arts, des de la inauguració d’aquest, ha cantat diversos rols tant en òpera i sarsuela com en concert.


Nacho Fresneda
El Rubio
L’actor valencià Nacho Fresneda desenvolupa la seua carrera abastant paral·lelament teatre, cinema i televisió. Ha triomfat com a coprotagonista de la sèrie de TVE El Ministerio del tiempo i ha exercit papers en altres sèries d’èxit, com, per exemple, Isabel, Familia, La reina del sur, Ángel o demonio, Ambiciones, Hispania, Hospital Central i Amar en tiempos revueltos. En teatre, ha participat en títols com El huerto de Guindos, Macbeth (Calixto Bieito), Don Juan Tenorio, El burgués gentilhombre o Bodas de sangre. En l’actualitat, acaba de finalitzar el rodatge del llargmetratge El silencio del pantano, òpera prima de Marc Vigil. En el Palau de les Arts ha interpretat Lélio, de Berlioz, sota la batuta de Roberto Abbado i col·labora impartint tallers d’interpretació als alumnes del Centre Plácido Domingo.


Victoria Salvador
Juliana
Llicenciada en l’ESAD de València i diplomada per la Scuola di Teatro diretta da Giorgio Strehler del Piccolo Teatro di Milano. Com a actriu, ha treballat en companyies teatrals valencianes (Moma, La Pavana, Bramant, La Dependent, Perros Daneses, La Teta Calva), així com en el teatre públic i en l’audiovisual valencians. També a Madrid (Teatro Español, CDN). Ha dirigit alguns muntatges teatrals i lectures dramatitzades, però sobretot té experiència com a ajudant de direcció. Com a docent teatral, ha col·laborat en diferents escoles de València, inclosa l’oficial.


Mariachi Sol del Mediterráneo
Mariachi Sol del Mediterráneo és un grup de música mexicana amb seu a València, integrat per músics professionals amb formació acadèmica. Els components són de nacionalitats llatinoamericanes, principalment, i compten amb una llarga trajectòria en música ranxera. Han actuat en festivals a França, Portugal i Romania.

© Mikel Ponce / © Miguel Lorenzo