Richard Strauss
L'òpera que aprofundeix en els aspectes més irracionals i primitius de la naturalesa humana.
Tragödie en un acte
Llibret d'Hugo von
Hofmannsthal basat en l'obra homònima de Sòfocles.
Espectacle parlat i cantat en alemany. Subtítols disponibles en castellà i valencià.
Del 18 al 30 de gener de 2020.
Duració: 2 hores
Recomanat a partir de XX anys.
| Direcció musical | Direcció d’escena | Escenografia | Vestuari | Il·luminació | Coreografia | Producció |
|---|---|---|---|---|---|---|
| Marc Albrecht | Robert Carsen | Michael Levine | Vazul Matusz | Robert Carsen, Peter van Praet | Philippe Giraudeau | Opéra National de Paris,basada en una coproducció original del Teatro del Maggio Musicale Fiorentin i Tokyo Opera Nomori |
| Klytämnestra | Elektra | Chrysothemis | Aegisth | Orest | El preceptor d’Orest | Dama de confiança de Klytämnestra | La portadora del mantell | Un jove servidor | Un vell servidor | La zeladora | Donzelles | Director Cor de la Generalitat Valenciana | Orquestra |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Doris Soffel | Iréne Theorin | Sara Jakubiak | Štefan Margita | Derek Welton | Max Hochmuth* | Aida Gimeno* | Emilie Pictet | Michael Pflumm | Bonifaci Carrillo** | Miranda Keys | Eva Kroon, Evgeniya Khomutova*, Emilie Pictet, Aida Gimeno*, Larisa Stefan* | Francesc Perales | Orquestra de la Comunitat Valenciana |
Acció inesgotable!
Pati posterior del palau real de Micenas. Les serventes comenten l'estranya i hosca conducta d'Electra, filla d'Agamèmnon, que ha deixat la llar familiar després de la mort d'aquest per a viure el seu dolor al marge de tots, rebutjant el contacte humà. Quan queda tot sol, Electra exposa l'objectiu de la seua existència: venjar al seu pare, assassinat per la seua esposa Clitemnestra i el seu amant Egisto al seu retorn de la guerra de Troia. Per a això confia en el seu germà Orestes, que roman desaparegut i al qual espera perquè l'ajude a consumar els seus desitjos.
Apareix Crisotemis, la germana xicoteta d'Electra, que intenta previndre-la enfront del pla de la seua mare i el seu amant: tancar-la per a evitar la seua actitud acusadora. Resignada davant la mort del seu pare, Crisotemis només desitja poder portar una vida normal, unir-se a un home i tindre fills. Implora a Electra que desistisca de la seua actitud i torna al palau després de previndre-la contra la seua mare, que es troba molt alterada per un somni que la turmenta.
Pàl·lida i enjoiada, Clitemnestra fa la seua aparició. La reina mira amb desconfiança a la seua filla, però insisteix a quedar-se tot sol amb ella i li fa partícip dels seus malsons, que minen la seua existència. Electra li aconsella que realitze un sacrifici humà per a acabar amb el seu turment, i descriu amb delectació que aqueix sacrifici ha de ser la mort de la pròpia Clitemnestra, a les mans d'Orestes. L'aterrida dona queda immobilitzada pel pànic, però canvia d'actitud quan la seua dama de confiança apareix i li murmura alguna cosa a cau d'orella. Llavors ordena il·luminar el palau i abandona el pati amb gest triomfant.
Un crit esquinçador saca a Electra de la seua confusió: és
Crisotemis, que anuncia a Electra la mort d'Orestes, calcigat pels
seus cavalls. Electra passa de la desesperació inicial a decidir
que ambdues han de ser les venjadores d'Agamèmnon, i intenta en va
que la seua germana s'unisca als seus propòsits, quedant abatuda i
sola.
Un jove apareix al pati i manifesta el seu desig de veure a la
reina. Electra ho rep amb desconfiança, però ell li confessa que
Orestes està viu, i acaba per mostrar-se com el seu germà, que ve a
venjar al seu pare. Ella li insta a consumar el seu propòsit, i poc
després se sent el crit que anuncia la mort de Clitemnestra a les
seues mans.
El pati queda fosc i en silenci. Egisto arriba i se sorprén quan veu l'actitud conciliadora d'Electra, que li il·lumina el camí i li constreny a entrar a palau perquè puga celebrar la mort d'Orestes. Després de travessar la porta, se senten els seus crits de socors mentre és assassinat.
Crisotemis arriba gojosa: el seu germà està viu i els assassins morts. Insta a Electra a unir-se a la celebració, però aquesta s'entrega a una dansa de salvatge felicitat i cau morta davant els seus ulls.
- ResMusica
Elektra és abans si mateixa, és el complex per un amor culpós i tacat. Batega el seu cor amb l'alé de la venjança i, complida aquesta,serà també final.
Per a tots - Perspectives
El 26 de febrer de 2020 19:30h
Berklee a Les Arts - Per a tots
El 4 de decembre de 2020 · 19.00h
