RUSALKA
Antonín Dvořák
Òpera en tres actes
Llibret de Jaroslav Kvapil
basat en el conte de fades Undine de Friedrich de la Motte
Fouqué
i inspirat en el conte La sireneta de Hans Christian Andersen
Quan el destí és líquid i l’amor s’ofega en un
bes
El 1901 Jaroslav Kvapil escriu
un llibret, la riquesa dramàtica del qual és quasi aliena al
dramatisme argumental del relat. En Rusalka, el poder de
suggeriment del text es centra en l’evocació de l’aigua, el bosc,
la carícia del remolí aquàtic com a explicació metafísica del drama
de la nimfa enamorada d’un príncep humà que perd la veu i, al
final, l’ànima en una poètica lluita per estimar
senzillament.
Arriba a Les Arts un títol imprescindible del repertori com és
Rusalka, després de l’esplèndida acollida de
Jenůfa, una altra obra capital de l’òpera txeca. Suposa, a
més, els debuts en València de Christof Loy, figura clau de la
direcció d’escena d’aquests temps, i del jove mestre alemany
Cornelius Meister, director del darrer Anell wagnerià del Festival
de Bayreuth. El regista alemany trasllada el regne aquàtic de
Rusalka a un teatre vell i decadent, amb la protagonista
sota l’aparença d’una ballarina descontenta amb el seu físic que
està desesperada per fugir de la protecció dels seus pares i
descobrir món. En els papers protagonistes, dos joves veus
d’actualitat recent: la soprano russa Olesya Golovneva i el tenor
Adam Smith, junt amb el baix rus Maxim Kuzmin-Karavaev