Juditha Triumphans

D E S C A R G A S: 
Libreto

Juditha triumphans

Antonio Vivaldi
Oratorio sacro-militar

Federico Maria Sardelli, director musical

Davide Livermore, director de escena

Orquestra de la Comunitat Valenciana

Juditha
Cristina Alunno (21, 23)
Mariam Battistelli (22)

Holofernes
Chiara Osella (21)
Elisa Barbero (22, 23)

Vagaus
Míriam Zubieta (21)
Francesca Tassinari (22)
Federica di Trapani (23) 

Abra
Federica Alfano (21) 
Rebecca Nathanson (22)
Lina Mendes (23)

Ozias
Elisa Barbero (21)
Chiara Osella (22, 23)

21, 22 noviembre 2014 · 20.00 h
23 noviembre 2014 · 19.00 h

Teatre Martín i Soler

Producción:
Palau de les Arts Reina Sofía

A propósito de…
Juditha Triumphans

Conferencia organizada por Amics de l’Òpera i de Les Arts de la Comunitat Valenciana
Conferenciante: Miguel Ángel Andrés Cubel
21, 22 noviembre 2014 · 19.15 h
23 noviembre 2014 · 18.15 h

Vestíbul Teatre Martín i Soler
Acceso libre con entrada para la representación programada ese día. Aforo limitado

Juditha Triumphans Devicta Holofernis barbàrie
Oratori sacre militar.
Breu explicació i sinopsi.

L’argument d’aquest oratori sacre-militar està extret del Llibre de Judit, un dels textos canònics que conformen La Bíblia. En aquest es relata, a manera legòric i alliçonador, el triomf de la República de Venècia (personalitzada en Judit i la seva serventa Abra), al costat de l’Església Catòlica (representada per la ciutat de Betúlia i la seva gran sacerdot Ozias) sobre l’Imperi Turc (representat pel general assiri, Holofernes i el seu comandant eunuc, Bagoas).

Compost a Venècia per Antonio Vivaldi l’any 1716, i estructurat en dues parts, l’oratori Juditha Triumphans veu la llum durant la guerra entre la República de Venècia i l’Imperi Otomà. El llibretista, Giacomo Cassetti, usa la guerra entre hebreus i assiris com a al·legoria del conflicte turc-venecià en un any de decisives derrotes turques.

A la primera part es presenta l’acció durant el setge assiri a la ciutat irreal de Betúlia. La vídua Judit i el seu fidel Obriu van al campament assiri. Rebudes per Bagoas, l’eunuc comandant, aquest informa al general Holofernes que una jueva ve com a missatgera de la pau. Holofernes s’enamora d’ella i el general ordena a Bagoas organitzar un banquet a la seva botiga, al qual assistiran ell i la Judit.

Obre la segona part el gran sacerdot Ozias i introdueix el banquet d’Holofernes, que acaba ebri i adormit sobre la taula. Judit pren l’espasa del assiri i el decapita, posa el cap en un sac i es el lliurament a Abra. Bagoas entra a l’alba a la botiga, descobreix el crim i dóna la veu d’alarma, però Judit i Abra estan lluny amb el seu trofeu, símbol de la derrota assíria. Triomfa Judit, triomfa Venècia.