ANTONELLO MANACORDA

ANTONELLO MANACORDA

A finals del segle XIX, Viena és una ciutat on la bellesa i creativitat de les arts conviuen amb les ombres amenaçadores de la tensió política. La melodia romàntica comença a transformar-se en quelcom més complex. Passat i present es toquen amb naturalitat tant als Sieben frühe Lieder de Berg com a la Simfonia núm. 4 de Mahler que proposa el sempre inquiet Antonello Manacorda, qui anteriorment ha dirigit l’OCV en unes memorables Fantàstica de Berlioz i Quarta de Bruckner. Mahler porta el Lied al cor de la seua complexa arquitectura en les seues quatre primeres simfonies, i ho fa en esta última amb aparent simplicitat: un moviment conclusiu que canta amb puresa onírica i íntima melancolia “La vida celestial”. El jove i apassionat Berg recull esta herència emocional del Romanticisme tardà, eixa mateixa fascinació per la natura i la nit, però concentrada en el gest íntim del cant, als quals presta la seua sensual i cremosa veu la soprano alemanya Christiane Karg, invitada habitual de la Filharmònica de Viena i de la Concertgebouw.