Aida

Giuseppe Verdi

25 febrer, 2, 9 març 2016 · 20.00 h

28 febrer 2016 · 18.00 h

5 març 2016 · 19.00 h

 
Sala Principal
Òpera en quatre actes · Música de Giuseppe Verdi · Llibret d'Antonio Ghislanzoni, basat en un guió d'Auguste Mariette · Estrena: El Caire, 24 desembre 1871, Teatre de l'Òpera

Direcció musical
Ramón Tebar

Direcció d’escena
David McVicar

Escenografia
Jean-Marc Puissant

Vestuari
Moritz Junge

Il·luminació
Jennifer Tipton

Coreografia
Fin Walker

Coproducció
Palau de les Arts Reina Sofía
Royal Opera House Covent Garden
Den Norske Opera & Ballet, Oslo

Cor de la Generalitat Valenciana
Francesc Perales, director

Orquestra de la Comunitat Valenciana

Aida
María José Siri (25, 28, 2)
Lucrecia García (5, 9)

Radamès
Rafael Dávila

Amneris
Marina Prudenskaia

Amonasro
Gabrieli Viviani
Ionut Pascu (9)

Ramfis
Riccardo Zanellato

Il Re
Alejandro López*

Missatger
Fabián Lara*

Sacerdotessa
Federica Alfano (25, 2, 5)*
Tatiana Irizarry (28, 9 )*

*Centre Plácido Domingo

Acte I

Egipte, en temps dels faraons. L’imperi està en guerra amb Etiòpia. Aida, filla del rei etíop Amonasro, ha sigut capturada i ara és una esclava al servici de la filla del faraó, Amneris. El capità de la guàrdia egípcia, Radamès, i Aida s’estimen, encara que ho mantenen en secret. La princesa Amneris, que també està enamorada d’ell, sospita que entre la seua esclava i Radamès existix una relació. Impulsada pels zels, pregunta a la xica quin és el motiu de la seua tristesa. Aida s’escuda en la seua preocupació pels etíops per a dissimular els seus sentiments amorosos. Però este argument no convenç Amneris. Un missatger anuncia que l’exèrcit etíop ha invadit Egipte. Radamès és triat per la deessa Isis per a combatre l’enemic i partix cap al front. Mentrestant, al temple, s’oficia una cerimònia per a invocar la protecció dels déus.

Acte II

Radamès ha triomfat en la campanya militar. En els afores de Tebes s’inicien els preparatius per a rebre l’heroi. Mentres Amneris es vist per a l’ocasió, apareix Aida visiblement afectada per la derrota dels seus i preocupada per la sort que haja pogut córrer el seu amant. La princesa enganya la seua esclava dient-li que Radamès ha mort en la lluita per veure com reacciona. Aida, horroritzada, confessa el que sent per ell, amb la qual cosa confirma les sospites d’Amneris. Esta li anuncia que Radamès viu i que a partir d’ara són rivals.

Comença la cerimònia. Els egipcis reben eufòrics les seues tropes victorioses i els presoners de guerra. Entre estos últims, Aida advertix la presència de son pare, Amonasro. Radamès intercedix perquè els presoners siguen perdonats. El rei accepta –amb l’oposició rotunda dels sacerdots– i tan sols exigix que Aida i son pare romanguen com a ostatges. A Radamès li concedix la mà de la seua filla Amneris com a premi per la seua victòria.

Acte III

Nit al costat del riu Nil. Amonasro apel·la a valors patriòtics amb el propòsit de pressionar la seua filla perquè l’ajude a descobrir els plans de l’exèrcit egipci, a la qual cosa la xica accedix a pesar que amb això trairà el seu amant. Quan arriba Radamès, Aida aconseguix sostraure-li per on atacaran els egipcis. Amonasro, que romania ocult i atent a la conversació, ja té la informació que volia i fuig amb la seua filla Aida. Amneris, presa dels zels, acusa Radamès de traïció.

Acte IV

Radamès és condemnat a mort, per a disgust d’Amneris. La princesa ha tractat en va de salvar-lo de la crueltat dels sacerdots. Tanmateix la sentència dels “ministres del cel” és ferma: Radamès serà soterrat viu a la tomba del temple. Però no morirà sol. Aida s’ha introduït en la cripta sense ser vista per a morir al seu costat. Mentres les veus dels amants s’apaguen, Amneris implora a Isis pau per a Radamès.