El llac dels cignes

Piotr Ílitx Txaikovski

29, 30 desembre 2018

2, 3, 4, 5* gener 2019

*Sessió matinal

 
Sala Principal
 

Ballet en dos actes i quatre escenes
Llibret de Vladimir Begichev i Vasily Geltser
Coreografia de Marius Petipa i Lev Ivanov
Estrena: Teatre Marinski, 15 gener 1895 (Sant Petersburg)
Nova versió coreogràfica d’Altynai Asylmuratova


Duració aproximada: 2 h 30 min


 

 

 

 

Direcció musical
Arman Urazgaliyev

Nova versió coreogràfica
Altynai Asylmuratova

Escenografia
Ezio Frigerio

Vestuari
Franca Squarciapino

Il·luminació
Vinicio Cheli

Projeccions
Sergio Metalli

Odette/Odile
Madina Basbayeva / Aigerim Beketayeva / Anel Rustemova / Assel Shaikenova

Sigfrid
Olzhas Tarlanov / Yerkin Rakhmatullayev / Tair Gatauov

Rothbart
Zhanibek Imankulov / Arman Urazov

Bufó
Bakhtiyar Adamzhan / Serik Nakyspekov / Beibarys Akarys

Companyia de Ballet de l’Òpera d’Astanà

Orquestra de la Comunitat Valenciana

Director
Arman Urazgaliyev

El llac dels cignes, un clàssic imperible que sedueix a qualsevol generació.

Encarregat pel Teatre Bolxoi de Moscou, el 1877 s’estrena El llac dels cignes. És el primer dels tres ballets que va escriure Piotr Ílitx Txaikovski i és, a més, el primer ballet de plantejament simfònic d’arrel orquestral germànica i inspiració melòdica francesa, on conviuen l’esperit de Wagner, Delibes i Adam.

El llac dels cignes ens submergeix, a través d’una impressionant coreografia, en un inoblidable conte de fades en què conflueixen els ideals del romanticisme més pur: fantasia, misteri, redempció per amor i fatalitat. El llibret del ballet, d’autor desconegut, pren l’argument del conte alemany El vel robat, de Johann Karl August Musäus, emmarcat en la tradició dels Germans Grimm.

La història narra un amor impossible entre el príncep Siegfried i Odette, una jove reina convertida en cigne junt amb tota la seua cort per l’encanteri del malvat bruixot Rothbar. La jove només pot recuperar la seua forma humana a la nit i únicament serà alliberada del malefici per aquell que li prometa amor etern.

Després de l’estrena, El llac dels cignes va obrir el camí al ballet imperial rus. Paradoxalment, aquest títol esdevindrà espectacle patriòtic durant el període soviètic, en què va servir, fins i tot, per a celebrar assumptes d’estat com el funeral d’Stalin.

Acte I

Jardí del palau del príncep Sigfrid. Es prepara la festa d’aniversari del jove hereu, a la qual hi ha prevista l’assistència de convidats de la cort i de l’estranger. L’ambient festiu es veu alterat per la irrupció de la reina i les seues dames d’honor. La sobirana ordena a Sigfrid que durant el ball de l’endemà trie entre les belles dames de la comarca la que ha de ser la seua esposa. El bufó, en veure al príncep apesarat, intenta restaurar l’alegria inicial formant una partida de caça.

Acte II

La vora del llac. El príncep, de caça, es troba amb els cignes. En aquest moment apareix la dona més bella que ha vist mai. La jove sembla ser alhora cigne i dona. El príncep se li acosta i li prega que no se’n vaja volant. Es diu Odette i és la reina dels cignes. Atés el temor que sent, el príncep li indica que la protegirà. Ella li explica que el llac es va formar amb les llàgrimes de sa mare perquè un bruixot malvat, Von Rothbart, va convertir la seua filla en la Reina Cigne. Ella i la seua cort són cignes, excepte entre la mitjanit i l’alba, que és quan adquireixen la forma humana. Aquest malefici acabarà quan un home valent i lleial es case amb ella. El príncep li diu que vaja la pròxima nit al ball de palau, ja que ha de triar esposa, i li promet que es casarà amb ella. En aquest moment, el mag fa senyals amenaçadors a Odette perquè torne al llac.

Acte III

Palau del príncep. Durant la festa d’aniversari, Sigfrid només pensa en la seua trobada amb Odette i es mostra indiferent davant de totes les princeses. Un cavaller entra amb la seua filla, viva imatge de la seua estimada Odette. Es tracta de Von Rothbart, que s’ha transformat a si mateix i a la seua filla, Odile (el cigne negre), per a enganyar el príncep i que aquest trenque la promesa feta a Odette. Odile aconsegueix entabanar Sigfrid i els dos joves ballen, mentre que Odette fa senyals al príncep des de la distància perquè s’adone de l’engany. Llavors, Sigfrid demana a Von Rothbart la mà d’Odile creient que és Odette, i aquest li dona el consentiment. En aquest moment, la sala de ball s’enfosqueix. Odette en fuig horroritzada. El príncep la veu corrent i s’adona del seu error. Von Rothbart revela al príncep la vertadera aparença de la seua filla Odile. Sigfrid abandona immediatament la festa i se’n va a buscar Odette.

Acte IV

La vora del llac. Odette plora. Les donzelles cigne intenten consolar-la explicant-li que el príncep desconeixia el pla de Von Rothbart. Sigfrid irromp en la clariana. Pren Odette entre els braços i li demana perdó. Però ella li diu que no serveix per a res, perquè el seu perdó es correspon amb la seua mort. Hi apareix Von Rothbart. Sigfrid el desafia. Després de la lluita, el mag és vençut per la força de l’amor del príncep a Odette. La mort de Von Rothbart allibera Odette del seu encanteri.