Eugenio Oneguin, cartes per a un desencontre
La novel·la per entregues que inspira i dona nom a l’òpera de Piotr Ilitx Txaikovski, escrita en forma de poema per Aleksandr Puixkin entre 1823 i 1831, conta el transcurs vital en dramàtic paral·lel irreconciliable de tres jóvens, Tatiana, Lenski i Oneguin, marcats des del principi de les seues curtes vides per la diferència cultural: Tatiana, que escriu en francés però mostra la seua ànima purament russa; Lenski, cultivat en la tradició germànica i Oneguin, un aspirant a dandy anglès amb melancòlics arravataments byronians. El compositor, que des de la música fa conviure l’essència russa en les aportacions instrumentals amb la universalitat del missatge humà en el tractament dramàtic, convertix la novel·la en vers d’estrofa oneguiana -de curiosa rima, que obliga al permanent diàleg entre allò masculí i allò femení- en una successió d’escenes líriques que, a causa de la convenció teatral del moment, conformen tres actes amb el centre en l’escena de la carta de Tatiana a Oneguin.
Com a responsable musical d’este segon Eugenio Oneguin a Les Arts, debuta el jove i prometedor director Timur Zangiev, deixeble de Gennady Rozhdestvensky. Ha sigut elogiat per la seua tècnica impecable i arriba amb l’aval d’unes exitoses Dama de Piques de Txaikovski a La Scala i El jugador de Prokófiev al Festival de Salzburg, a més d’Oneguin a La Scala i, pròximament, al Metropolitan i l’Òpera de Viena. L’espinós triangle amorós que centra la trama d’esta òpera ha sigut confiat a un trio d’asos encapçalat per Mattia Olivieri -antic alumne del Centre de Perfeccionament, actualment en plena carrera internacional-, que debuta Oneguin a València, al costat del veterà Dmitry Korchak, una vegada més com a Lenski, i la soprano Corinne Winters -que tan grata impressió va causar a Jenůfa- en la pell de Tatiana. Laurent Pelly, després de la seua exitosa Cenerentola, mostra la seua faceta dramàtica en este aclamat muntatge de La Monnaie de Brussel·les, emotiu i d’enorme bellesa visual, que ressalta l’essència poètica de l’obra homònima de Puixkin.
