Idomeneo

Wolfgang Amadeus Mozart

21, 28 abril, 4 maig 2016 · 20.00 h

24 abril, 1 maig 2016 · 18.00 h

 
Sala Principal
Òpera en tres actes · Música de Wolfgang Amadeus Mozart · Llibret de Giambattista Varesco, adaptat d’un text francés d’Antoine Danchet · Estrena: Munic, 29 gener 1781, Residenztheater

Direcció musical
Fabio Biondi
José Ramón Martín (28)

Direcció d’escena i escenografia
Davide Livermore

Vestuari
Mariana Fracasso

Il·luminació
Antonio Castro

Videocreació
D-WOK

Coreografia
Leonardo Santos

Producció
Palau de les Arts Reina Sofía

Ballet de la Generalitat

Cor de la Generalitat Valenciana
Francesc Perales, director

Orquestra de la Comunitat Valenciana

Idomeneo
Gregory Kunde

Elettra
Carmen Romeu

Ilia
Lina Mendes

Idamante
Monica Bacelli

Arbace
Emmanuel Faraldo *

Veu de l’oracle
Alejandro López *

Summe sacerdot
Michael Borth *

* Centre Plácido Domingo

ACTE PRIMER

Acabada la guerra de Troia, Idomeneu, el rei de Creta, torna a la seua illa. El seu fill, el príncep Idamante, estimat per Electra, filla del rei Agamèmnon de Corint, està secretament enamorat d’Ilia, una princesa troiana presonera en la cort de Creta. De fet, el generós príncep cretenc ha alliberat, pel seu secret amor cap a ella, els esclaus troians que hi ha a l’illa de Creta. La xica es debat entre els seus sentiments pel jove Idamante i els seus deures com a membre de l’estirp troiana. Idomeneu, que s’ha vist sorprés per una virulenta tempestat en el seu retorn a la pàtria cretenca, ha promés a Neptú que, si el salva del temporal, sacrificarà en el seu honor la primera persona que trobe en arribar a terra en la seua illa. Per desgràcia, aquesta persona és el seu propi fill, Idamante. Incapaç de complir la seua promesa al déu, Idomeneu defuig la presència del xic, que viu aquesta situació amb la consegüent angoixa. La princesa Electra, torbada per l’amor que endevina entre Idamante i Ilia, assisteix a aquests esdeveniments furiosa i alienada.

ACTE SEGON

Idomeneu confessa el seu fidel conseller Arbaces que està en deute amb Neptú i que ha de sacrificar el seu propi fill a la dita divinitat. Aconsellat per Arbaces, Idomeneu es decideix a demanar a Idamante, el seu estimat fill, que abandone Creta. Amb aquest fi, l’obliga a acompanyar Electra fins a Argos, d’on no ha de tornar mai. Electra no cap en la pell de goig, reconfortada per haver conquistat per fi el jove, mentres que Idomeneu està desconcertat en conéixer els sentiments d’Ilia cap a Idamante. Quan aquest i Electra es disposen a salpar, es deslliga una tremenda tempestat de la qual sorgeix un horrible monstre marí. Idomeneu confessa llavors que és incapaç de complir la paraula donada al déu del mar i s’ofereix a immolar-se ell mateix.

ACTE TERCER

Idamante, després de confessar-se amor mutu amb Ilia, decideix anar a buscar la mort, però lluitant contra el monstre marí. En el temple, i pressionat pel màxim sacerdot, Idomeneu admet que és ell qui ha de sacrificar Idamante, per a gran angoixa del seu poble. Quan la multitud està reunida per a assistir al sacrifici, Arbaces anuncia que Idamante ha aconseguit matar el monstre, però que igualment es prepara per al sacrifici. Ilia ofereix la seua vida a canvi de la del jove, i és llavors quan una veu anuncia als cretencs que renuncia a la seua víctima a canvi que Idomeneu abdique en el seu fill Idamante i que aquest es case amb Ilia. L’alegria general contrasta vivament amb la desesperació furiosa de la princesa Electra.