ÂTMAN, EL COMIAT

INTÈRPRETS, BALLARINS/ES:
Toni Aparisi, Paloma Calderón, Cristina Maestre,
Sara Canet, Miguel Machado, Renata Valls,
Lorenza Di Calogero, Yolanda Peña, Paula Quiles,
Isabel Abril, Susana Rodrigo, Cristina David, Julia Cambra, Irene Mira, Abel Martí, Paco Bodi, Jose Giménez, Henar Fuentetaja, Miguel Tornero, Ana Luján i Gretel Stuyck.

Rebeca Valls (actriu)
Nacho Diago (direcció Rebeca Valls)
Jonatan Penalba (cant d’estil)

Direcció musical
Cristóbal Soler

Orquestra de la Comunitat Valenciana

La coreògrafa Rosángeles Valls, recentment guardonada amb la Medalla d’Or al Mèrit de les Belles Arts, directora i cofundadora d’Ananda Dansa, anuncia el tancament definitiu de la seua companyia.

I s’acomiada dels escenaris amb un nou espectacle per a Les Arts, una reflexió artística, compassiva i poètica sobre aquell amor que genera violència, esgarrant fins i tot la vida d’aquells que estimes… Per a això comptarà amb la música del seu col·laborador habitual Pep Llopis, una vintena de ballarins, una actriu, un cantant i l’Orquestra de la Comunitat Valenciana.

Les Arts coprodueix ÂTMAN, EL COMIAT, que s’estrena el 17 de gener de 2020 i reconeix la impecable trajectòria d’aquesta companyia. Després de quasi 40 anys d’existència, i haver actuat en més de 25 països, Ananda Dansa s’ha consolidat com una de les companyies més importants d’Espanya en el repertori de creació contemporània. Amb seu en el Gran Teatre Antonio Ferrandis de Paterna, compta amb deu premis Max, el Premi Nacional de Dansa i la Medalla d’Honor del Consell Valencià de Cultura, entre molts altres reconeixements.

Ananda Dansa, la companyia valenciana de dansa contemporània més antiga i que més reconeixements ha rebut al llarg de la seua trajectòria, ha decidit posar punt final a la seua vida artística. I quin millor comiat per a una companyia compromesa i progressista que reflexionar en el seu últim espectacle sobre la mort i celebrar, al mateix temps, un cant a la vida. Passar de la foscor a la llum.

La mort és la d’eixes dones que cada any perden la vida a les mans de les seues parelles, davant els ulls aterrits i impotents dels seus fills, els pitjors testimonis. Uns xiquets i xiquetes convertits ells també en víctimes. Xiquets i xiquetes que, quan no se’ls ha sacrificat al costat de les seues mares, hauran de viure amb eixe trauma.

La vida és la de les dones i xiquets que han aconseguit escapar de la violència, i que hauran de fer un gran esforç per a superar els records.

Perquè les petjades físiques del maltractament potser poden arribar a diluir-se amb el pas del temps, però les petjades en l’ànima són molt més difícils d’esborrar.

I ací estem totes i tots, per a donar-los la mà. I entre tots superar, aprendre a superar, les dificultats i intentar eixir d’elles per a ser lliures i poder començar de nou. Ser capaços de crear un xicotet optimisme i fer-lo créixer; recuperar, encara que semble impossible, l’alegria de viure. D’estar vives.

Desitjar la pau i l’amor, la calma. Plantejar-nos un canvi de vida, mirant el futur amb esperança. Decidint de què ens desprenem, a quina part de la nostra vida renunciem. Com podem allunyar de nosaltres la por i la ràbia, com dissipar la foscor dels records dolorosos. I això és una cosa que només podrem fer quan siguem capaços de posar nom al que ens ha ocorregut.

Ananda Dansa ha construït l’homenatge que ara presentem sobre música tradicional valenciana passada pel filtre de la contemporaneïtat, i recolzada en poemes de Vicent Andrés Estellés i en el nostre cant d’estil. Hem volgut que siga també un homenatge a la ciutat on vam nàixer artísticament i que ens ha vist créixer i desenvolupar-nos, i de la qual ara ens acomiadem: València.