SALOME

Salome, Nuevo Testament nihilista.
Oscar Wilde redacta Salomé a Torquay, inspirat per la contemplació de l’obra pictòrica de Gustave Moreau sobre la princesa hebrea. L’obra, redactada en prosa molt poètica, no va ser escrita per a la famosa actriu francesa Sarah Bernhardt, encara que certament ella li reclamara interpretar-la. El drama bíblic va ser escrit originalment en francès, per raons personals (no era possible la representació teatral d’assumptes bíblics a la Gran Bretanya victoriana). Richard Strauss coneix el drama en les seues primeres representacions a Alemanya, en la traducció de Hedwig Lachmann, dramaturga i primera redactora del llibret que Strauss reduiria fins a deixar-lo en una tercera part. El compositor desitjava mantindre el nihilisme filosòfic, proper a Nietzsche, que Wilde adornava amb el seu preciosisme decadentista. Salome és un Nou Testament wagnerista, la purificació del Wagner parsifalià. Però, malgrat el desig straussià de superar la via wagneriana, la rèmora de les seues estructures romania en l’arquitectura d’este poema simfònic-neuròtic que es tanca amb un Liebestod sagnant de la protagonista a l’amat i sant cap del Baptista.