La Bohème

Giacomo Puccini

2, 7 octubre 2015 · 20.00 h
4, 12 octubre 2015 · 18.00 h
10 octubre 2015 · 19.00 h

 
Sala Principal
Òpera en quatre actes · Música de Giacomo Puccini · Llibret de Giuseppe Giacosa i Luigi Illica, basat en la novel·la d’Henri Murger Scènes de la vie de bohème · Estrena: Torí, 1 febrer 1896, Teatro Regio

Direcció musical
Manuel Coves

Direcció d’escena, escenografia i il·luminació
Davide Livermore

Vestuari
Palau de les Arts Reina Sofía

Videocreació
Paolo Gep Cucco

Producció
Òpera de Philadelphia
(propietat del Palau de les Arts)

Cor de la Generalitat Valenciana
Francesc Perales, director

Orquestra de la Comunitat Valenciana

Mimì
Angel Blue
Irina Levián (12)

Rodolfo
Giordano Lucà

Musetta
Lina Mendes
Federica Di Trapani (12)

Marcello
Germán Olvera

Schaunard
Aldo Heo

Benoit
Michael Borth *

Colline
Felipe Bou

Alcindoro
Pablo Aranday *

Parpignol
Emmanuel Faraldo

Sargento
Bonifaci Carrillo **

Aduanero
Boro Giner **

Vendedor ambulante
Ignacio Giner **

* Centre Plácido Domingo
** Cor de la Generalitat Valenciana

ACTE I. París, segle XIX. És la Nit de Nadal. Quatre amics de vida bohèmia comparteixen una cambra situada al barri de Montmartre. El pintor Marcello i el poeta Rodolfo treballen mentre tracten de combatre el fred. Per la seua banda, el filòsof Colline es lamenta que no ha aconseguit empenyorar uns llibres. No obstant això, el músic Schaunard ha tingut millor fortuna i porta menjar, llenya, beguda i diners. Feliços, es disposen a celebrar un festí, quan toca a la porta el propietari Benoît per a cobrar el lloguer. Els artistes el conviden a vi i se les enginyen per a embolicar-lo fins a aconseguir tirar-lo sense pagar-li el lloguer. A continuació, parteixen cap al café Momus a divertir-se, tret de Rodolfo, que es queda una estona més per finalitzar un article. Toca a la porta una veïna, Mimì, que li demana foc per a encendre el ciri. De seguida sorgeix la passió entre els dos jóvens. Abraçats, van a reunir-se amb els amics de Rodolfo.

ACTE II. Una plaça al Quartier Latin de París davant del café Momus. És de nit i la multitud festeja el Nadal. Presenten Mimì als amics de Rodolfo, que l’acullen amb estima. Arriba Musetta, exnóvia de Marcello, luxosament vestida i acompanyada pel vell ricàs Alcindoro. La xica, disposada a muntar una escena per provocar gelosia a Marcello, fingeix molèsties en un peu ocasionades per un clau en la sabata i obliga Alcindoro que vaja a comprar-li’n unes de noves. Aprofitant l’absència del vell, Marcello i Musetta s’abracen apassionadament. A continuació s’uneixen, junt amb els seus amics, a una desfilada militar.

ACTE III. En la Barrière d’Enfer als afores de París. Freda matinada de febrer. Neva. Mimì acudeix a la fonda on s’hostatgen Marcello, Rodolfo i Musetta. A soles amb Marcello, li conta que la seua relació amb Rodolfo està deteriorada a causa de la gelosia infundada del seu amant. Ell promet ajudar-la. Mimì se’n va i poc després arriba Rodolfo, el qual confessa al seu col·lega Marcello que es planteja deixar Mimì. Ja més assossegat, reconeix que l’afligeix veure la seua estimada malalta i no poder fer res per ella. Mimì, que s’ha ocultat per escoltar la conversació, comença a plorar i a tossir fins que és descoberta per Rodolfo. Els amants es reconcilien i acorden no separar-se fins després de l’hivern. Mentrestant, Musetta, a l’interior de la fonda, ha iniciat una acalorada discussió amb Marcello.

ACTE IV. Transcorregut l’hivern, Marcello i Rodolfo continuen els seus quefers artístics a la cambra, i tracten d’oblidar les amargures de les seues respectives relacions amoroses. Musetta irromp a l’estança amb Mimì, que, greument malalta, desitja veure Rodolfo per última vegada. Els seus amics s’ocupen tendrament d’ella i fan tot el que poden per reconfortar-la. Però el seu estat empitjora i mor. Rodolfo crida desesperadament colpejat pel dolor.