Acte I
L'acció transcorre a Sant Petersburg en temps de la tsarina
Caterina II, la Gran. Dia agradable en el parc. Entre alegres
càntics de mares, xiquets i les seues mainaderes, Txekalinski i
Surin, oficials de l'exèrcit, xarren sobre la partida de cartes de
la nit anterior i de l'enigmàtic comportament d'un dels seus
companys, Herman, un home de caràcter ombrívol que acostuma a
romandre en silenci mentre observa amb misteri el joc, però que no
arriba a participar-hi. Apareix Herman amb el seu amic el comte
Tomski, a qui confessa el seu amor per una jove desconeguda que ha
vist diverses vegades pel parc, tot i que la considera inabastable,
ja que ell no té fortuna i està per sota de l'estatus noble de la
xica. Poc després arriba el príncep Ieletski amb la seua promesa,
Lisa, i l'àvia d'aquesta, una rica comtessa. La desolació i
l'estupor envaeixen Herman quan descobreix que Lisa és la dona de
la qual s'ha enamorat.
Tomski conta als seus companys el rumor de com la comtessa va
aconseguir fer una gran fortuna en la seua joventut jugant a les
cartes, i que sempre apostava a tres cartes concretes, un secret
que li va confiar a París un comte aficionat a l'ocultisme que
estava encisat per la seua bellesa. Des d'aleshores, només han
conegut el secret el seu marit i un amant de quan era jove. La dama
va ser advertida per un espectre que perdria la vida quan un tercer
home, apassionadament enamorat, intentara arrancar-li aquesta
informació. Herman queda fascinat per aquesta història. Al seu cap
comença a rondar la idea d'esbrinar les cobejades cartes i
conquerir Lisa.
Lisa ha quedat embadalida per la personalitat apassionada de
Herman. A soles a la seua habitació, medita, dubitativa, sobre el
seu compromís amb Ieletski. Els seus pensaments s'esvaeixen quan
Herman entra pel balcó, qui li manifesta el seu ardorós amor, i
arriba fins i tot a amenaçar amb suïcidar-se si no és correspost.
La tensió cessa amb l'entrada de la comtessa, que ve a dir-li bona
nit a la seua neta, cosa que obliga Herman a amagar-se. Després de
la marxa de l'anciana, Lisa intenta despatxar el seu seductor, però
no arriba a controlar els seus impulsos i cau als seus braços.
Acte II
Se celebra un ball de màscares a casa d'un alt dignatari. Ieletski
assisteix acompanyat per Lisa, a la qual tracta amb extraordinària
amabilitat en percebre el seu semblant trist. Herman ronda pel
saló, absort amb l'obsessió cada vegada més malaltissa per
descobrir el secret de les tres cartes: creu que només així
aconseguirà ser ric i estar a l'altura de Lisa. Un interludi líric
amenitza la vetllada. Lisa li dona a Herman la clau de la seua
habitació en espera de reunir-se amb ell a la nit. L'escena conclou
fastuosament amb l'arribada a la festa de Caterina II.
Mitjanit. A la seua habitació, la comtessa recorda amb nostàlgia
els seus anys de felicitat a França. No triga a quedar-se adormida.
Herman accedeix sigil·losament a la cambra. L'anciana es desperta i
ell li implora que li revele quines són les tres cartes. Fora de
si, Herman insisteix amb agressivitat i, aquesta vegada, l’amenaça
amb la pistola. La comtessa mor de l’ensurt i amb ella el seu
cobejat secret. Lisa entra a l'habitació i quan descobreix
horroritzada l'escena expulsa Herman.
Acte III
Herman rep una carta de Lisa en la qual el cita a veure's al moll
del riu Neva i li demana perdó per culpar-lo de la mort de la seua
àvia. El jove, en estat d'al·lucinació, reviu el funeral de la
comtessa. La difunta anciana se li apareix a la seua habitació en
forma d'espectre i li revela les tres cartes: tres, set i as. Més
tard, al moll, Herman, completament fora de si, detalla a Lisa,
mentre riu estrepitosament, com va morir la comtessa i que aquesta
li ha confiat el secret de les cartes. Ara només pensa a guanyar
diners. Lisa intenta salvar-lo de la seua bogeria i li demana que
fuja amb ella, però Herman se’n va corrent cap al casino.
Lisa, desesperada, es llança al riu.
Al casino Herman comprova al·lucinat el poder de les cartes i
guanya les dues primeres apostes al tres i al set. A la tercera mà
aposta tots els seus guanys a l'as i tots es retiren, tret de
Ieletski. Però no apareix l'esperat as, sinó la dama de piques.
L'espectre de la comtessa somriu triomfant davant de la pertorbada
ment de Herman, qui, desesperat, s'apunyala. En el seu últim alè
demana perdó a Ieletski i pronuncia el nom de Lisa.
