Sinopsi
ACTE I
París, segle XIX. És la Nit de Nadal. Quatre amics de vida bohèmia
comparteixen una estança situada al barri de Montmartre. El pintor
Marcello i el poeta Rodolfo treballen mentres tracten de combatre
el fred. No tenen combustible per a l’estufa i decideixen cremar
una obra de teatre que ha escrit Rodolfo. Apareix el filòsof
Colline, que es lamenta que la Nit de Nadal no li ha sigut
favorable en el seu intent d’empenyorar uns llibres. No obstant
això, el músic Schaunard ha tingut millor fortuna i ha aconseguit
menjar, llenya, beguda i diners. Els quatre amics es disposen a
celebrar un festí.
Arriba Benoît, el propietari, que pretén cobrar el lloguer. Els
artistes l’inviten a vi i aconsegueixen fer-li parlar de la seua
vida privada. Quan Benoît confessa que és infidel a la seua esposa,
els bohemis fingeixen indignació i l’expulsen de l’estança sense
pagar-li la renda. Seguidament, parteixen cap al café Momus a
divertir-se, a excepció de Rodolfo, que es queda una estona més per
a finalitzar un article. Toca a la porta una veïna, Mimì, que ve
buscant foc per a encendre un ciri. Rodolfo queda enamorat de la
bellesa de la jove i li encén el ciri, però un corrent d’aire apaga
la flama just quan Mimì estava a punt d’anar-se’n. A més, li ha
caigut la clau de sa casa. Rodolfo apaga immediatament i amb
dissimulació el ciri, i junts comencen a buscar la clau. El poeta
agafa la mà de Mimì en la foscor i de seguida sorgeix la passió
entre els jóvens. Abraçats, van a reunir-se amb els amics de
Rodolfo.
ACTE II
Una plaça al barri Llatí de París enfront del café Momus. És de nit
i la multitud festeja el Nadal passejant pel carrer. Hi ha taules
fora del café i les botigues estan adornades amb llums. Rodolfo
regala a Mimì un barret que compra en una botiga. A continuació
acudeixen al café i el poeta presenta Mimì als seus amics, que
l’acullen amb afecte i es disposen a sopar.
Apareix Musetta, antiga nóvia de Marcello, que va luxosament
vestida i acompanyada pel vell ric Alcindoro. S’asseuen en una
taula pròxima i la jove tracta de provocar els zels de Marcello, el
qual pareix no fer massa cas als seus enamoriscaments. Musetta
comença a muntar una escena per a atraure l’atenció del seu antic
amant. Fingeix molèsties en un peu ocasionades per un clau en la
sabata i obliga Alcindoro que li’n compre unes de noves. Aprofitant
l’absència del vell, Marcello i Musetta s’abracen apassionadament.
Després, s’uneixen, amb els seus amics, a una desfilada militar que
passa per la plaça, i deixen el compte sense pagar i a càrrec
d’Alcindoro.
ACTE III
La barrera d’Enfer, als afores de París. Freda matinada de febrer.
Neva. Mimì acudeix a la fonda on s’hostatgen Marcello, Rodolfo i
Musetta. A soles amb Marcello, li conta que la seua relació amb
Rodolfo comença a ser molt complicada a causa dels continus i
infundats zels del seu amant. Marcello la consola i li promet que
parlarà de la situació amb el seu amic quan es desperte.
Una vegada que la jove se n’ha anat, apareix Rodolfo. Este confessa
obertament al seu col·lega Marcello que s’està plantejant deixar
Mimì. La xica, que s’ha quedat oculta i molt pròxima a ells, sent
la conversació. Rodolfo reconeix davant de Marcello que els zels el
consumeixen, sí, però el que més dany li causa és veure Mimì
malalta i no poder fer res per curar-la. Mimì comença a plorar i a
tossir des del seu amagatall i és sorpresa per Rodolfo. Els amants
parlen de la seua relació i acorden no separar-se fins després de
l’hivern per a fer la ruptura d’una manera suau. Mentrestant,
Musetta, a l’interior de la fonda, ha iniciat una acalorada
discussió amb Marcello.
ACTE IV
La mateixa estança del principi. Ja ha passat l’hivern. Marcello i
Rodolfo treballen tractant d’oblidar les amargures de les seues
respectives relacions amb Musetta i Mimì. Apareixen Schaunard i
Colline amb un areng i un poc de de pa. No hi ha gran cosa per a
menjar, però els quatre amics s’ho prenen a broma i es diverteixen
simulant un gran sopar, un ball i inclús una baralla. Amb la
irrupció de Musetta en l’estança, cessa l’alegria. Ha vingut amb
Mimì, que greument malalta i a punt de morir desitja veure per
última vegada el seu estimat Rodolfo. Els seus amics s’ocupen
tendrament d’ella i fan tot el que poden per reconfortar-la. La
jove desgraciada recorda els moments feliços viscuts al costat de
Rodolfo i els seus amics, fins que el seu estat empitjora i mor.
Rodolfo crida desesperadament colpit pel dolor.
