EL BARBERILLO DE LAVAPIÉS
Francisco Asenjo Barbieri
Sarsuela en tres actes
Llibret de Luis Mariano de Larra
La unió d’un músic musicòleg, Francisco Asenjo Barbieri, i la d’un dramaturg d’estirp poètica, Luis Mariano de Larra, donaria al món un dels títols, potser el títol per antonomàsia, que definia a un gènere que se remuntava al Segle d’Or espanyol i que prenia la seua forma més recognoscible en 1874. Entre la tradició més feixuga dels ritmes ibèrics i la inevitable presència d’allò italianitzant, aquest barberillo del poble, loquaç i astut, esdevé mestre de nobles amb causes nobles i en nucli generador de sinèrgies de vida frenètica amb base en el populós Lavapiés, en un Madrid del XVIII que pugna per expulsar del control de l’estat a l’italià Grimaldi pera posar al seu lloc l’espanyol Floridablanca. La noblesa auxiliada pel poble; Itàlia desbancada per Espanya per les armes de la seguidilla i les calesseres, aixecades per la mà d’un barber que homenatja al de Beaumarchais, però el rebutja al mateix temps.
Corren bons temps per a la sarsuela. La millor prova n’és l’èxit de públic que va tindre la nova producció d’El barberillo de Lavapiés estrenada el 2019 al Teatro de la Zarzuela de Madrid, i que aquesta temporada recala en Les Arts. La direcció d’escena d’Alfredo Sanzol adapta el text original del llibret de Luis Mariano de Larra als temps actuals, i es preocupa per aguditzar les situacions còmiques i aventureres dels personatges, en quadres d’admirable bellesa i color, per a fer brillar l’aspecte alegre de la música de Barbieri. I quin millor còmplice per a aquest propòsit que el mestre Miguel Ángel Gómez Martínez des de la fossa al capdavant de l’OCV, un dels directors que més estima i millor coneix la música dels compositors espanyols. El protagonista de l’obra, el barber Lamparilla, és responsabilitat d’una de les veus més destacades de la nova generació de cantants espanyols, el baríton Borja Quiza, acompanyat per la mezzosoprano valenciana Sandra Ferrández, Maria Miró i Javier Tomé, entre d’altres.
