Peter Grimes

Benjamin Britten

1, 4, 7, 10 i 13 febrer 2018
Sala Principal
 

 

 

 

Bromosa com la boira que envaeix des de la mar les costes britàniques, però de bellesa aclaparadora. Així és aquesta història d’opressió i repressió, de lluita entre un individu i les masses, en què el marginat serà malvat a força de patir en el si d’una societat despietada.

Direcció musical
Christopher Franklin

Direcció d’escena
Willy Decker

Escenografia i vestuari
John Macfarlane

Il·luminació
Max Keller

Coreografia
Athol Farmer

Producció
Teatre de la Monnaie

Cor de la Generalitat
Francesc Perales, director

Orquestra de la Comunitat Valenciana

Peter Grimes
Gregory Kunde

Ellen Orford
Leah Partridge

Balstrode
Robert Bork

Auntie
Dalia Schaechter

Sedley
Rosalind Plowright

Swallow
Ashley Holland

Ned Keene
Charles Rice

Bob Boles
Richard Cox

Hobson
Lukas Jakobski

Pròleg

L’acció es desenvolupa en una localitat pesquera de la costa oriental d’Anglaterra. En presència de tot el poble, el jutge d’instrucció interroga el pescador Peter Grimes sobre la mort del seu grumet, que ha sigut el segon que ha mort a les seues ordres. Els vilatans desconfien de l’intractable pescador, que compta només amb el suport de la mestra Ellen Orford –la qual està enamorada d’ell–, però el tribunal no troba proves de delicte en la conducta de Grimes, encara que sí que li prohibeix tindre un nou grumet.

Acte I

Com que necessita ajuda per a dur a terme la seua feina, Grimes decideix llogar un nou grumet, per mediació d’Ellen i en contra dels consells del seu amic, el capità Balstrod, i tria John, un xic de la casa de caritat. L’arreplegarà a la vesprada al pub, on els veïns desaproven obertament la seua aparició amb un silenci acusador. Ellen i Balstrode intercedeixen pel pescador, però ell ignora l’actitud de tothom així com la  la fúria de la naturalesa –que desencadena una terrible tempesta sobre el poble– i se’n va amb John.

Acte II

Han passat diverses setmanes, i els rumors que Grimes està maltractant el nou grumet van creixent al poble. Ellen parla amb John i es preocupa en veure el grumet amb la roba estripada i amb una ferida al coll, per la qual cosa discuteix amb Grimes sobre la conducta que té amb el xic. El pescador la tracta amb duresa i l’acaba colpejant, i finalment, se’n va precipitadament. Però l’escena l’han vist diversos veïns, els quals encenen la ira del poble i tots van a buscar Grimes per a castigar-lo, mentre deixen Ellen lamentant-se.

A la cabanya de Grimes, el pescador insta John a eixir immediatament de pesca, ja que anhela una gran captura i somnia un futur al costat d’Ellen. D’aquestes cavil·lacions el trau el soroll de la gent del poble que s’aproxima buscant-lo. Desconfiat i temorós, decideix fugir amb el grumet, que cau accidentalment per un penya-segat. En arribar els vilatans a la cabanya de Grimes, la troben buida.

Acte III

Durant un ball, les sospites sobre Grimes tornen a augmentar per la prolongada absència del pescador i el seu grumet. Quan Ellen confirma a Balstrode que un jersei que el capità ha trobat a la platja és el que ella havia teixit per al xic, els veïns decideixen anar a detindre Grimes.

Grimes, tot sol, cau en la bogeria, mentre les veus amenaçadores dels vilatans s’aproximen. Ellen i Balstrode troben el pescador, i el vell capità, davant la desesperació d’Ellen, el convenç perquè endinse la seua barca en la mar i després s’hi enfonse amb aquesta. A l’alba, el poble reprén l’activitat. Arriba la notícia que un vaixell s’enfonsa en alta mar, però no poden albirar res, de manera que la ignoren i la qualifiquen de rumor infundat.