LA VERBENA DE LA PALOMA

La grandesa en un flascó menut

El 17 de febrer de 1894 al Teatro de Apolo de Madrid Tomás Bretón i Ricardo de la Vega posaven, sense saber-ho, una pica al Flandes del teatre líric espanyol: amb el format de la sarsuela gran, la tonadilla escènica i el sainet de Juan de la Cruz o de Juan del Castillo encaixades en una hora, presentaven en aquell dia La verbena de la Paloma o El boticario y las chulapas o Celos mal reprimidos. Paisatge sonor d’un Madrid retratat amb el realisme deformat per la caricatura sagaç i sàvia, en el seu paisatge musical destaca la nítida presència del leitmotiv, usat amb intenció idèntica a la wagneriana en una partitura que va ser precursora del cuplet i de la revista musical i va posar en la ment de Ramón María del Valle-Inclán la grandiosa idea de l’esperpent, magistralment servida en un flascó menut.

L’exitosa producció de La verbena de la Paloma del Teatro de la Zarzuela porta la firma de Nuria Castejón i és un homenatge al desaparegut Teatro de Apolo madrileny, on es va estrenar el famós sainet. Esta idea es planteja mitjançant la inserció d’un pròleg escrit per Álvaro Tato -Adiós, Apolo- abans de l’obra de Bretón, protagonitzat per una companyia d’artistes que assaja La verbena per a representar-la a l’Apolo, cosa que dona peu a la inclusió de fragments musicals i escenes d’altres títols que reten homenatge al nostre gènere líric. És també un reconeixement a històrics intèrprets de sarsuela, encarnats per artistes del nostre temps, com Borja Quiza i Carmen Romeu, en els papers de Julián i Susana, la Señá Rita que assumix la formidable intèrpret de sarsuela Milagros Martín i el Don Hilarión de luxe que ens brinda el gran cantant-actor de Barcelona Antoni Comas, tots ells dirigits per l’experimentada batuta de José Miguel Pérez Sierra.