Concert Nou d’octubre

Director musical
Jordi Bernàcer

Orquestra de la Comunitat Valenciana

El concert del Nou d’octubre dedica la primera part a dos compositors valencians que s’escoltaran per primera vegada en l’Auditori del Palau de les Arts. La primera peça, Marxa del rei barbut, és una de les més representatives de l’obra de Matilde Salvador i Segarra (1918-2007), figura clau en la música valenciana de la segona meitat del segle XX i de la qual es celebra el centenari del seu naixement l’any que ve. Dins de la prolífica producció vocal d’aquesta musicòloga, compositora i pintora castellonenca, sobreïx l’òpera còmica La filla del rei barbut, que Salvador va compondre per a les festes de la Magdalena de Castelló de 1943. D’aquesta òpera s’extrau la Marxa del rei barbut, de la qual existeix també una versió per a piano i una altra per a banda, la qual ha rebut important difusió per part de les bandes de la nostra Comunitat. En la peça, Salvador es basa temàticament en l’himne regional de la Comunitat Valenciana escrit per Serrano.

La programació d’Alap et gat s’inscriu en la sèrie de concerts homenatge al músic valencià José Evangelista (1943) de la Societat de Música Contemporània de Quebec (SMCQ). Segons explica el propi compositor, el qual desenvolupa la seua activitat professional al Canadà, Alap et Gat són conceptes formals de la música clàssica instrumental del nord de l’Índia. Alap és una introducció lenta i no pinçada que presenta progressivament les notes del raga. Raga és un concepte melòdic complex que comprén, entre altres, la noció de mode (de 5 a 7 notes) i de patró melòdic. Gat és la secció rítmica que presenta una melodia, sempre dins del mateix raga. Aquesta melodia es reprén de múltiples maneres, però sempre recolzada en una acceleració constant. He concebut la meua obra -continua Evangelista- a partir d’aquestes idees. El que correspondria al raga és ací una melodia de més de 80 notes sobre la qual s’articula exclusivament el discurs melòdic i harmònic. La primera part, Alap, explora lentament les notes de la melodia, del greu a l’agut. La segona, Gat, és una música pinçada organitzada al voltant d’un llarg accelerando. La peça conclou amb una coda que retorna l’atmosfera de l’inici.

La segona part del concert s’obri amb la Pavana per a una infanta difunta, de Maurice Ravel, obra composta en 1899 originalment per a piano. La peça, d’uns sis minuts de duració es construeix sobre la cèl·lula rítmica de la pavana, dansa icònica de la Cort espanyola dels Àustria durant els segles XVI i XVII. El títol i la inspiració d’aquesta obra responen a la sensibilitat tardoromàntica de temàtica espanyola imperant en el seu moment, en la qual també s’emmarca el conegut Bolero. Orquestrada posteriorment pel mateix Ravel, la melodia senzilla i arcaïtzant és confiada per l’autor a les trompes simples, hui en desús.

Tanca el concert la suite de L’ocell de foc, d’Igor Stravinski, el primer dels tres ballets composts l’any 1919 expressament per als Ballets Russos de Diàguilev. L’obra narra, amb el peculiar i característic llenguatge del compositor, entre neoclassicista i avantguardista, la llegenda russa del Ocell de foc que porta la desgràcia i la ventura a qui el captura. Una història molt del gust de la literatura impresionista.