L’elisir d’amore

Gaetano Donizetti

1, 4, 7, 9, 12 / X / 2016 (Pretemporada)
Sala Principal

Direcció musical
Keri-Lynn Wilson

Direcció d’escena
Damiano Michieletto

Cor de la Generalitat Valenciana
Francesc Perales, director

Orquestra de la Comunitat Valenciana

Coproducció
Palau de les Arts, Teatro Real

Adina
Ilona Mataradze (1, 7, 12)
Karen Gardeazabal (4, 9)

Nemorino
William Davenport

Dulcamara
Paolo Bordogna

Belcore
Mattia Olivieri

Giannetta
Caterina Di Tonno

Acte I
Nemorino estima profundament la bella Adina, tot i que encara no s’ha atrevit a confessar-li-ho. El jove observa amb tendresa la xica, que llig en veu alta davant dels seus amics el relat de la reina Isolda, “la qual es va enamorar perdudament de Tristany després d’ingerir un filtre subministrat per este”. Nemorino, fascinat per la història, pensa que ell podria aconseguir el mateix efecte amb Adina si aconseguira eixe “elixir de tan perfecta i extraordinària qualitat”.

L’arribada del sergent Belcore interromp l’escena. El militar, que es vanagloria de manera grotesca de la seua professió i de la seua virilitat, proposa matrimoni a Adina. L’astuta jove li contesta que s’ho pensarà. Nemorino, que ha presenciat l’encontre, aprofita, quan es queda a soles amb Adina, per a declarar-li el seu amor. Però esta li dóna carabasses. Encara que en el fons ella està enamorada d’ell, vol fer-se de pregar, per la qual cosa es mostra indiferent i aconsella al xic que conquiste altres xiques perquè se li passe la bogeria de l’enamorament.

L’aparició del xarlatà Dulcamara acapara l’atenció de la multitud. En el seu vehicle porta tot tipus de “productes miraculosos” que afirma vendre a preu de ganga. L’ingenu Nemorino s’hi acosta molt interessat i li pregunta si té l’elixir de la reina Isolda per a enamorar la xica que li agrada. Dulcamara, sorprés, aprofita la ignorància del jove i li ven una beguda com a poció de l’amor, que no produirà efecte –segons li explica– fins que hagen passat 24 hores, temps més que suficient perquè l’entabanador es trobe lluny del lloc.

Molt il·lusionat, Nemorino es pren la beguda a glopets, com li indica Dulcamara. Suggestionat, prompte comença a desinhibir-se. Quan arriba Adina, es mostra molt alegre i distant, perquè està convençut que l’endemà, una vegada transcorregudes les 24 hores, ella l’estimarà. La jove, picada davant de la indiferència del xic, anuncia que es casarà amb el fanfarró de Belcore sis dies més tard. Nemorino solta una carcallada en sentir-ho, la qual cosa enfurix més encara Adina.

La sobtada notícia que Belcore ha de partir a l’alba obliga Adina a avançar la boda: serà eixa mateixa nit. Nemorino es queda perplex en sentir-ho, perquè sap que quan l’elixir faça efecte ja serà tard. Desesperat i donant l’espectacle davant dels presents, suplica a Adina que retarde la boda. Però ella està disposada a fer-lo patir, i no cedix.

Acte II
Se celebra una festa pel compromís de Belcore i Adina. Dulcamara amenitza la vetlada amb una barcarola que canta a duo amb Adina. Nemorino vaga pel lloc, apesarat. El xarlatà li proposa que prenga una altra dosi d’elixir, ja que d’esta manera el producte farà efecte abans, sense necessitat d’esperar l’endemà; però el xic no té ni un cèntim. Belcore li suggerix que s’alliste en l’exèrcit. Nemorino accepta, i així aconseguix a l’instant diners per a comprar més elixir.

Mentrestant, les jóvens del lloc es fan eco que un tio de Nemorino ha mort i li ha deixat tots els seus diners. Apareix el jove amb símptomes d’embriaguesa. Totes les dones es desviuen per coquetejar amb ell ara que saben això de la seua herència. El xic, que ignora el seu “afortunat esdevenidor”, atribuïx a l’elixir este interés inusitat de les xiques.

Adina està estupefacta i trista veient que Nemorino es deixa seduir per totes, i creu que no està enamorat d’ella. Tracta de parlar amb ell, però el jove continua divertint-se amb les xiques, i ix corrent darrere d’elles per a anar al ball. Dulcamara relata a Adina tot el que ha succeït amb “l’elixir de la reina Isolda”. Llavors ella comprén quant ha lluitat Nemorino per conquistar el seu amor.

Nemorino medita a soles. Convençut de l’efecte aconseguit pel filtre de Dulcamara, continuarà fent-se l’indiferent amb Adina fins que ella caiga rendida als seus peus. Quan apareix Adina, esta li revela que ha comprat la seua llibertat a Belcore i ja no haurà d’enrolar-se. Nemorino diu que preferix morir soldat si ella no l’estima. Adina li confirma que està enamorada d’ell. Nemorino s’emociona en sentir les seues paraules.

A Belcore no pareix importar-li massa que el seu rival es quede finalment amb la xica. Dulcamara anuncia que Nemorino ha heretat una gran fortuna, la qual cosa ven com un nou prodigi del seu elixir. L’entabanador es despedix rodejat de la calor popular mentres tots li supliquen que torne prompte.

[/vc_tta_section]

© Tato Baeza / Palau de les Arts Reina Sofía