TRISTAN UND ISOLDE

Tristan und Isolde, o la mística dissolució
La història d’Isolda d’Irlanda i del jove Tristany s’ha entestat en mostrar el caràcter transcendent de l’amor com a ruptor de límits i com a transgressor de corporeïtats. La infinitud buscada en el seu desenvolupament, la contínua transformació de la cèl·lula melòdica original, i la destrucció de la forma prèvia sols persegueixen un horitzó: la superació del lligam físic. Tristany i Isolda són la vida més enllà de la vida, i aquesta és sinònim de mort; i aquesta mort és el pas a la forma més perfecta d’energia que, com a llum encegadora, ho sumeix tot en un abisme de delit inconscient i suprem.

Amb Tristan und Isolde, Les Arts reprèn el vincle especial amb la música de Wagner, un dels segells d’identitat de la institució des que en la primera temporada va començar a rodar L’anell del Nibelung. Àlex Ollé és el responsable de la direcció d’escena de la producció estrenada exitosament a l’Òpera de Lió, d’estètica moderna, sòbria i elegant alhora, rica en simbolisme, que aconsegueix encendre la flama de l’amor romàntic en ple segle XXI. El mestre James Gaffigan dirigeix el seu primer Wagner al capdavant de l’OCV i a la parella protagonista formada pel Tristan més sol·licitat pels teatres, Stephen Gould, anteriorment protagonista de Les Troyens en Les Arts, i la Isolde de Ricarda Merbeth, una de les millors sopranos wagnerianes del nostre temps. Per a arrodonir el repartiment, el baix Ain Anger i la temperamental Brangäne de Claudia Mahnke .