La Cenerentola

Antic com la cultura eurasiàtica a la qual pertanyem, aquest relat folklòric de l’heroïna oprimida i els seus salvadors sobrenaturals està present en moltes formes al llarg de la història cultural. Giambattista Basile en 1634, Perrault en 1697 i Grimm en 1812, la fixen -amb variacions argumentals- en l’imaginari de la nostra infantesa i donen un especial significat a una sabata perduda i a la màgia de la mitja nit en la vida de qualsevol jove trista de mans i roba cendrosa. No importa massa, doncs, que Jacopo Ferretti revisquera el relat de Perrault canviant per a Rossini la madrastra per un pare mesquí i despistat; a la fada per un filòsof preceptor del príncep i la sabata perduda per una polsera. Tot canvia i tot continua, en el fons, igual: la ventafocs Angelina veurà canviar la seua vida i el príncep canviarà la seua al costat d’ella. La vida és esperança a vora foc. La vida avança, no per qüestió de màgia, sinó de filosofia. 

Les produccions de Laurent Pelly s’han fet famoses arreu del món. Es veuen al Metropolitan, Covent Garden, les òperes de Viena i París, la Scala, entre els teatres més importants. I no és per a menys. El director d’escena francés crea un llenguatge escènic que encaixa a la perfecció el treball d’actor -que tant exigeix dels cantants- amb la seua idea de vestuari i escenografia, traient el màxim partit a la música, especialment en les obres còmiques. Les Arts, en col·laboració amb les òperes d’Amsterdam i Ginebra, presenta una nova producció de La Cenerentola, la qual cosa suposa el debut de Pelly en València. Comptarà en l’orquestra amb una de les millors batutes del moment, la del mestre italià Carlo Rizzi, i en l’escenari amb la mezzosoprano Anna Goryachova, la Cenerentola de referència en l’actualitat, a més del tenor Lawrence Brownlee com a Don Ramiro, assidu del Metropolitan i les òperes de Chicago, Munic o París. La part bufa de l’obra recau sobre el Don Magnifico més aplaudit dels últims anys: el baix-baríton saragossà Carlos Chausson.