ORFEO ED EURIDICE
Christoph Willibald Gluck
Azione teatrale per musica en tres actes
Llibret de Raniero de’ Calzabigi basat en el mite
d’Orfeo
La metàfora de no mirar mai enrere
Coneguda com l’obra que va
canviar la manera de fer òpera en els últims anys del Classicisme,
l’Orfeo ed Euridice de Gluck manté en el seu relat
dramàtic el misteri original del mite antic, sorgit com tots els
mites per a explicar l’inexplicable, allò sublim. En ple auge del
Racionalisme, l’obra de Gluck manté intacte el misteri del poder de
l’amor en les accions humanes i sosté en els seus versos la força
irracional del sentiment, que elimina qualsevol rastre de poder
diví davant de la seua presència. El nou home que anuncia el
Romanticisme, l’Orfeu que té per únic déu l’Amor, comet el delicte
de mirar enrere i perd en eixe acte tot allò que, durant el segle
de les Llums, havia conquerit l’ésser humà el 1762.
Robert Carsen ha recollit un
dels èxits més grans en la història de Les Arts amb la seua
inoblidable producció d’Elektra. En la segona visita a
València ens brinda un altre dels seus muntatges icònics, el
d’Orfeo ed Euridice, on s’endinsa en la relació entre la
vida i la mort amb un enfocament eminentment realista. Acció en un
decorat únic, on recrea les diferents atmosferes mitjançant un ús
magistral de la il·luminació i els elements de la naturalesa, tan
característics del seu treball: arena, flors i aigua. Donaran vida
als personatges mitològics dos jóvens cantants italians de
reconeguda trajectòria en els estils barroc i clàssic, com són el
contratenor Carlo Vistoli, que encarna Orfeo, i la soprano
Francesca Aspromonte, que presta la seua veu a Euridice, en la
versió original de l’obra estrenada a Viena, sota l’atenta batuta
de Gianluca Capuano, director principal del conjunt Les Musiciens
du Prince-Monaco que va acompanyar recentment Cecilia Bartoli en la
seua primera actuació en Les Arts.