La diversitat funcional, a escena al programa d'òpera de València

L' òpera Iolanta retrata una de les figures més enigmàtiques de la lírica mundial. Txaikovski va dibuixar un personatge evocador, una desgraciada heroïna. Desventurada en alçar-se el teló, la filla del rei de Provença s'acomiada d'aquesta partitura apassionada abocada d'amor. Aquesta noia pateix diversitat funcional , estat que no impedeix viure en un univers de somnis.

Com Iolanta, encara que aquesta vegada al món real, diversos artistes en situacions similars protagonitzen veritables històries de superació. Coneguem a través d'aquesta princesa de les muntanyes gal·les alguns d'aquests referents nacionals i internacionals. Exponents tant de la música clàssica i de la lírica com de la cultura popular més propera. Viatgem primer al Sant Petersburg del 1892, data en què el Teatre Mariinski va acollir l'estrena d'aquest drama musical.

Així retrata Txaikovski a la protagonista de l'Òpera Iolanta

El primer músic rus a guanyar-se fama internacional va rebre l?aplaudiment del públic per aquesta composició. El responsable d'aquesta obra inclosa al programa d'òpera a València sentia que s'allunyava de la innovació . La creació d'aquesta història li va suposar més d'un disgust per la tossuderia: vivia convençut que s'autorepetia. Encara romania a la seva retina el seu èxit per La hechicera .

La realitat era ben diferent. El relat va arrencar l?emoció dels espectadors gràcies a la insigne protagonista d?aquest conte fantàstic. Iolanta va néixer invident , però ningú no li ha esmentat la seva condició. Ni tan sols no és conscient que té els privilegis d'una princesa. El seu promès Robert, el duc de Borgonya, tampoc no sap que la jove és incapaç de veure la llum.

Una condició massa exigent

Un metge revela a René, el pare d'Iolanta, la bona notícia: ella podrà gaudir de visió. Però el rei considera massa perillosa la contraprestació: abans, la seva filla haurà de conèixer el seu estat . Aleshores, el monarca rebutja el tractament, acovardint-se per la possibilitat que la jove deixi de ser feliç.

Mentrestant, la protagonista s'enamora, però del comte Vaudemont, que li explica què són els colors. Ell li jura amor etern, però René els descobreix. Inundat per la ira, el rei amenaça l'enamorat per explicar el secret a Iolanta. Tot i això, el remei funciona i la nostra heroïna, finalment, és capaç de veure.

Artistes amb diversitat funcional referents a la música

A l'art va ser Frida Kahlo, ia la ciència, Stephen Hawking. La mexicana va contreure poliomielitis, ia l'astrofísic li van diagnosticar ELA als 21 anys. Si marxem al setè art, trobem Michael J. Fox. L'actor de Retorn al futur pateix Parkinson i és l'exemple viu de com la diversitat funcional no frena el talent . I de com, igual que Iolanta, un pot ser feliç i fer feliços els altres, tingui la limitació que tingui.

I a la música? Quins artistes han fet front als seus mals fins a assolir el triomf? Per descomptat, aquests cinc figuren entre els més aplaudits:

1. Itzhak Perlman

Aquest israelià nascut a mitjans de la dècada dels 40, toca el violí assegut. El guanyador de cinc premis Emmy necessita crosses per desplaçar-se . Igual que Kahlo, va contreure poliomielitis als quatre anys, cosa que no va suposar una travessa per aconseguir les seves metes. De fet, la tenacitat i els coneixements sobre l'instrument l'han catapultat a l'èxit. Avui, Perlman és reconegut com un dels violinistes més aclamats de la segona meitat del segle XX.

El seu Stradivarius Soil és el seu fidel company des del 1986. No ha baixat de l'olimp violinístic i continua tocant al mateix nivell que en la seva joventut. Ha actuat en una infinitat de festivals de tot el món i ha estat acompanyat per les millors orquestres simfòniques . Un dels seus concerts més aplaudits va ser, precisament, el que va servir per homenatjar Txaikovski en el 150è aniversari.

També ho hem escoltat al cinema. Les bandes sonores de diverses pel·lícules oscaritzades van comptar amb el seu talent musical. Va interpretar les partitures de John Williams a la inoblidable La llista de Schindler . Va fer el mateix a Memòries d'una geisha , al costat de l'esmentat Williams i al violoncel·lista Yo-Yo Ma.

2. Liu Wei

La història d'aquest noi de trenta anys és veritablement inspiradora. Qui va dir que per tocar el piano calen les mans? Això devia pensar aquest jove xinès quan als deu anys va perdre els braços després de patir una descàrrega elèctrica . Va ser llavors quan la música es va traduir en la seva salvació, en el motiu pel qual es va despertar amb il·lusió.

El seu coratge el va fer convertir en un meravellós intèrpret al piano. Això sí, fent una volta a la tècnica que acostumem a veure als recitals. Si escau, són els dits dels peus els que porten el ritme . La seva destresa amb les extremitats inferiors li va permetre guanyar la versió xinesa del famós programa Got Talent als 23 anys. Poc després, va rebre els aplaudiments del públic en una gira per Xangai i en diverses actuacions a Las Vegas.

Des d'aleshores, no ha parat de treballar pel que considera la seva respiració: la música. Liu Wei demostra diàriament que compta amb els mateixos instruments que la resta per triomfar. És a dir, el seu piano i la seva voluntat enorme.

3. Adrián Martín

No em dono per vençut és el títol d?un dels discos d?aquest malagueny nascut el 2005. Suposa tota una declaració d?intencions. I és que, malgrat haver-se sotmès a diverses operacions, Adrián no es desprèn del micròfon. La seva veu emociona tots els qui l'escolten, igual que la seva història.

El nen que va revolucionar Youtube fa uns anys té hidrocefàlia i una malformació congènita als braços. Va saltar a la fama als nou anys, amb la publicació en aquest canal d'un vídeo amb la seva germana. Va cantar Què bonic , de Rosario Flores, una actuació que va acumular més de tres milions de visites. Entre elles, les de desenes d'artistes que admira i que han actuat amb ell. Per exemple, la pròpia Rosario Flores, Coti, Nena Pastori o José Luis Perales.

La seva tenacitat i el seu art el van conduir el 2006 a la nominació al Grammy Llatí al Millor Àlbum Vocal Pop Tradicional . El jove es va quedar a les portes amb el seu primer disc, Ple de vida . «El somni continua. ¡Una altra vegada serà!», declarava llavors. I, efectivament, el seu somni continua.

4. Serafí Zubiri

El seu tema Pedaleando es va convertir en la sintonia de la Volta Ciclista a Espanya el 1988 . Aquesta cançó formava part del segon disc del pianista i cantant navarrès. Va suposar un impuls a la carrera d'aquest artista invident que va representar Espanya a Eurovisió . Va ser el 1992 amb el seu conegut Tot això és la música .

Zubiri no només compta amb nou àlbums en el seu haver. A més, ha demostrat que no hi ha les barreres per a ell en altres àmbits. Polifacètic on n'hi hagi, el pianista ha presentat programes de televisió ( A veure ) i ha participat en altres: Mira qui balla! o El Conqueridor de l'Aconcagua .

Així mateix, ha provat sort al món de l'esport corrent maratons i carreres ciclistes. L'alpinisme és un altre dels esports en què destaca. Ha coronat l'Aconcagua, el Kilimanjaro o el Mont Blanc . Submarinisme, piragüisme, patinatge d'alta velocitat… Serafí Zubiri no tem res. Les ganes que atresora les inculca als que escolten les nombroses xerrades de motivació personal. Ningú millor que ell per guiar-nos en el compliment de les nostres fites.

5. El Langui

A Juan Manuel Montilla, El Langui, res no el frena. Va patir una lesió cerebral per la falta d'oxigen al part . Però aquesta situació no va impedir que el madrileny hagi triomfat al món de la música pel seu talent. La seva banda de rap, L'Excepció, es va alçar amb el guardó al Grupo Revelación als Premis MTV de 2006.

Ha col·laborat amb artistes com Andrés Calamaro o Rosendo . A més, ha posat banda sonora a pel·lícules com Cobardes i El truco del manco . És, precisament, aquesta última, la que li va permetre guanyar un Goya a la Millor Cançó Original . No conforme amb aquest privilegi, El Langui va fer doblet en aquella gala del 2008. Va aconseguir el premi al Millor Actor Revelació , ja que va protagonitzar aquest llargmetratge de Santiago A. Zannou amb Iván Morales.

Els seus dots per a la interpretació li han permès participar després en altres cintes. La saga Torrent , Fugida de cervells 2 o Que baixi Déu i ho vegi figuren a la llista. També ho hem vist en sèries de televisió com Òrbita Laika o El xiringuito de Pepe . I és al seu llibre Com ser un imperfecte feliç on desplega tot el seu arsenal motivador per superar qualsevol escull vital.

Aquests són només alguns exemples de com la diversitat funcional no suposa un impediment per desenvolupar el talent. La dificultat a què es veuen sotmeses aquestes persones és, paradoxalment, el motor que els impulsa a la glòria. I, com acabem de veure, a l'univers musical trobem diverses proves de superació emocionants. Ells, com Iolanta, no necessiten veure o caminar per enamorar els qui perceben el seu art.

Font de la imatge: © Free-Photos