ÂTMAN, EL COMIAT

Ananda Dansa, la companyia valenciana de dansa contemporània més longeva i que majors reconeixements ha rebut al llarg de la seua trajectòria, ha decidit posar punt final a la seua vida artística. I quin millor comiat per a una companyia compromesa i progressista que reflexionar en el seu últim espectacle sobre la mort i celebrar, al mateix temps, un cant a la vida. De la foscor a la llum.

La mort és la d'aqueixes dones que cada any perden la vida a les mans de les seues parelles, davant els ulls aterrits i impotents dels seus propis fills, els pitjors testimonis. Uns xiquets i xiquetes convertits ells també en víctimes. Xiquets i xiquetes que, quan no se'ls ha sacrificat al costat de les seues mares, hauran de viure amb aqueix trauma.

La vida és la de les dones i xiquets que han aconseguit escapar de la violència, i que hauran de fer un gran esforç per a superar els records. Perquè les petjades físiques del maltractament potser poden arribar a diluir-se amb el pas del temps, però les petjades en l'ànima són molt més difícils d'esborrar.

I ací estem totes i tots, per a tendir-los la mà. I entre tots superar, aprendre a superar, les dificultats i intentar eixir d'elles per a ser lliures i poder començar de nou. Ser capaços de crear un xicotet optimisme i fer-ho créixer; recuperar, encara que semble impossible, l'alegria de viure. D'estar vives.

Desitjar la pau i l'amor, la calma. Plantejar-nos un canvi de vida, mirant el futur amb esperança. Decidint de què ens desprenem, a quina part de la nostra vida renunciem. Com podem allunyar de nosaltres –de nosaltres– la por i la ràbia, com dissipar la foscor dels records dolorosos. I això és alguna cosa que només podrem fer quan siguem capaços de posar nom al que ens ha ocorregut.

Ananda *Dansa ha construït aquest homenatge sobre música tradicional valenciana passada pel filtre de la contemporaneïtat, i recolzada en poemes de Vicent Andrés Estellés i en el nostre *cant d’*estil. Hem volgut que siga també un homenatge a la ciutat on vam nàixer artísticament i que ens ha vist créixer i desenvolupar-nos, i de la qual ara ens acomiadem: València.