Die Zauberflöte
[La flauta màgica]

Wolfgang Amadeus Mozart

1, 4, 7, 9, 13, 15 desembre 2018
Sala Principal

Singspiel en dos actes. Música de Wolfgang Amadeus Mozart. Llibret d’Emanuel Schikaneder. Estrena: Viena, 30 setembre 1791, Theater auf der Wieden.


 

 

 

 

 

 

Duració total aproximada: 3 h 10 min

Direcció musical
Lothar Koenigs

Direcció d’escena
Graham Vick

Escenografia i vestuari
Stuart Nunn

Il·luminació
Giuseppe Di Iorio

Coreografia
Ron Howell

Nova coproducció
Macerata Festival
Palau de les Arts
En col·laboració amb Birmingham Opera Company

Orquestra de la Comunitat Valenciana
Cor de la Generalitat Valenciana

Tamino
Dmitry Korchak

Papageno
Mark Stone

Königin der Nacht (Reina de la Nit)
Tetiana Zhuravel

Sarastro
Wilhelm Schwinghammer

Pamina
Mariangela Sicilia

Monostatos
Moisés Marín

Papagena
Júlia Farrés-Llongueras

Primera dama
Camila Titinger*

Segona dama
Olga Syniakova*

Tercera dama
Marta Di Stefano*

Orador / Primer sacerdot
Dejan Vatchkov

Segon sacerdot / Primer cavaller
Vicent Romero*

Segon cavaller
Richard Wiegold

Primer xic
Lucas Tino David Rebato

Segon xic
Kiran Sundip Patel

Tercer xic
Dionysios Sevastakis

*Centre Plácido Domingo

Experiència compartida

Amb motiu de la meua cinquena producció de La flauta màgica, he concebut una versió totalment nova, incloent-hi un final més obert que suscita moltes preguntes i subratlla coses que sempre he cregut que estan en l’obra, com per exemple, el paper de la dona.

La flauta màgica és un singspiel. Va ser escrit per a un públic que no era assidu a l’òpera i que, de vegades, es reia de les paròdies de l’òpera. La flauta màgica inclou paròdia, alegria, així com una música extraordinàriament exultant; però sempre és teatre popular, per a un públic de teatre que demanava narrativa, històries emocionants, aventures, comèdia i cançons. I Mozart i Schikaneder volien utilitzar aquesta forma popular amb la fi de poder transmetre un gran missatge sobre l’ambició de la Il·lustració i l’Humanisme. Mozart va voler compondre una òpera en llengua vernacla i Schikaneder no sols li va proporcionar el text, sinó que va interpretar el paper de Papageno amb un nivell d’improvisació concorde amb els esdeveniments polítics del dia a dia. Per això, tant la música com el text són primordials en aquest apropament al públic.

D’altra banda, com ja se sap, aquesta obra està influenciada per la maçoneria. La societat maçònica era exclusivament patriarcal; en aquesta societat no hi havia lloc per a les dones. Al seu torn, això és també una realitat a l’església catòlica, on les dones no tenen poder i, a l’única dona significativa, no se li permet mai opinar, és silenciada en termes d’opinió. És molt interessant que aquests dos enemics tinguen això en comú, a més del silenci i el secretisme que comporta la destrucció.

La història d’una germandat d’iniciats que planteja aquesta òpera és hui en dia la història dels privilegiats, d’aquells que són especials i pertanyen a un cercle tancat, i que comparteixen el poder entre ells, els seus fills i les seues dones. L’altra meitat de la nostra societat es troba exclosa del cercle i no pot influir-hi, tot i que ho intenta.

Aquesta vegada he reduït un poc el text en alemany i he afegit diàlegs en castellà en els quals intervenen els ciutadans (actors no professionals), que realitzen els seus propis comentaris i preguntes segons avança la història. Alguns són pensaments que el públic podria tindre, d’altres són intervencions meues puntuals. Com passaria en un cor de la tragèdia grega, o en una comèdia d’Aristòfanes. És a dir, que parlen entre ells, dialoguen amb el públic i els protagonistes. Recórrec a actors no professionals -idea amb què porte experimentant vint anys- amb la intenció d’enriquir la funció d’òpera, com a deure cívic, tant des del punt de vista de la representació com del públic. Busque un públic democràtic i un format d’òpera que es dirigisca a qualsevol escala, raça o credo de la comunitat en què vivim.

 

Graham Vick


Die Zauberflöte, llum amb vetes d’ombres.

Wolfgang Amadeus Mozart, en la intimitat de les cartes que enviava a familiars i amics, somiava amb la creació d’una Òpera Alemanya, amb el suport de les nacions germàniques i sustentada pels seus artistes, els seus dirigents i els seus pobles.

A punt d’arribar a l’horitzó obscur de la seua vida, Mozart regalava al món la creació més enigmàtica de la seua producció, Die Zauberflöte, que ofereix a l’espectador un espectacle musical lluminós ple d’ombres mistèriques, de rituals iniciàtics i de missatges xifrats en la més pura tradició intel·lectual del Segle de les Llums.

El 1791, dos mesos escassos abans de la seua mort, l’immortal autor aconseguia posar la primera pedra del seu somni teatral: Die Zauberflöte, un singspiel entrecreuat de diàlegs que serà considerat per sempre la primera òpera de la nació alemanya que havia de vindre.

ACTE I

Regió rocosa. Una serp gegant persegueix el príncep Tamino. Fatigat, el jove cau inconscient a terra, just quan apareixen tres dames misterioses que donen mort al rèptil. Enamorades de la bellesa de Tamino, discuteixen quina d’elles es quedarà a vetlar-lo mentres les altres dos acudeixen a informar del succés l’ama i senyora d’aquells dominis, la Reina de la Nit. Finalment, parteixen les tres. Quan el príncep desperta, Papageno, un bonàs i fanfarró caçador de pardals que treballa per a la Reina de la Nit, s’atribueix el mèrit d’haver matat ell mateix la bèstia. Les tres dames escolten la seua gesta i el castiguen posant-li un cadenat en la boca per mentider. A continuació, mostren a Tamino el retrat de la jove princesa Pamina, filla de la Reina de la Nit. Ell queda embadalit a l’instant per la seua bellesa. Sobtadament fa la seua aparició la Reina de la Nit, que encarrega al valerós jove el rescat de la seua filla dels dominis de Sarastro, summe sacerdot d’Isis i Osiris. El príncep rep una flauta màgica que té el poder d’alterar l’estat d’ànim de qui escolta la seua melodia. Per a Papageno, que l’acompanyarà en aquesta aventura, un carilló amb poders màgics.

Palau de Sarastro. Pamina es lamenta del persistent assetjament que pateix per part de Monostatos, un moro al servei de Sarastro que està enamorat d’ella. Papageno, que s’ha avançat a Tamino, accedeix a l’estança de la princesa i li conta que un príncep enamorat d’ella vindrà a rescatar-la. Pamina se sent feliç. Papageno, per la seua banda, li confessa que a ell també li agradaria tindre algú a qui amar. La princesa el consola dient-li que algun dia trobarà la seua Papagena. Ara és moment de fugir, abans que torne Monostatos.

Tres xics guien Tamino fins als tres temples regits per Sarastro (Raó, Naturalesa i Saviesa). Un sacerdot que ix a trobar-lo li explica que la Reina de la Nit exerceix una mala influència sobre la seua filla i per eixa raó Sarastro l’ha apartat d’ella. Tamino comença a tocar la flauta i el seu so arriba fins a Papageno i Pamina, que fugen perseguits per Monostatos. Aquest aconsegueix atrapar-los amb l’ajuda dels seus hòmens. Llavors, Papageno fa sonar el seu carilló fins que els embadaleix. Per fi poden partir en busca de Tamino, però s’obrin les portes del temple i apareixen Sarastro i el seu seguici. Pamina confessa que en realitat ha fugit assetjada per les insinuacions de Monostatos. Aquest irromp orgullós de portar presoner Tamino. Quan Pamina reconeix en ell el príncep que ve a rescatar-la, s’emociona. Ambdós s’abracen. Sarastro ordena que Monostatos siga castigat i que s’emporten Tamino i Papageno perquè siguen purificats en el temple.

ACTE II

Tamino i Papageno se sotmeten a les proves preparatòries que els sacerdots exigeixen per a acollir-los en el temple. Se’ls ha imposat la prohibició de parlar amb qualsevol dona. Les tres dames vénen a temptar-los perquè fugen dels adoctrinaments de Sarastro, però ells segueixen el consell dels sacerdots. Mentrestant, en un jardí pròxim al temple, Pamina rep la visita de sa mare. Furiosa, la Reina de la Nit li exigeix que mate Sarastro amb el punyal que li entrega, o mai més la tornarà a veure. Pamina queda horroritzada. Sarastro la consola i aconsegueix convéncer-la perquè continue el seu camí per la senda de l’amor i no per la de l’odi i la venjança.

Tamino i Papageno prossegueixen amb la seua promesa de silenci. Una misteriosa anciana conversa amb Papageno, però desapareix de seguida. Pamina arriba atreta per la melodia de la flauta de Tamino. Veient que ell no li parla, se’n va amb el cor destrossat. A Papageno se li torna a aparéixer l’anciana, que aquesta vegada li demana que es case amb ella. Ell accepta, perquè està faltat d’amor. De sobte, la velleta es transforma en una jove i bella Papagena. No obstant això, Papageno encara no està preparat per a ella i un sacerdot l’aparta d’ell.

Pamina, creient que Tamino no l’estima, està a punt de suïcidar-se amb el punyal que li va entregar sa mare. Els tres xics la detenen i la condueixen fins on es troba Tamino, que es disposa a enfrontar-se a les proves del foc i de l’aigua imposades pels sacerdots. Junts, i amb l’ajuda de la flauta màgica, aconsegueixen superar-les. Papageno, desesperat per la desaparició de Papagena, vol penjar-se. De nou, la intervenció dels tres xics evita el fatal desenllaç. A més, animen l’ocellaire a fer sonar el seu carilló. Així ho fa, i de seguida recupera Papagena.

Mentrestant, la Reina de la Nit, a la qual ara s’ha unit Monostatos, trama un últim pla per destruir Sarastro i els seus sacerdots. Però són descoberts a temps i condemnats a la nit eterna. Tots celebren el triomf de l’amor i de la saviesa.

Lothar Koenigs
Director musical
Nascut a Aquisgrà (Alemanya), va estudiar piano i direcció a Colònia. Des de 2003 ha sigut invitat a dirigir a la Staatsoper de Viena, Metropolitan de Nova York, Munic, Dresden, la Scala, Hamburg, Brussel·les o Lió, un repertori que abraça des de Mozart a Berg, amb particular dedicació a les òperes de Wagner, Strauss i Janáček. Va ser Director musical de la Welsh National Opera entre 2009 i 2016, període en el qual va abordar títols com Die Meistersinger von Nürnberg, Tristan und Isolde (Festival d’Edimburg) i Moses und Aron, amb actuacions al Covent Garden londinenc. Compromisos recents i pròxims inclouen Ariadne auf Naxos al Covent Garden, Elektra a Zuric, Lulu i La clemenza di Tito al Metropolitan, La dama de piques a Oslo, Capriccio e Frankfurt, així com Wozzeck, Ariadne auf Naxos i Lohengrin a Munic.


Graham Vick
Director d’escena
Es director artístic de la Companyia d’Òpera de Birmingham, estendard de la modernització a l’òpera, on du a terme una tasca pionera que ha atret l’atenció d’un públic nombrós i d’altres teatres. Ha dirigit produccions escèniques de Wagner al Covent Garden, de Chausson a París, de Verdi a la Scala i Viena, de Mozart al Festival de Salzburg, de Monteverdi a Bolonya, de Schönberg i Xostakóvitx al Metropolitan, de Mussorgski i Prokófiev al Mariïnski, de Rossini a Pesaro, a més de  la sarsuela Curro Vargas a Madrid. Treballa amb prestigiosos mestres com Riccardo Muti, James Levine, Bernard Haitink, Valery Gergiev, Seiji Ozawa o Zubin Mehta. La seua trajectòria artística ha sigut reconeguda amb els premis Abbiati (en set ocasions), Campoamor i el South Bank Show Award for Opera.


Wilhelm Schwinghammer
Baix
SARASTRO
Natural de Baviera, els seus inicis professionals es remunten a la Staatsoper d’Hamburg, en la companyia de la qual va interpretar un repertori molt variat. Ha actuat als teatres d’òpera de Barcelona, Berlín, Chicago, Dresden, Los Angeles, Lió, Milà, Munic, Viena, Washington i al Festival de les Arts de Hong Kong. La seua reputació com a solista de concert l’ha portat a cantar amb formacions com la Filharmònica de Berlín, simfòniques de Boston i Bamberg, NDR Elbphilharmonie i Concerto Köln. Ha sigut dirigit per Daniel Barenboim, Zubin Mehta, Kirill Petrenko, Andris Nelsons, Simon Rattle i Marek Janowski, entre altres. És invitat habitual dels festivals de Salzburg i Bayreuth. Entre els seus èxits recents cal esmentar Le nozze di Figaro i Die Entführung aus dem Serail a Hamburg i l’encarnació de Fasolt a Chicago.


Mariangela Sicilia
Soprano
PAMINA
Premiada a Operalia 2014, va debutar a l’Òpera de París amb La bohème (Musetta) i, de seguida, va obtenir l’èxit amb el paper de Teresa en la producció de Benvenuto Cellini ideada per Terry Gilliam per a De Nederlandse Opera d’Amsterdam. Ha cantat als teatres San Carlo, Comunale de Bolonya, Massimo de Palerm, Regio de Torí, Real de Madrid, els festivals de Pesaro i Salzburg i les òperes de París, Roma, Sidney i Montecarlo. Ha treballat amb directors d’escena internacionals, entre ells Graham Vick, Damiano Michieletto, Jonathan Miller i David McVicar, i amb mestres com Mark Elder, Michele Mariotti, Renato Palumbo, Daniel Oren o Alberto Zedda. Al seu repertori destaquen els papers de Donna Anna, Contessa i Susanna a Le nozze di Figaro, Violetta , Mimì i Musetta a La Bohème, Liù, Lauretta, Micaëla i Adina.


Tetiana Zhuravel
Soprano
REINA DE LA NIT
Va rebre la seua formació en l’Acadèmia Nacional de Música Txaikovski de Kíev. Va obtindré el segon premi i el premi del públic al Concurs Éva Marton (Budapest, 2014), a més del premio del públic en el concurs Grandi Voci 2018 del Festival Oper im Berg de Salzburg. L’any 2016 va debutar com a Reina de la Nit en l’Òpera de Budapest, així com el paper de Sierva Maria en Love and other Demons de Péter Eötvös. Poc després, va encarnar la protagonista de La traviata, de nou a Budapest. Actuacions recents inclouen Belinda en Dido and Aeneas de Purcell a Kíev, un concert amb el Requiem de Ligeti al Centre d’Arts BOZAR de Brussel·les i la Reina de la Nit al Sferisterio de Macerata.


Dmitry Korchak
Tenor
TAMINO
El tenor rus Dmitry Korchak és una de les veus més aclamades de la seua generació i un dels intèrprets belcantistes més acreditats. Després de guanyar el Concurs Viñas i, en 2004, obtindré dos guardons a Operalia, va començar una exitosa carrera que l’ha portat a la Staatsoper de Viena (I puritani, L’elisir d’amore, Ievgueni Oneguin, Don Giovanni, Il barbiere di Siviglia, La Cenerentola, Don Pasquale, Werther), Òpera de París (L’elisir d’amore, Così fan tutte, I puritani), Covent Garden (L’elisir d’amore) i la Scala (Die lustige Witwe, Il viaggio a Reims), entre molts altres teatres prestigiosos. És artista habitual del Festival de Pesaro (L’equivoco stravagante, Mosè in Egitto, La donna del lago, Armida). Al Palau de les Arts ha cantat L’enfant et les sortilèges, L’arbore di Diana, Ievgueni Oneguin, La Cenerentola i Don Giovanni.


Mark Stone
Baríton
PAPAGENO
Va nàixer a Londres. Va estudiar a la Guildhall School of Music and Drama. El 1998 va rebre la distinció Decca als premis Kathleen Ferrier. Aquesta temporada canta Die Zauberflöte a la Welsh National Opera; Götterdämmerung (Gunther) al Grand Théâtre de Ginebra; Peter Grimes (Balstrode) a l’Òpera de Queensland i Das Rheingold (Alberich) al Festival d’òpera de Longborough; West Side Story en concert a l’Accademia di Santa Cecilia; Matthäus-Passion amb l’Orquestra Nacional de Lió i el Bach Choir de Londres; Totentanz, de Thomas Adès, amb l’Orquestra de París la Simfònica de la Ràdio de Finlàndia, dirigit per Daniel Harding. Reconegut intèrpret de recital, ha cantat al Carnegie Hall de Nova York i al Wigmore Hall, entre d’altres. La seua àmplia discografia ha sigut elogiada per la crítica.


Deyan Vatchkov
Baix
ORADOR/PRIMER SACERDOT
El baix búlgar Deyan Vatchkov va començar la seua carrera després de guanyar el concurs Iris Idami Corradetti i el premi Verdi al Belvedere de Viena. El 2001, amb 21 anys, va pasar a formar part de l’Acadèmia de la Scala, on va estudiar amb Leyla Gencer, Luciana Serra, Luigi Alva i Teresa Berganza. Durant el primer any va cantar amb Plácido Domingo i Olga Borodina en Samson et Dalila. Entre els seus papers mozartianas destaquen Leporello i Figaro, i dels belcantistes els papers de baix de Don Pasquale, L’elisir d’amore, I puritani, Norma i I Capuleti e i Montecchi. Com a intèrpret verdiano ha encarnat Attila, Zaccaria, Filippo II, Massimiliano (I masnadieri), Il Re i Ramfis (Aida), Sparafucile i Ferrando. És invitat assíduament als teatres i festivals com la Scala, Arena de Verona, La Fenice, Theater an der Wien o Concertgebouw d’Amsterdam.


Moisés Marín
Tenor
MONOSTATOS
Nascut a Granada, estudia amb Carlos Chausson i Renata Scotto, i ha sigut membre del Opera Studio de la Accademia di Santa Cecilia de Roma, així com del Centre de Perfeccionament Plácido Domingo del Palau de les Arts, en les temporades del qual ha participat compartint escenari amb Plácido Domingo, Gregory Kunde o  Mariella Devia, en títols com La traviata, I vespri siciliani o Lucrezia Borgia, dirigit per eminents batutes, com Roberto Abbado, Fabio Biondi, Nicola Luisotti, Henrik Nánási o Ramón Tebar. Altres participacions seues en Les Arts inclouen els papers de Goro en Madama Butterfly, Spoletta en Tosca, Philemon en Philemon und Baucis de Haydn i Schmidt en Werther.


Richard Wiegold
Baix
SEGON CAVALLER
Natural de Caerphilly (Gal·les del Sud), Richard Wiegold va estudiar al Royal Northern College of Music. Ha cantat papers al Covent Garden, Festival de Salzburg, Òpera de Chicago, Òpera de Toronto i Òpera Nacional de Gal·les, així com concerts amb la Filharmònica de Berlín, la Royal Philarmonic i la Simfònica de Cincinnati, i és especialment reconegut com a Comendador en Don Giovanni i per diversos papers en òperes de Wagner.


Júlia Farrés-Llongueras
Soprano
PAPAGENA
Nascuda a Sant Cugat del Vallès, va perfeccionar la seua tècnica amb Renata Scotto al Opera Studio de la Accademia di Santa Cecilia de Roma. El 2010 és premiada als concursos Internazionale di Santa Chiara (Nàpols) i Vincenzo Bellini (París). Debuta amb el paper de Poussette (Manon) a l’Òpera de Sabadell, on també cantarà en títols com Roméo et Juliette, Die Zauberflöte i Carmen. Posteriors actuacions l’han dut al Teatro Maestranza (Woglinde en Das Rheingold), Teatro de la Zarzuela (La princesa árabe d’Arriaga) i al Castell de Peralada (Il trovatore amb Leo Nucci), al qual ha tornat recentment com a Pamina en Die Zauberflöte. També ha protagonitzat les sarsueles Bohemios, Cançó d’amor i de guerra i Katiuska. Aborda, a més, el repertori del segle XX, com els Lieder de Webern o Pierrot lunaire.


Camila Titinger
Soprano
PRIMERA DAMA
La soprano italobrasilera Camila Titinger ha adquirit rellevància a Europa en els darrers anys. El 2015 va ser una de les guardonades al concurs Neue Stimmen. Va inaugurar la temporada del Festival de Bregenz l’any 2016 amb la Simfònica de Viena dirigida per Paolo Carignani. Poc després va encarnar La Contessa de Le nozze di Figaro a l’Òpera de Toló i va ser premiada al concurs de l’Òpera de París i al concurs Giusy Devinu de Cagliari. El 2017 va interpretar Bachianas Brasileiras al Teatro Real de Madrid i el paper de Leïla a Les pêcheurs de perles al Teatro Municipal de São Paulo. A més, ha compartit escenari amb Plácido Domingo en Liubliana (Eslovènia) i en un concert al Parlament d’Estrasburg. El 2019 interpretarà Donna Anna al Garsington Opera Festival de Londres. Forma part del Centre Plácido Domingo.


Olga Syniakova
Mezzosoprano
SEGONA DAMA
Es va graduar i va obtindré el màster en Educació Musical el 2014 al Conservatori Mikhaïl Glinka de Dnipró (Ucraïna), on va ser invitada a representar el paper de Cherubino. Entre els papers del seu repertori actual destaquen Olga (Ievgueni Oneguin), Polina (La dama de piques), Carmen, Lola (Cavalleria rusticana), Flora (La traviata), Lubasha (La nóvia del tsar). Pertany al Centre Plácido Domingo, on ha participat en l’òpera Il mondo della luna i en Petite messe solennelle, dirigida per Fabio Biondi. Ha rebut classes magistrals de Plácido Domingo, Mariella Devia, Manuela Custer, Enedina Lloris i Jaume Aragall.


Marta Di Stefano
Mezzosoprano
TERCERA DAMA
Va començar la seua formació musical al Conservatorio Bellini de Palerm, la seua ciutat natal. El 2003 passa a formar part d’un projecte en col·laboració amb la ciutat de Nova York, dirigit pel mestre del cor del Teatro Massimo de Palerm, Marcello Iozzia, i el director d’orquestra Gianluca Martinenghi. Va actuar a la Zona Zero en memòria de l’atac a les Torres Bessones. El 2008 va debutar com a Rosette en Manon a Màntua. Més tard es va unir a Corale Verdi de Parma, amb la qual va participar en nombrosos concerts. El 2013 participa en dues gires amb les òperes L’italiana in Algeri (Zulma) i Il barbiere di Siviglia (Beta). El 2016, debuta al Teatro Regio de Parma amb el paper d’Ernestina en L’occasione fa il ladro, coliseu al qual torna amb el paper d’Smeton en Anna Bolena.


Vicent Romero
Tenor
SEGON SACERDOT / PRIMER CAVALLER
Als nou anys va començar la seua trajectòria musical en l’Escolania de la Mare de Déu dels Desemparats. Posteriorment va obtindré el títol superior de violí al Conservatori Joaquín Rodrigo de València. També ha cursat els màsters en professor de secundària i el d’Ensenyances Artístiques d’Interpretació Operística, amb Ofelia Sala. A més, ha perfeccionat la seua tècnica amb Mariella Devia, Jaume Aragall, Carlos Chausson, entre altres. Entre les seues actuacions més rellevants destaquen títols com Rigoletto (Duca) i Mazeppa (Iskra) al Teatro Campoamor d’Oviedo, Réquiem de Mozart dirigit per Fabio Luisi, Messa di Gloria de Puccini amb Yaron Traub, a més d’Il mondo della Luna (Ecclitico) i Bastià i Bastiana al Palau de les Arts. Des de 2017 forma part del Centre Plácido Domingo.


Lucas Rebato
PRIMER XIC
Veterà del Trinity Boys Choir, també estudia al Trinity School, Croydon. Va participar en el cor de xiquets de Cavalleria rusticana i I pagliacci al Covent Garden i, recentment, ha interpretat el paper de Peaseblossom en A Midsummer Night’s Dream a la English National Opera i Primer xic a l’Òpera de Garsington. El 2017 va participar als Proms de la BBC en La damnation de Faust amb John Eliot Gardiner. Ha cantat en diverses bandes sonores de pel·lícules, incloent-hi Kursk i The Nutcracker and the Four Realms, i com a solista en la banda sonora del videojoc Battlefield V. Toca el piano i el violí i estudia cant amb Katharine Fuge.


Kiran Patel
SEGON XIC
Veterà del Trinity Boys Choir, també estudia al Trinity School, Croydon. Ha participat en Cavalleria rusticana i I pagliacci al Covent Garden, de gira amb el cor a Itàlia, i en la banda sonora de les pel·lícules Kursk i The Nutcracker and the Four Realms. Recentment ha cantat el paper de Segon xic a l’Òpera de Garsington. Toca la trompeta i el piano i estudia cant amb Katharine Fuge.


Dionysios Sevastakis
TERCER XIC
Veterà del Trinity Boys Choir, també estudia al Trinity School, Croydon. Ha actuat en Borís Godunov al Covent Garden i ha sigut Moth en A Midsummer Night’s Dream a la English National Opera. Recentment ha cantat el Tercer xic a l’Òpera de Garsington. Ha participat en diverses bandes sonores de pel·lícules i en concerts a les principals sales de Londres. Toca la trompeta i estudia cant amb Katharine Fuge.

©Miguel Lorenzo/ Mikel Ponce