Faust o la vellesa, la joventut, l’eternitat i els seus dilemes.
La saviesa i la joventut al preu de l’amor, la innocència aliena i l’ànima pròpia. Esta és l’essència de Faust: un mirar-se al mirall i vore’s la cara oculta, que és l’infern interior.
Succeïxen els esdeveniments narrats en Faust als territoris de l’actual Alemanya, al segle XVI, però podrien situar-se en qualsevol temps i en qualsevol lloc i moment, ja que els seus dobles protagonistes són eterns i universals: Déu i el Diable. El bé i el mal. Allò masculí i allò femení. El jove i el vell. La vida i la mort, allò diferent i, alhora, allò inseparable.
Charles Gounod retrata amb el seu melodisme intens i profund el recorregut cap enrere de l’ancià pensador, Faust, que ha assolit la senectut en plenitud de facultats mentals; una maledicció en si que li fa desitjar desesperadament una joventut que només va conèixer en els llibres.
El primer punt àlgid de la temporada de Les Arts l’acapara l’estrena d’una nova producció de Faust dirigida musicalment per Lorenzo Viotti, la batuta més carismàtica i venerada de l’actualitat. El director suís comptarà en el seu debut en l’edifici de Calatrava amb un sòlid elenc vocal de ben coneguts de la casa, com Iván Ayón Rivas que encarna el complex i atordit Faust, la imponent presència escènica d’Alex Esposito en la pell de Méphistophélès i la versàtil soprano Ruth Iniesta que interpreta Marguerite. Després del seu debut a València amb Les contes d’Hoffmann, el director d’escena alemany Johannes Erath s’endinsa -una vegada més en la seua carrera- en el mític personatge creat per Goethe, amb una versió més dramàtica i impactant en l’aspecte visual, liderant una coproducció internacional de Les Arts amb La Scala, la Staatsoper de Berlín i el Teatro Real.
