L’acció transcorre a Espanya i a Aquisgrà el 1519, any de l’elecció
de Carles I d’Espanya com a emperador del Sacre Imperi
Romanogermànic
Acte I. El bandit
El noble Joan d’Aragó viu refugiat a les muntanyes d’Aragó com a
líder dels bandits, sota el nom d’Ernani, després que el rei l’haja
desposseït dels seus béns. Manté una relació secreta amb Elvira,
neboda de l’ancià Don Ruy Gómez de Silva, gran d’Espanya. Ernani,
informat que Silva es casarà amb Elvira al dia següent, planeja
raptar-la amb l’ajut dels seus homes. Ella espera inquieta al
castell de Silva, ansiosa que el seu estimat evite el casament no
desitjat. Don Carlo (el rei Carles I d’Espanya), també enamorat
d’Elvira, apareix per sorpresa en la cambra de la dama per a
declarar-li el seu amor i persuadir-la que abandone tant a Silva
com a Ernani. Davant de la seua negativa, el rei intenta forçar-la
perquè se’n vaja amb ell, però irromp Ernani i ho impedeix. Els dos
homes s’enfronten i Elvira intervé amb l’amenaça de traure’s la
vida. L’aldarull alerta Silva. L’ancià, atònit en veure dos
desconeguts en companyia de la seua promesa, els desafia a un duel.
No obstant això, en descobrir-se la identitat del rei, Silva es veu
obligat a desistir. Llavors, Don Carlo li fa creure al noble que el
propòsit de la seua visita al castell és obtindré el seu suport per
a ser elegit emperador i li demana que deixe anar lliurement
Ernani, en realitat amb la intenció de fer-li justícia més tard ell
personalment.
Act II. L’hoste
En el castell es duen a terme els preparatius de les noces de Silva
amb Elvira. Arriba un pelegrí (que en veritat és Ernani disfressat)
i demana allotjament. Silva accedeix, en compliment d’una antiga
tradició familiar. Ernani, desesperat en veure aparéixer Elvira
vestida de nóvia, es descobreix davant de tots i ofereix la seua
vida com a regal de noces, ja que el rei dona una recompensa pel
seu cap. Silva, per a qui l’hospitalitat és sagrada, decideix
protegir-lo de la ira del rei. El monarca, que ha perseguit Ernani
sense aconseguir capturar-lo, entra en eixe moment al castell i
exigeix a Silva l’entrega immediata del proscrit, ja que sospita
que s’hi ha ocultat, o si no el cap del mateix Silva. Els homes del
rei busquen Ernani per tot el castell sense èxit. Elvira suplica
clemència al rei. Però Don Carlo opta per l’estratègia
d’emportar-se la dama per a atraure el seu amant i atrapar-lo.
Després de marxar Don Carlo, Ernani ix del seu amagatall. Silva,
enfurit, vol encarar-se amb ell. Però Ernani finalment el
tranquil·litza i li ofereix ajuda per a Elvira. A canvi, Ernani es
compromet a acabar amb la seua vida quan Silva li ho demane. Per a
segellar el pacte, Ernani li lliura a Silva un corn de caça. Quan
Silva el faça sonar, Ernani morirà.
Acte III. La clemència
A Aquisgrà, en la tomba de Carlemany, conspiradors instigats per
Silva i per Ernani ultimen un pla per a assassinar el rei. Don
Carlo, coneixedor del complot, s’ha amagat prèviament darrere de la
cambra funerària de Carlemany per a espiar-los. S’escolten tres
canonades que proclamen l’elecció de Don Carlo com a emperador. El
rei, ara ja emperador, ix desafiant del seu amagatall davant
l’estupor dels conspiradors, al mateix temps que arriben els
electors i el seguici reial. Don Carlo ordena presó per als
traïdors i mort per als nobles. Ernani revela la seua verdadera
identitat: ell és Joan d’Aragó. Elvira, entre les dames de
l’acompanyament reial, suplica clemència a l’emperador. Don Carlo,
contempla serenament la tomba del seu predecessor i decreta el
perdó per a tots, alhora que beneïx el futur matrimoni d’Ernani i
Elvira.
Acte IV. La màscara
Restituïts el títol nobiliari i les seues propietats, Ernani, de
nou Joan d’Aragó, celebra al seu palau un ball de màscares amb
motiu del seu casament amb Elvira. Un estrany home emmascarat,
d’aspecte sinistre, ronda entre els invitats. Ernani gaudeix del
seu amor amb Elvira. De sobte, el so llunyà d’un corn de caça
comença a posar-lo nerviós. L’emmascarat se aproxima i desvela que
és Silva. Ve a reclamar-li a Ernani que complisca la seua promesa.
Li ofereix triar entre verí o una daga. Les desesperades súpliques
d’Elvira i d’Ernani no serveixen de res. Silva exigeix venjança.
Ernani, incapaç de faltar a la seua paraula, s’apunyala.
