ORLANDO

Orlando, elogi de la bogeria en el Segle de les Llums

Estrenada el 27 de gener de 1733 al King’s Theatre, Haymarkert de Londres, la seua composició marca la reacció de Händel com a empresari després de la fallida de la Royal Academy of Music l’any 1728, institució per a la qual havia treballat els deu anys precedents. La reelaboració del llibret, escrit per Carlo Sigismondo Capece a partir de L‘Orlando Furioso (1533) de Ludovico Ariosto, confirma una tendència iniciada ja en títols precedents tant en la decisió d’adoptar un text ja musicat (per Alessandro Scarlatti el 1711) com en l’eliminació de personatges secundaris i la inclusió d’escenaris fantàstics, quelcom garantit per l’elecció del protagonista, cavaller creuat de Carlemany, embogit per amor a la seua dama Angelica i reconduït a l’ordre mental per un mag "il·lustrat" de nom filosòfic: Zoroastro, personatge completament inventat que introduirà notes de racionalisme en voga a estes altures del segle XVIII i exercirà, en la seua faceta màgica, de Deus ex machina final.