Café Kafka

Francisco Coll

22 maig 2016 · 18.00 h

25 maig 2016 · 20.00 h

28 maig 2016 · 19.00 h

31 maig 2016 · 18.00 h (funció didàctica)

 
Teatre Martín i Soler
Òpera de cambra en un acte ·  Música de Francisco Coll · Llibret de Meredith Oakes · Estrena: Suffolk, 14 març 2014, Britten Studio

Direcció musical
Christopher Franklin

Direcció d’escena
Alexander Herold

Escenografia
Manuel Zuriaga

Vestuari
José María Adame

Il·luminació
Antonio Castro

Videocreació
Miguel Bosch

Moviment escènic
Ricardo Sile

Producció
Palau de les Arts Reina Sofía

Orquestra de la Comunitat Valenciana

Girl
Míriam Zubieta (22, 28)
Tatiana Irizarry (25, 31)

Man 1
Pablo García López

Woman
Elisa Barbero

Man 2
William Purefoy

The Hunter Gracchus / Policeman / Barman
Pablo Aranday

Centre de Perfeccionament Plácido Domingo

En un espai qualsevol, que ha de ser perfecte per a beure alcohol, es donen cita quatre persones -la Xica, la Dona, l’Home 1, l’Home 2 i un Policia- a qui se suma l’espectre del caçador Gracchus.

En aquest entorn propici a la comunicació més desinhibida, aquests personatges interactuen i comparteixen pensaments: l’anhel de la conquista d’un fi que se sap fora d’aquell entorn compartit -en forma de casa, de ciutat, de país, de món- és el principal d’ells. D’aquesta problemàtica existencial s’arranquen altres, més particulars :

La invisibilitat individual en un món on ningú fa mal, on a ningú han ferit; un món que és només un conjunt de sers-ningú, habitants flotants d’un espai oníric i incomunicat.

Un buit vital que s’imagina, per exemple, a París, on les persones són només les seues vestidures i les seues cases només són els seus vestíbuls.

El fi anhelat, i buscat, es troba presoner entre l’acte i el pensament; entre la por i l’amor, un amor que ha sigut a penes substantiu buit d’ús i aplicació. La convicció que la vida és una col·lecció de temors en què no solem reparar, un conjunt de pors que només la mort aconseguirà aplacar.

Mentre el diàleg entre els personatges vius evoluciona pels conceptes exposats, el caçador Gracchus, el personatge mort, serà qui esgote tota esperança en la redempció de la mort: després d’aquesta, el viatge en busca d’un fi és novament un recalar en una infinitat de ports, un encreuament constant de mars de la mort sense arribar a la platja de l’altre món.

L’incomprensible roman incomprensible per sempre, anem on anem en busca d’explicació.

És millor, molt millor, rendir-se i romandre un a soles amb el seu botxí.

Café Kafka