I masnadieri

Carlo
Stefano Secco
Dominick Chenes (15)

Amalia
Roberta Mantegna

Francesco
Artur Ruciński

Massimiliano
Michele Pertusi

Moser
Gabriele Sagona

Arminio
Bum Joo Lee

Rolla
Mark Serdiuk

I masnadieri, la solitud del bandit.

Giuseppe Verdi iniciava el 1847, data d’estrena d’I masnadieri, la seua col·laboració fructífera amb un dels pensadors més importants del Segle de les Llums: Friedrich von Schiller. Aquesta seria una relació intel·lectual en diferit -ja que la seua existència no els va donar l’oportunitat de conviure en el temps- completada posteriorment amb dues reconegudes obres mestres del compositor: Luisa Miller i Don Carlo.

Òpera basada en Die Räuber, la primera obra teatral del seu autor, aquests Bandits verdians se situen a cavall entre la Sturm und Drang -tempesta i empenta- i el Romanticisme primigeni, dels quals pren i desenrotlla un sentit marcat de la malenconia, un ímpetu rítmic i vigorós, l’idealisme del jove filòsof i l’ànsia de llibertat del Verdi del Risorgimento, sentiments sobre els quals domina una inevitable i musical solitud. La solitud del bandit.

Acte I

Alemanya. Principi del segle XVIII. En una taverna als afores de Saxònia, Carlo espera carta de resposta de son pare, Massimiliano, comte de Moor, a qui ha demanat perdó des del desterrament a què el va confinar per la seua conducta inadequada durant la seua etapa d’estudiant. Ara malviu al costat d’un grup de bandolers, del qual desitja desprendre’s com més prompte millor. El seu germà Francesco, disposat a apoderar-se del control del castell, contesta la missiva en nom de son pare sense que aquest ho sàpia, amb la negació del perdó a Carlo i l’amenaça d’empresonar-lo si torna. Furiós, Carlo accepta amb jurament ser el líder dels bandolers. Mentrestant, al castell, Francesco obliga Arminio, camarlenc del comte, a fer-se passar per un amic de Carlo perquè comunique a l’ancià Massimiliano la falsa notícia que el seu fill exiliat va morir en combat i demanà com a última voluntat que la seua promesa Amalia, que vetla per la delicada salut del comte al castell, es case amb Francesco. Abatut pels esdeveniments, Massimiliano cau mort davant de l’horror d’Amalia i la satisfacció de Francesco.

Acte II

Amalia resa davant de la tomba de Massimiliano, quan Arminio li revela que tant Carlo com son pare continuen vius. Hi arriba Francesco, estranyat que Amalia no estiga en la celebració de la seua presa de possessió del castell, i li declara el seu amor. En ser rebutjat per ella, l’amenaça amb violència, però Amalia reacciona, aconsegueix escapar i es refugia al bosc.

Per la seua banda, Carlo, que lidera el pla per a salvar de la forca Rolla, un dels bandolers, incendia amb aquests la ciutat i aconsegueix alliberar el presoner. Poc després els bandolers adverteixen que el seu campament ha sigut rodejat i, per tant, es disposen a combatre.

Acte III

Amalia i Carlo es troben de sobte al bosc i es posen al dia dels esdeveniments viscuts, encara que ell amaga el seu vincle amb els bandolers. Fins i tot pensa a suïcidar-se, avergonyit de la seua situació, quan medita a soles. La presència d’un estrany (Arminio), que ix d’una torre en ruïnes pròxima, interromp la seua quietud. Carlo accedeix al lloc i allí troba pres son pare. Massimiliano, en un estat de salut preocupant, narra que el seu fill Francesco el va tancar allí quan va descobrir que la seua mort en veritat havia sigut un desmai. Enfurismat, Carlo jura venjança amb l’ajuda dels bandolers.

Acte IV

Francesco, atemorit pels malsons que pateix cada nit, ordena cridar el sacerdot Moser, que intenta convéncer-lo, sense èxit, que es penedisca de les seues males accions. Un grup de genets comença a atacar el castell. Mentrestant, al bosc, Massimiliano perdona Carlo i expressa el seu temor pel destí de l’altre fill, a pesar del mal que li ha causat. En aquest moment tornen els bandolers, que comuniquen a Carlo que Francesco se’ls ha escapat quan el portaven pres al campament, encara que a canvi presenten com a botí Amalia. Ella reconeix Massimiliano tan bon punt el veu, i això evidencia davant dels presents el parentiu que uneix Carlo, Amalia i Massimiliano. Desesperat, Carlo confessa la seua pertinença als bandolers. Amalia li jura igualment fidelitat i li diu que estarà sempre al costat d’ell, però els bandolers recorden a Carlo el jurament que va fer, al mateix temps que Amalia manifesta que abans prefereix morir que viure entre proscrits. Davant de la insistència dels bandolers i pres de la desesperació, Carlo apunyala Amalia i s’entrega a les autoritats.

Roberto Abbado
Director musical

Roberto Abbado és un dels directors més apreciats per les orquestres i companyies d’òpera. Guanyador del Premi Abbiati de l’Associació Italiana de Crítics Musicals, és Director Musical del Palau de les Arts Reina Sofía i del Festival Verdi de Parma. Va estudiar direcció d’orquestra amb Franco Ferrara al teatre La Fenice de Venècia i a l’Accademia di Santa Cecilia de Roma. Va ser director musical de la Münchner Rundfunkorchester entre 1991 i 1998.

Ha dirigit les orquestres del Concertgebouw d’Amsterdam, Nacional de França, París, Staatskapelle de Dresden, Gewandhaus de Leipzig, NDR d’Hamburg, Santa Cecilia de Roma, Maggio Musicale Fiorentino, Comunale de Bolonya, MDR de Leipzig, Philadelphia, Chicago, San Francisco, Dallas, les simfòniques de Viena, Boston i la RAI, així com les filharmòniques d’Israel, la Scala i Los Ángeles, entre moltes altres.

Pel que fa a estrenes i noves produccions d’òpera al llarg de la seua carrera, cal destacar Fedora i Ernani al Metropolitan; I vespri siciliani a l’Òpera de Viena; La Gioconda, Lucia di Lammermoor, La donna del lago i Teneke, de Fabio Vacchi, a la Scala; L’amor de les tres taronges, Aida i La traviata a la Bayerische Staatsoper; Le comte Ory, Attila, I lombardi, Phaedra, de Henze, i Anna Bolena al Maggio Musicale Fiorentino; Don Giovanni a la Deutsche Oper de Berlín; Simon Boccanegra i La clemenza di Tito al teatre Regio de Torí; La donna del lago a l’Òpera de París (Garnier); Ermione, Zelmira i Mosè in Egitto al Festival de Pesaro. Durant les darreres temporades ha dirigit A Midsummer Night’s Dream, I vespri siciliani, Tancredi i La damnation de Faust a València; Benvenuto Cellini, Andrea Chénier i I masnadieri a Roma; Le trouvère en Parma; Norma a Madrid; Lucia di Lammermoor al Théâtre des Champs Elysées; Rigoletto i Lucia di Lammermoor al Metropolitan.

Entre les seues gravacions de més èxit destaquen I Capuleti e i Montecchi, Tancredi, Don Pasquale, Turandot, Verismo Arias, L’Amour i Arias for Rubini (amb Juan Diego Flórez); Bel Canto i Revive, ambdues amb Elīna Garanča, a més dels DVD de Fedora, Ermione, Zelmira i Mosè in Egitto.

Gabriele Lavia
Director d’escena

Gabriele Lavia es va graduar l’any 1963 a l’Acadèmia Nacional d’Art Dramàtic de Roma. Algunes de les seues produccions més rellevants inclouen títols verdians com Giovanna d’Arco (2008) al Teatro Regio de Parma, Luisa Miller al San Carlo de Nàpols (2001), I lombardi alla prima crociata (1983) a la Scala, I masnadieri (2012) al San Carlo de Nàpols amb el mestre Nicola Luisotti i Attila per a la Scala i l’Òpera de San Francisco. També ha dirigit Cavalleria rusticana (1993) a l’Arena de Verona, I pagliacci (1988), Maria Stuarda (1986), I pellegrini alla Mecca, de Gluck, i Salome amb Nicola Luisotti en la inauguració de la temporada del Teatro Comunale de Bolonya, entre molts altres.

Stefano Secco
Tenor
CARLO

Stefano Secco és un dels tenors verdians més reconeguts del panorama operístic. Ha assumit els papers principals de La traviata, I masnadieri, Nabucco, I due Foscari, Giovanna d’Arco, Rigoletto, Don Carlo, Simon Boccanegra, Macbeth, Il trovatore, Un ballo in maschera, Luisa Miller i Stiffelio, als teatres més importants, entre els quals la Scala, La Fenice, Covent Garden, Liceu, Arena de Verona, Real de Madrid, Palerm, Torí o Gènova, i les òperes de París, Roma, Viena, Los Ángeles, Chicago, Hamburg, Frankfurt, Leipzig i Munic. El seu ampli repertori inclou a més de títols belcantistes, Puccini (Tosca, La bohème, Madama Butterfly) i òpera francesa (Carmen, Faust, Les contes d’Hoffmann, Manon, Werther, Roméo et Juliette). Ha enregistrat en DVD Petite messe solennelle dirigida per Riccardo Chailly, així com Macbeth, Roméo et Juliette i Tosca.

Dominick Chenes
Tenor
CARLO

El jove tenor Dominick Chenes ha encarnat recentment Pinkerton de Madama Butterfly a Seattle, Rodolfo de La bohème a Colorado i Hong Kong, Turiddu de Cavalleria rusticana a Nova Orleans, a més de cobrir el paper titular de Faust en l’Òpera de Chicago. També ha cantat Carmen a les òperes de Palm Beach i Utah, La traviata al Festival Opera på Skäret de Suècia, Un ballo in maschera i Madama Butterfly a l’Austin Lyric Opera, Les Troyens (Iopas) a Ginebra dirigit per Charles Dutoit, Tosca a l’Òpera de Minnesota i La bohème a la Welsh National Opera. Els seus projectes inclouen Madama Butterfly a les òperes de Chicago i Lieja i a Hong Kong, Tosca amb la Reading Symphony i La reine de Saba, de Gounod, en versió concert.

Roberta Mantegna
Soprano
AMALIA

Natural de Palerm, Roberta Mantegna va perfeccionar cant amb Dimitra Theodossiou i Renata Scotto a l’Accademia di Santa Cecilia a Roma. El 2016 va obtindre el primer premi al concurs Vincenzo Bellini de Marsella. Des de llavors, ha interpretat títols com Medea in Corinto de Mayr, sota la direcció de Fabio Luisi, Norma a Treviso, I masnadieri i Maria Stuarda a l’Òpera de Roma, Carmen (Micaëla) en les Termes de Caracalla o Le nozze di Figaro (Contessa) a Dubai, en una gira del Teatro San Carlo de Nàpols. Entre els seus plans futurs destaquen els següents: I masnadieri a Montecarlo; Il corsaro (Gulnara) a Piacenza, Mòdena i Frankfurt; Il pirata a la Scala; Le trouvère al Festival Verdi de Parma; La bohème (Mimì) a Palerm; Aida a La Fenice i Don Carlo al Teatro Real de Madrid.

Artur Ruciński
Baríton
FRANCESCO

El baríton polonés Artur Ruciński va debutar l’any 2002 a l’Òpera de Varsòvia amb Ievgueni Oneguin. Poc després va ser invitat per Valery Gergiev a La dama de picas. El gir decisiu a la seua carrera es va produir el 2010, quan va interpretar Oneguin a la Staatsoper de Berlín dirigit per Daniel Barenboim. Des de llavors, canta als principals teatres i festivals: Òpera de París (La bohème, Gianni Schicchi, Don Giovanni, Lucia di Lammermoor), Covent Garden (La traviata, Ievgueni Oneguin, Lucia di Lammermoor), Teatro alla Scala (Paolo Albiani en Simon Boccanegra), Festival de Salzburg (Il trovatore), Metropolitan (Madama Butterfly), Arena de Verona (Il trovatore, La traviata), Òpera de Roma (I masnadieri), Bayerische Staatsoper de Munic (Ievgueni Oneguin). Al Palau de les Arts ha cantat en Ievgueni Oneguin, Manon i Don Pasquale.

Michele Pertusi
Baix
MASSIMILIANO

És aclamat com un dels grans cantants de l’actualitat. Ha sigut guardonat amb prestigiosos premis, entre els quals, l’Abbiati, Grammy a la millor gravació d’òpera per Falstaff (Simfònica de Londres dirigida per Colin Davis), Gramophone per Il turco in Italia (dirigida per Riccardo Chailly) i el Rossini d’oro al Festival de Pesaro. Ha col·laborat amb batutes de la talla de Daniel Barenboim, Zubin Mehta, Carlo Maria Giulini, Antonio Pappano i Riccardo Muti, en teatres com la Scala, Metropolitan, l’Òpera de París o el Covent Garden. Durant els darrers anys, Michele Pertusi ha esdevingut un intèrpret excepcional de papers verdians, com ara Felipe II en Don Carlo, Attila o Fiesco en Simon Boccanegra.

Bum Joo Lee
Tenor
ARMINIO

Màster en Estudis Musicals (especialitat d’òpera) amb el professor Wolfgang Millgramm en la Universidad de les Arts de Folkwang (Alemanya), el tenor Bum Joo Lee va obrtindre el segon premi en el Concurs Internacional de Cant Giuseppe Verdi de Busseto el 2015. També ha sigut finalista en el Concurs Renata Tebaldi. L’any 2016 va debutar en òpera amb el paper titular de Tannhäuser a Seül. El 2017 ha encarnat Radamés d’Aida a Seül. Entre els seus pròxims projectes destaca Aida en 2019 al Festival Verdi de Busseto.

Gabriele Sagona
Baix
MOSER

Va començar la seua carrera professional després de debutar el 2009 com Colline en La bohème. Interpreta un repertori variat que va des de Mozart i el bel canto fins a Verdi i Puccini, que ha desenvolupat majoritàriament als principals teatres italians. Algunes actuacions destacades inclouen títols com Carmen (Zuñiga) a la Scala; Falstaff al San Carlo de Nàpols amb direcció d’escena de Luca Ronconi, i sota la batuta de Zubin Mehta a la Scala i l’Òpera d’Astanà; La fanciulla del West dirigida escènicament per Robert Carsen i musicalment per Riccardo Chailly a la Scala, el qual també l’ha dirigit en Madama Butterfly i Andrea Chénier (Roucher) al coliseu milanés. Ha enregistrat Die Entführung aus dem Serail, Amore ingegnoso, de Mayr, i Maria de Rudenz, de Donizetti.

Mark Serdiuk
Tenor
ROLLA

Nascut a Ucraïna, Mark Serdiuk es va formar a la Hochschule der Künste de Berna. Ha rebut classes magistrals de Vesselina Kasarova, Richard Resch i Christian Manzoni. Ha interpretat els papers de Lenski a Ievgueni Oneguin a la Universitat Nacional de les Artes de Khàrkiv; Alfredo de La traviata a l’Acadèmia de l’Òpera de Dnièper; Tamino en Die Zauberflöte i Paolino en Il matrimonio segreto a la Hochschule der Künste de Berna; Ramiro en La Cenerentola amb l’Argovia Philharmonic. En la seua faceta de solista de concert ha participat al Requiem de Verdi en La Valeta (Malta) i l’Stabat Mater de Rossini a Kempten (Alemanya). Forma part del Centre de Perfeccionament Plácido Domingo.