CAVALLERIA RUSTICANA / PAGLIACCI

L’alba del segle XX despunta en aquestes dues obres en què els seus personatges, obligats a viure les seues misèries internes en un espai reduït -una localitat rural del sud italià, una carreta de teatre ambulant- donen la solució a les seues pors i les seues passions en el full d’una navalla. Alfio, Santuzza i Turiddu, tancats en els límits invisibles del seu poble, units a la força pel jou de l’honor pobletà; Canio, Nedda i Tonio en la carreta ambulant del pallasso cornut; tots ells viuen i representen les seues comèdies en el teatre de les seues vides, amb un públic o amb un altre; històries fundades en la confrontació de la falsedat dels seus sentiments davant de la veracitat de les seues passions amb irremeiable fi en la mort, que esdevé per a l’espectador forçós en crua catarsi. En diumenge de Resurrecció, després de missa, o en la plaça d’un poble en les festes d’estiu… “La comèdia ha acabat”, proclama Canio, però res no acaba sense tornar a començar. La vida succeeix a la pèrdua d’aquesta.

El díptic més representatiu del verisme italià: Cavalleria rusticana i Pagliacci, amb Jorge de León com a artista invitat per a donar vida a Turiddu i a Canio. El tenor de Tenerife es retroba amb els aficionats de Les Arts, on ha protagonitzat tants títols, entre ells Tosca, Turandot o Aida. L’acompanyen una de les intèrprets de referència del paper de Santuzza, Sonia Ganassi, a més de Ruth Iniesta en el paper de Nedda i Misha Kiria en la doble comesa d’Alfio i Tonio. Giancarlo del Monaco firma amb aquesta producció del Teatro Real (2007) un dels treballs més excepcionals de la seua carrera, guardonat amb el premi Campoamor a la millor direcció d’escena. El director italià s’endinsa en la psicologia dels personatges de manera visceral, i ofereix una dimensió profunda d’ambdós drames que impacta i estremeix l’espectador.